La Fundació Guné ha estat dos anys a la regió de Kolda al Senegal, treballant junt amb l’administració i la conselleria d’educació del país promovent el dret a l’educació completa, lliure de violències i amb perspectiva de gènere per a les joves de la zona. Això ho ha fet entre el febrer de 2021 i l’abril de 2022, en el marc del programa ‘Dret de les joves a una educació de secundària de qualitat i lliure de violència a la ciutat de Kolda i perifèria, Senegal’.

Amb l’objectiu de traslladar el dret a l’educació de forma transversal, el programa també ha comptat amb un paral·lel a Catalunya, on la fundació ha intervingut també en alguns instituts de Manlleu i Canovelles on hi ha un índex de noies subsaharianes elevat. La finalitat d’aquesta part del programa era veure si hi havia denominadors comuns entre les famílies residents al Senegal i les d’aquí i sensibilitzar l’alumnat dels instituts catalans.

Finalment, també en el marc d’aquest programa, el Centre d’Estudis Africans i Interculturals ha realitzat l’estudi ‘Causes de la vulneració del dret a l’educació secundària entre les joves d’origen subsaharià a Catalunya’, que serà presentat el 12 d’abril a la jornada ‘Assignatura pendent: migració, gènere i educació’ a la seu de La Fede, on també participa la Fundació Guné.

Sobre el programa

L’objectiu general de la iniciativa duta a terme per la Fundació Guné és promoure el dret a una educació completa, de qualitat i lliure de violències, per a les noies de dotze instituts de secundària de la ciutat de Kolda i la seva perifèria i a quatre instituts de Catalunya. El programa ha estat finançat per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD).

Mònica Solé, directora de la Fundació Guné, explica que als estudis previs a l’inici del programa, l’entitat va observar com la paritat existent a les escoles primàries de la regió de Kolda es perdia als instituts, on només el 30% de les noies acaben la secundària: “Nenes amb 12 o 13 anys marxaven de l’escola per diverses raons. La nostra idea era revertir aquesta situació, que les noies continuessin estudiant a la secundària”.

Les raons de ser del programa es basen en el fet que al Senegal l’educació pública de qualitat per a les noies no està garantida. Això es deu a diversos factors religiosos, polítics, socioculturals i econòmics, com són els matrimonis concertats primerencs, els embarassos en l’adolescència o la mutilació genital femenina. Així, per tal de promoure un ensenyament amb perspectiva de gènere i participatiu, el programa s’enfoca a les causes estructurals causant d’aquestes circumstàncies.

La Fundació Guné això ho ha fet a través de tres eixos: primer, la prevenció de les violències, discriminacions i abandonaments a través de l’educació sobre els drets humans i els costums a l’arrel, això és a joves, famílies i docents. Segon, l’actuació directa davant les violències i la promoció d’una institucionalització més profunda que protegeixi les víctimes de violència de gènere. Tercer, la motivació del canvi de valors i costums, treballant amb les noies i les Associacions de Mares (AME) i les Associacions de Pares (APE) del Senegal. Aquí és on entra també el paral·lelisme amb els instituts de Manlleu i Canovelles.

El canvi de valors a Kolda era una tasca global que demanava una planificació prèvia que, diu Mònica Solé, ha resultat ser la part més complexa del programa: “Mai havíem dut a terme una iniciativa tan ambiciosa. Eren 12 instituts, alguns es trobaven lluny del centre, i comptàvem amb una persona responsable i tres supervisors, cadascun d’ells encarregat de les activitats a tres instituts, i, a banda, una responsable de gènere. Eren moltes activitats i moltes persones, i vam tenir moltes reunions de coordinació durant tres mesos per tractar de dibuixar un calendari d’actuacions que, a la vegada, s’integressin dins els plans educatius dels diferents centres”.

Context al Senegal

El primer pas en la realització del programa va ser fer una recerca sobre les circumstàncies i les raons d’aquest abandonament de la secundària a Kolda, on la mitjana d’estudiants noies era del 58’2% al 2016, enfront del 93% nacional, segons l’Informe CEDAW de 2015.

