El passat 25 de maig es va presentar la 7a edició de “L’estat del racisme Catalunya. Informe 2015”, un document d’anàlisi i denúncia de les diverses causes, manifestacions i situacions de racisme i xenofòbia que van tenir lloc a Catalunya l’any 2015.

Les fonts d’informació en les què s’ha basat l’informe són els casos del Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) per a víctimes de racisme i xenofòbia de SOS Racisme. Amb les dades recollides s’ha arribat a 4 grans conclusions que conclouen en "el gran esforç de les administracions per invisibilitzar el racisme". Segons l’entitat, a nivell executiu, legislatiu i judicial s’amaga l’existència tàcita del racisme i la xenofòbia i no es fa un "esforç" real per lluitar-hi en contra. A més a més, les conclusions de l’informe manifesten que les administracions i els governs "utilitzen el discurs racista per justificar els atacs i les restriccions als drets de la ciutadania".

Durant l’any 2015, el SAiD de SOS Racisme va atendre a 442 persones, de les quals 310 van ser ateses per primer cop. D'entre aquestes 310 persones, 137 han patit una discriminació racista o xenòfoba. 80 han denunciat els fets i han esdevingut casos de racisme nous assumits el 2015, però en 57 ocasions la discriminació finalment no ha estat denunciada i per tant el SAiD no ha pogut actuar.

Després del seu diagnosi, SOS Racisme llença a 4 grans conclusions sobre l’estat del racisme a casa nostra:

1. Invisibilització del racisme

El 2015, 4 de cada 10 persones (42%) que havien patit discriminació racista no van tirar endavant la denúncia. Aquest fet és més accentuat en situacions concretes, com la discriminació per part de serveis privats (accés a locals d’oci, lloguer de vehicles, etc.), que no s’han denunciat en el 82% de casos.

Entre els casos de racisme que va rebre el SAiD que finalment no es van denunciar, més de a meitat, el 53%, va ser per decisió de la víctima. Una decisió motivada per la por, la desconfiança en el sistema jurídic o les institucions, la normalització de la discriminació i pel fet de pensar que la denuncia «no serviria de res». En alguns casos no es dóna prou importància a la discriminació patida i en aquest sentit SOS Racisme planteja un repte: conscienciar que totes les discriminacions són importants i que per poder eradicar-les cal denunciar-les.

En aquest context d’invisibilització s’alerta del perill de la normalització de les situacions de racisme, tant per les persones que el pateixen com per la societat en general. SOS Racisme també adverteix que les seves conclusions es basen en les experiències de les persones que han acudit al SAiD, però en hi ha moltes més que no acudeixen a cap servei de denúncia perquè no el coneixen o perquè no saben que la discriminació que estan patint es pot denunciar i hi tenen el dret.

2. Cronificació i quotidianitat del racisme

Des de fa 7 anys els informes de SOS Racisme han posat de manifest que el racisme es cronifica i manté un creixement constant en uns àmbits concrets, com els cossos de seguretat pública i entre particulars. Els casos d’agressió perpetuats per agents de seguretat pública es disparen fins un 35%, "fet que encén les alarmes sobre l’estat de salut d’un estat de dret i democràtic", manifesten des de l’entitat antiracista. També hi hagut un augment de les denúncies de discriminació entre particulars, que es situen en un 30% dels casos. També és rellevant l’increment de casos de discriminació en l’accés a drets socials, "aquests tipus de discriminació són especialment greus, doncs l’administració, que té la responsabilitat de garantir l’accés a drets per a tothom, és la perpetradora de la discriminació", alerten des de SOS Racisme.

3. Casos més greus

L’augment de delictes gestionats pel SAiD (s’ha passat del 40% al 70% en les denúncies penals) és conseqüència de l’increment de la gravetat dels casos i perquè es comença a entendre el racisme com un problema greu. La via penal continua sent la via de resolució dels conflictes més utilitzada, tot i que comporta un "deteriorament important de la situació de discriminació". A nivell judicial es comença a dimensionar el racisme com un problema social rellevant, sobretot en conflictes entre particulars; situacions que abans eren considerades faltes, comencen a tipificar-se com a delicte. SOS Racisme posa de relleu que les administracions juguen un paper important en aquest context, tant per atendre i restituir els drets de les víctimes, com per assumir la seva responsabilitat en els casos de discriminació en els que estan involucrades.

4. Les administracions també són agents discriminatoris

Les administracions actuen com a agents discriminatoris des de dues vessants, el racisme per inacció i el racisme per acció.

El racisme per inacció es tradueix en manca de voluntat política. No s’està observant ni recollint dades sobre casos de discriminació, no es fan gestos per visibilitzar el racisme ni s’actua proactivament contra aquests delictes, segons SOS Racisme. També es dóna racisme per acció, és a dir, el no compliment de normatives internacionals, estatals o autonòmiques o el desenvolupament de lleis o normatives discriminatòries.

Informe 2015

"L’estat del racisme a Catalunya. Informe 2015" és un llibre co-editat amb Pol·len edicions i es pot adquirir a llibreries i a la seu de SOS Racisme, tot i que també es pot descarregar gratuïtament sota llicència Creative Commons.