Teresa Urroz: "Descabellar-se és alliberar tot allò que portem dins"

Descabelladas és un projecte d’acompanyament des de la creativitat per a dones afectades de càncer, malalties cròniques i diversitat funcional. Teresa Urroz és una de les seves membres d'aquesta proposta teatral d'art social:

Què és el meu descabellat que heu fet?

El més descabellat que hem fet és passejar-nos pel carrer amb els nostres cabells despentinats, a l’aire i de colors, tot sortint d’un dels nostres espectacles teatrals. Aquesta acció va servir per a que li poguéssim explicar a la gent què és descabellar-se. És alliberar tot allò que portem dins.

Com transformeu les 'limitacions' de la diversitat funcional en iniciatives d'apoderament?

A través del teatre. Hem fet dos espectacles que han marcat força la nostra línia artística: un, ‘Juguem amb les limitacions’ (2014), on vam iniciar-nos amb coreografies amb cadira de rodes, crosses, jugant amb les persones invidents entre el públic; i l’altre, ‘A cor obert’ (2016), que va estar programat al Teatre Nacional de Catalunya, i incloïa números on les limitacions eren l‘atractiu. Per exemple, un striptease d’una actriu amb pròtesi.

Què és l'estilisme divers?

És la forma de mostrar-se davant del públic -de vestir, maquillar-se, pentinar-se- que té en compte la diversitat de cossos, la singularitat de cadascuna. No és l’estilisme estàndard, no busca uns patrons fixes, ni uns cànons de bellesa normatius. Cadascuna és diferent i així és com ens mostrem, cadascuna amb el seu estil propi, sense perdre la nostra personalitat.

Parleu-nos d'un dels projectes d'aquest 2019, 'Costures a l’ànima'.

'Costures a l’ànima' treballa amb dones i la seva vulnerabilitat. La nostra és una visió enfocada al gènere. Aquest és un projecte més obert perquè habitualment treballem amb persones que conviuen amb malalties mentals, així és que va adreçat a tot tipus de dones que han patit violència masclista o que es troben en situacions de precarietat.

Volem que puguin expressar el seu dolor a través de la paraula, com una forma de desdramatitzar el seu patiment i donar-li forma artística. Treballem amb la psico-perruquera Fafá Franco, al ‘taller de Tocats’, del bolet, on creem barrets amb elements de la nostra vida que ens ajuden al reconeixement de la nostra identitat des de la creativitat.

Les obres resultants de les sessions de ‘Costures a l’anima’ es comparteixen amb el públic el 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència vers les Dones.

Com es podria incorporar la transformació social a les sales de teatre convencionals?

Aquest camí ja està obert, hi ha una certa obertura a projectes de transformació social. Hauria de ser d’allò més habitual, que un dels criteris de programació incorporés projectes teatrals com a eines de transformació individual i social en igualtat de condicions tècniques, de suport econòmic, etc.

Per exemple, només vam estar programades tres dies al TNC. Es va quedar gent fora. Volem que les iniciatives teatrals de transformació social formin part habitual de la programació, com una realitat més, no com una medalla puntual.

Com descabellar-se? Descabelladas t'ho mostra en aquest vídeo.