Això suposa una vulneració del dret a l’educació, que al seu torn va acompanyat d’altres vulneracions flagrants: dels drets econòmics, de viure sense violència, d’alimentar-se, dels drets polítics, perquè tot i que poden votar, només un 20% compta amb els coneixements per fer-ho... També d’algunes problemàtiques directament derivades del gènere, com és la prevalença de la mutilació genital femenina en un 85% a la regió (tot i la seva prohibició legal).

Les causes d’aquesta vulneració del dret a l’educació no discriminatòria són, com ja s’ha assenyalat, sobretot socioeconòmiques i culturals. Aquí s’assenyalen l’analfabetisme de les mares, el repartiment injust de les tasques domèstiques, el matrimoni forçat i primerenc, la feblesa del poder judicial davant les agressions masclistes, la manca de referents femenines, alguns factors religiosos i la pobresa. Mònica Solé, al seu torn, també inclou “temes socials que motiven a les famílies a posar l’educació dels nois per davant de la de les noies perquè elles marxaran de casa quan es casin i no hi haurà retorn econòmic”, o qüestions com la “pobresa menstrual, perquè hi ha noies que no tenen accés a productes d’higiene femenina i cada mes fallen uns dies als estudis, i aquest absentisme reiterat acaba provocant l’abandonament”.

Una educació de qualitat i lliure de sexismes és una solució a mig termini per moltes d’aquestes problemàtiques, perquè les noies aprenen i aconsegueixen així els seus drets fonamentals, com els sexuals, els reproductius, la participació activa en la comunitat, el treball de qualitat remunerat... Aquesta situació presentada, però, és complexa, diu Mònica Solé, perquè “necessites un temps per canviar les dinàmiques ancestrals, tradicionals, que provoquen una por en les famílies a ser jutjades. De fet, per això justament es necessita que les noies siguin responsables del seu cos, de les seves decisions, que estiguin apoderades per poder debatre certs arguments als seus pares”.

Factors estructurals

Les “dinàmiques ancestrals” es troben arrelades a l’estructura social, que és la que les alimenta. D’aquí que la Fundació Guné optés per dur a terme una acció integral a Kolda, una metodologia que entomés els àmbits educatius, comunitaris, religiosos i individuals. Es tractava d’una transformació de percepcions que, amb el temps, arribessin a garantir una educació pública sense violència en totes les etapes. Es tractava de fer un treball amb les noies, però també amb el seu entorn familiar, educatiu, comunitari, així com amb les autoritats, per tal de prevenir abusos, matrimonis primerencs, embarassos adolescents, sobrecàrrega domèstica, i altres discriminacions que obstaculitzen l’emancipació de les joves. “Es tractava”, comenta Mònica Solé, “de fer una estratègia que s’enfoqués en les persones responsables i corresponsables d’aquesta situació”.

Així, en el treball amb les joves, l’objectiu era oferir-los recursos per defensar els seus drets, facilitar-los la permanència a la secundària a través de millorar el dispositiu escolar i motivar la seva participació en organitzacions escolars. Mònica Solé explica que s’organitzaven xerrades, obres de teatre, associacions de dones, on les noies aprenien a convèncer als seus pares que havien de seguir estudiant fins als 16 anys: “Volíem donar-los arguments per dir als seus pares que podien casar-se però no fins a la finalització dels estudis, perquè això és un dret”.

En aquest sentit, també calia entomar això a través de les famílies. Per això la Fundació Guné treballava amb associacions de Mares i Pares per tal de convèncer-los de la importància de l’educació en les joves. “Era qüestió de fer-los veure que una educació completa permetria a les noies emancipar-se” diu Mònica Solé, “econòmicament això tindria beneficis, perquè seria quelcom més enllà d’una treballadora agrícola sense recursos i sense capacitats per decidir sobre ella mateixa i els seus fills i filles”. Per fer això, l’entitat motivava l’intercanvi de reflexions sobre els drets i les discriminacions de gènere, així com formacions sobre tots aquests aspectes.

Això mateix es feia també amb els professors. La directora de la Fundació Guné explica que ells “no coneixen tampoc els drets de les alumnes o dels infants, l’educació és moltes vegades masclista i usa una terminologia sexuada. A banda, també hi ha professors que arriben inclús a abusar de les noies, i elles es veien abocades al silenci perquè allà el docent és la màxima autoritat”.

