Una mirada de gènere als estralls de la pandèmia
Comparteix
Dones que havien aconseguit autonomia econòmica, han entrat en una nova etapa de pobresa. Font: Pexels. 
L'empitjorament de la salut mental de les dones ha estat una altra de les conseqüències de la pandèmia. Font: Unsplash.
La ‘vella normalitat’ no era una situació ideal per a les dones, condemnades històricament pel sistema a viure en situacions de violència i desigualtat arreu del món. Amb la crisi de la Covid-19, aquesta problemàtica s’ha agreujat.
Un estudi de les Nacions Unides ja preveia el 2020 que la crisi de la Covid-19 provocaria una major feminització de la pobresa i que la bretxa entre homes i dones s’eixamplaria.
Si abans de la pandèmia ja es trobaven en situacions laborals i econòmiques més precàries, amb el context de crisi han perdut més les seves feines, han tingut una major dificultat per trobar-ne i s’han vist més desprotegides socialment davant d’aquest escenari.
El preu de sostenir la vida
Així ho demostren els informes ‘L’impacte de gènere de la Covid-19 en dades’ de la Generalitat de Catalunya i ‘L’impacte en les dones de la crisi econòmica derivada de la pandèmia de la Covid-19’ de la Fundació Surt, en els quals s’especifica que les dones es troben sobrerepresentades en els sectors més vulnerabilitzats.
Un d’ells, el del treball de cures. Segons les dades, elles realitzen gairebé 3/4 parts del treball de cures no remunerat i constitueixen les 2/3 parts del personal que es dedica al treball de cures remunerat. En aquest últim temps, són les que principalment han assumit aquesta feina, exposant-se així física i mentalment en major mesura que els homes.
La crisi desencadenada per la #covid19 ha accentuat desigualtats en els treballs. Ho mirem amb perspectiva de #gènere en un informe que hem elaborat https://t.co/7FNjbLSs1o
— Fundació Surt (@Fundacio_Surt) September 14, 2021
El Manifest 8M de la Comissió Dones i Ciència del Consell Interuniversitari de Catalunya també va apuntar a un creixement de la bretxa de gènere en les carreres acadèmiques, abandonades o interrompudes sobretot per les dones. Precisament, ho relacionen amb el fet que aquestes hagin hagut d’assumir la majoria de tasques de cura pròpies i alienes durant aquest temps.
Passos enrere
Tal i com assegura Cova Álvarez, cap de l’àrea d’empoderament personal i violències masclistes de la Fundació Surt, “és difícil separar l’impacte econòmic de l’impacte en termes de violència vers les dones”, ja que l’augment de la vulnerabilitat econòmica derivada del context ha col·locat moltes dones en una situació de major risc de violència de gènere.
Cova Álvarez: "És difícil separar l'impacte econòmic de l'impacte en termes de violència vers les dones".
Les que s’han trobat en processos migratoris i sense una xarxa social sòlida, per exemple, han viscut una gran revictimització i vulneració de drets. A més, segons Álvarez, s’han produït moltes regressions en general. Dones que havien aconseguit certa autonomia, han vist dinamitat el seu recorregut perquè han hagut d’acceptar la convivència amb els seus maltractadors per sobreviure econòmicament.
D’altra banda, el confinament domiciliari ha creat un clima de crispació general que ha estat brou de cultiu per a l’increment de les violències en l’àmbit familiar. Les trucades al telèfon 900 900 120 van augmentar, i no només per part de les víctimes i supervivents de violència masclista, sinó també per part dels veïns i veïnes: “en aquell moment, la gent va ser més conscient del que passava a la casa del costat”, explica Álvarez.
La nova 'normalitat' de les dones, pitjor que la vella
Enguany, s’ha comprovat que una altra de les conseqüències de la pandèmia en les dones ha estat l’empitjorament de la seva salut mental. Els quadres d’ansietat i depressió s’han disparat: per un costat, perquè han viscut en un estat de contenció fins fa poc; per un altre, perquè moltes han hagut de deixar l’atenció terapèutica que estaven rebent.
També cal destacar que les persones que han estat atenent aquesta situació en primera línia han patit un gran desgast mental i emocional. “Encara estem en xoc”, diu Cova Álvarez. Tot i així, reconeix que ja sabien el que passaria: “teníem diversos indicadors que ens van fer preveure la crisi que arribaria”.
Cova Álvarez: "Teníem diversos indicadors que ens van fer preveure la crisi que arribaria".
Al mateix temps, confessa que és difícil actuar d’una manera no només pal·liativa, ja que tant l’administració com les entitats encara reprodueixen dinàmiques de treball pre pandèmiques i segueixen amb els mateixos recursos que abans, ara insuficients.
El 16 de setembre, el Parlament Europeu va admetre finalment que la violència de gènere és un delicte amb dimensió transfronterera. A partir d’aquesta nova consideració, els estats membres hauran d’articular polítiques que siguin capaces d’atendre la nova realitat, marcada per un agreujament de les causes i les conseqüències de la violència masclista.
Afegeix un nou comentari