Anar a la farmàcia a buscar medicaments per a aquella persona gran que tenia por de sortir o a passejar-li el gos són les primeres respostes que donen moltes persones que d’alguna manera van estar implicades en alguna xarxa de suport mutu a Barcelona fa dos anys, en l’etapa més dura del confinament per la Covid-19. Es comunicaven per grups de WhatsApp i s’organitzaven per cobrir les necessitats de les veïnes més grans o que fos pel que fos no podien sortir. I ara, dos anys després d’aquell 13 de març del 2020 què?

“Ens hem convertit en una comuna d’aliments. Trenta famílies reben aliments cada dissabte i es manté el valor afegit que es genera una xarxa. Recollim aliments als establiments del barri i les mateixes famílies beneficiàries hi participen”. Aquesta és l’experiència de la Comuna d’Aliments Sagrada Família, Fort Pienc i Dreta de l'Eixample resultat de la unió de tres xarxes de suport mutu. Pau Cuadern, un dels promotors de la iniciativa, segueix explicant: “La necessitat és endèmica. Sempre hi ha gent que necessita un suport, al marge de la sortida de la pandèmia”.

“Recordo perfectament l’angoixa d’aquell 13 de març. Tothom amb molts dubtes. I al Barri de Porta ens vam començar a organitzar algunes persones que ens coneixíem d’altres moviments en un grup de WhatsApp”, recorda Joan Antoni Villar. Fer encàrrecs a la farmàcia i anar a comprar a la gent que no podia sortir, però també li ve al cap quan a finals de mes hi havia persones grans que no tenien diners i no podien anar a l’entitat bancària. “Es van establir uns vincles de confiança amb els establiments del barri que fiaven les compres i també amb el voluntariat que anàvem a treure diners del caixer”, explica.

Necessitats devastadores

La Xarxa de Suport de Porta es va afegir a la de Verdum i també van evolucionar, com segurament totes les xarxes de suport mutu, cap a un banc de distribució d’aliments per a les famílies sense recursos, però actualment ja no funciona. “Va durar molt de temps i va ser esgotador -explica villar-. Personalment, al juny del 2021, va arribar un moment que necessitava un canvi dràstic perquè m’hi anava la salut i ningú va agafar el lideratge”.

Les xarxes de suport mutu, filles de la necessitat pels devastadors efectes de la Covid-19 i de la crisi econòmica i social i sanitària, van continuar ben vives com a mínim fins al març del 2021. Ens aquell moment es parlava de dinou xarxes veïnals a Barcelona i es calculava que havien distribuït en dotze mesos aliments i productes d’higiene a més de tres mil famílies, això vol dir a unes nou mil persones.

La proximitat i l’autoorganització. La solidaritat i l’empatia. En definitiva, l’empenta i no conformar-se a pensar que no s’hi podia fer res van fer créixer una alternativa als models d’atenció social des de l’autogestió veïnal. Algunes persones implicades recorden encara com els arribaven peticions de famílies que els mateixos serveis socials els havien dit que acudissin a la xarxa de suport mutu.

Ningú sap quantificar quantes d’aquelles iniciatives funcionen encara a hores d’ara. “Segurament moltes s’han reconvertit en atencions alimentàries o de productes bàsics, perquè la necessitat hi continua essent”, admet Villar. S’han reinventat i reconvertit per cobrir les necessitats de cada barri. Villar hi afegeix que “al final les persones que s’impliquen en aquests temes sempre hi són”.