De fet això últim també era una acció cap al comportament dels nois. Mónica Solé parla de la necessitat d’una sensibilització, per tal d’acabar amb l’assetjament: “hem vist situacions en què els nois compren a les noies amb sabates o mòbils per tenir relacions sexuals amb elles, i nosaltres provem de motivar un canvi d’actitud. A elles, els ensenyem que poden dir que no, i a ells, que no s’han de fer servir aquests mètodes”. Això ho han fet mitjançant xerrades, concerts, intervencions amb grups d’esport, explicacions per part d’altres nois a qui admiren...

Finalment, també s’ha treballat amb les autoritats, polítiques i religioses. A les institucions, la fundació ha impulsat protocols de prevenció en l’àmbit escolar, i ha format les comissions de salut perquè garanteixin els drets humans i els drets de les dones que reconeix la llei del Senegal. També s’han difós als instituts les estructures que ofereixen atenció mèdica, social o jurídica a les víctimes de violència de gènere. D’altra banda, amb la coneixença que “l’imam és la gran autoritat d’un poblat”, diu mònica Solé que “se’ls ha explicat que cal que les noies tinguin les mateixes oportunitats que els nois, perquè això aporta valor a una comunitat, és un benefici per a tothom”.

A Catalunya

A banda d’aquesta acció integral a Kolda, la Fundació Guné ha volgut fer un paral·lelisme amb Catalunya i la població migrant, posant el focus en tres instituts de Manlleu i Canovelles. L’objectiu era fer més efectiu el Dret a l’Educació i el Dret a la Salut Sexual i Reproductiva (DSR) en aquests centres amb una alta ocupació de persones amb famílies d’origen subsaharià. Així, s’hi van realitzar sessions d’apoderament i formació en gènere i violència de gènere, accions de sensibilització i formació sobre mutilació genital femenina i sessions de mediació amb algunes famílies.

L’altra part de les accions a Catalunya ha estat l’estudi ‘Causes de la vulneració del dret a l’educació secundària entre les joves d’origen subsaharià a Catalunya’. És una recerca de caire antropològic que buscava descobrir si a Catalunya es produïa la mateixa situació d’abandonament de la secundària que al Senegal. Aquesta recerca ha tingut en compte les dinàmiques entre joves i adults de les comunitats, el temps d’assentament, l’experiència dels centres educatius, la perspectiva dels joves d’origen senegalès o gambià sobre el seu futur i una mirada africana.

La directora de la Fundació Guné explica de la següent manera la resolució de l’estudi: “vam comprovar que no hi havia un paral·lelisme entre les dues regions. L’abandonament de l’educació secundària no es produeix per les mateixes causes, quan es produeix. El que sí que és cert és que la gran majoria de persones, noies o nois, amb la família d’origen extracomunitari, no van a la universitat”.

Per ella, però, la part més important d’aquest estudi és la visibilització: “Sabem que hi ha persones catalanes que no es veuen representades a la societat per tenir diferents orígens. No trobem periodistes xinesos, doctors marroquins, advocats filipins... En cap dels espais laborals de representació de caire mitjà-alt hi trobem les altres comunitats que viuen a Catalunya”. La raó d’això és el punt més gran de connexió entre els resultats de l’estudi i el programa desenvolupat per la fundació al Senegal: “L’origen d’aquesta situació és l’educació”, comenta Mònica Solé. “Al Senegal hi ha totes les qüestions que hem vist al programa, però aquí cal treballar des de l’administració pública perquè destinin recursos a què aquests joves vagin a la universitat, fent un treball amb els docents dels instituts que no motiven a aquests alumnes perquè hi ha un estereotip molt fort de què no serveixen, a banda del fet que no tenen referents”.

Amb l’objectiu de donar veu a totes aquestes persones, en la presentació de l’estudi el dia 12 d’abril a la seu de Lafede hi haurà representants de diverses comunitats migrants que explicaran “com viuen els seus joves, quina és la seva estratègia per anar a la universitat, si és que hi van, quins obstacles es troben...”.