Susana Barranco: “El jovent és la base de la societat i un motor de transformació social”

Què és Mousike?

L’Associació Teatral Mousike és una entitat que treballa a partir de l’art per tenir una incidència social en temes que ens preocupen o que creiem que han de tenir més visibilitat, com la igualtat de gènere o la diversitat funcional. A través de diferents disciplines artístiques com l’audiovisual i el teatre ens acostem a un públic jove sense tancar-nos a altres sectors.

Per què el jovent?

Perquè són la base de la societat i són la gran palanca de canvi de transformació social. Utilitzem l’art com a eina d’acció i impacte social des d’un punt de vista pedagògic. Si compartim amb el jovent aconseguirem uns bons ciments per fer arribar els nostres missatges a tota la societat i que d’aquesta manera es pugui reflexionar amb sentit crític.

Quin projectes porteu a terme?

Des d’un àmbit comunitari, tenim el projecte Breathe, en el que col·laborem amb la productora La Barranco Films. Es tracta d’una iniciativa en centres de justícia on realitzem tallers d’expressió teatral i creativa amb les persones internes perquè puguin expressar els seus sentiments, les seves pors i els seus desitjos.

Un altre projecte és Teixint Valors, que fomenta la coeducació des de la infància per proposar noves mirades davant realitats socials conflictives i sensibilitzar els infants sobre la microviolència amb l’objectiu de presentar la diferència com un valor. També tenim d’altres projectes com Veus que és un taller de prevenció contra la violència de gènere o Fronteres, que aborda el fet migratori a centres d’ensenyament de secundària i a centres socials de Catalunya.

Com teixiu xarxes al barri a través de l’art?

Estem en contacte directe amb l’entitat de veïns i veïnes, a més d’altres entitats del barri que aborden diverses problemàtiques. També vaig col·laborar en un projecte sobre la gestació subrogada en el qual li vam fer una entrevista a la llevadora del cap del mateix barri o amb la Fundació Pere Claver, amb la qual interveníem amb psicòlegs i joves que s’estan tractant a la fundació. Creiem que la col·laboració entre entitats és clau per assolir els nostres objectius.

Què és el millor de treballar amb el jovent?

La seves inquietuds, les seves ganes de menjar-se el món, la seva agilitat i capacitat i la mirada irreverent i encoratjadora que ens fa adaptar-nos i reciclar-nos per estar al dia i seguir millorant.

Qui aprèn més, el jovent o vosaltres?

Crec que els joves aprenen de nosaltres i nosaltres d’ells i aquest és un dels nostres objectius. Nosaltres els hi ensenyem a través de la nostra maduresa i experiència donant les eines necessàries perquè desenvolupin un pensament crític i ells ens ensenyen noves perspectives, noves crítiques, interessos i opinions que fa que els projectes creixin constantment.

Alguna bona experiència que recordis?

Amb el projecte Why Violence, en un dels instituts que vam treballar, vam fer un projecte en el qual treballàvem el silenci i el poder de les mirades. Es va crear una complicitat molt sincera entre alumnes amb dificultats d’aprenentatge conductual i alumnes amb diversitat funcional. Només amb la mirada es va establir un diàleg molt honest i sincer ple de companyonia.

Una altra experiència que recordo va ser quan vaig anar a Tànger per trobar-me amb un dels testimonis de Caure del niu, un noi que va estar a diferents centres de menors i el van expulsar de tots. Ell em va confessar que si pogués tornar enrere i encara visqués a Barcelona hauria aprofitat els recursos que li van donar d’una altra manera. Em va fer reflexionar si els recursos que els hi donem són els adequats i que hem de tenir en compte que equivocar-se forma part de qualsevol persona, però algunes ho paguen molt car.

Algun projecte a la vista?

Ara tenim la intenció d’engegar un nou projecte a l'Índia per parlar sobre la prostitució infantil. El farem en col·laboració amb la productora La Barranco Films i s’iniciarà quan la crisi sanitària del Covid-19 es normalitzi i es pugui tornar a viatjar.