Una segona oportunitat per tornar a començar: el model educatiu de la Fundació Comtal

Quan l’Ilyass Chilah va arribar del Marroc amb un visat d’estudiant, fa poc més d’un any, amb prou feines parlava castellà, no coneixia ningú, i dubtava de com començar una nova etapa de la seva vida. Ara, amb 20 anys, té més ganes d’aprendre i entrar al mercat laboral que mai. Durant aquest curs escolar l’Ilyass ha format part del Programa de Formació i Inserció (PFI) de la Fundació Comtal, i després d’un any d’integració, està preparant les seves primeres pràctiques a Barcelona.

 “La meva adaptació al país no hauria estat ni de bon tros tan bona sense el meu pas per aquí”, explica. “He trobat ajuda i conegut molta gent bona”. El seu és un dels centenars de casos que han passat per l’Escola de Segona Oportunitat que impulsa la Fundació al barri del Raval, un espai que acull, orienta i educa joves d'entre 16 i 21 anys que han abandonat prematurament els estudis o es troben en risc d’exclusió social.

“El nostre objectiu és reduir l’abandonament escolar prematur i oferir itineraris personalitzats per a joves que han quedat fora del sistema”, explica Maria Abella, educadora del projecte. Tot i que la Fundació Comtal està acreditada com a escola de segona oportunitat des de l’any 2018, ja feia temps que treballaven amb aquests col·lectius a través de programes com les Unitats d’Escolarització Compartida (UEC) o els mateixos PFI.

Formació adaptada, relacions de confiança

El model pedagògic de l’Escola parteix de tres pilars: grups reduïts, orientació personalitzada i l'acompanyament emocional. “Molt del coneixement que ensenyem aquí està enfocat en la pràctica perquè els joves puguin trobar la seva vocació”, apunta Abella. Els itineraris combinen formació en cuina, matemàtiques, llengües, tutories grupals i activitats de cohesió com sortides o colònies.

“Hem anat a Montserrat, hem fet vòlei a la platja…”, recorda l’Ilyass, que assegura que les classes de cuina i matemàtiques són les seves preferides. El que més valora, però, és el suport que ha trobat: “Gent de la Fundació com la Maria sempre m’ajuden quan ho necessito, m’informen dels centres on podria estudiar, beques a les quals puc optar o opcions per tirar endavant al món laboral.”

L’alumnat de PFI ha marxat de colònies a Sant Martí de Sesgueioles.
Durant l’estada no han faltat els bons moments: jocs de nit, esport… i moltes estones per conviure i compartir.
Tornem amb més complicitat, ganes i preparades per començar les pràctiques! pic.twitter.com/f5EPr54ZHp

— Fundació Comtal (@FundacioComtal) May 20, 2025

Un dels aspectes fonamentals del programa són les tutories individuals, “Treballem des de l’àmbit acadèmic fins a l’emocional i el laboral”, detalla Abella. Aquesta atenció integral es completa amb suport psicològic, i si cal, derivació a serveis especialitzats. “Molts dels nostres alumnes o bé carreguen amb una gran pressió de la seva família per treballar i guanyar diners o bé estan en procés de regularització amb l’estrès que això comporta”.

Perspectives de futur

L’Ilyass va conèixer la Fundació a través de la publicació a Facebook d’un altre jove marroquí, que el va animar a contactar-hi i a fer l’entrevista d’accés. “Desgraciadament, comptem amb places limitades, 15 tant a PFI com a UEC, de manera que hem de fer una selecció prèvia dels estudiants”, explica Maria Abella. "El perfil de persones amb les quals acabem treballant són molt variats: des de joves amb conductes disruptives o absentistes a nouvinguts sense ESO que volen formar-se o treballar". De la mateixa manera, també hi abunden perfils de joves locals que no han acabat l’ESO o casos com el de l’Ilyass, amb estudis al seu país que no poden ser convalidats a Catalunya.

“Jo al Marroc vaig estudiar economia”, explica el jove. El sistema educatiu català, però, no li reconeix la titulació, i ha hagut de començar de nou amb el programa de la Fundació Comtal. Malgrat això, manté intacta la seva motivació: vol estudiar mecànica d’avions, automoció o informàtica, i fer-ho mentre treballa. “Tinc clar què m’agradaria fer, però primer he de començar per fer les pràctiques de l’escola”. Segons explica Maria Abella, a l’escola tenen un acord amb els bars de la zona perquè els seus estudiants puguin anar a servir-hi cafès com una primera pràctica d’immersió laboral. “No estic gens nerviós”, confessa l’Ilyass, “conec la gent d’allà i ja m’han dit que estan encantats amb mi”.

Maria Abella assenyala que la situació familiar de l’Ilyass és lleugerament diferent de la dels altres joves que passen pel centre. Tot i viure sol al país té molt suport de la seva família, i gràcies a la Fundació Comtal ha pogut forjar amistat amb els companys del grup. “Al cap i a la fi, compartim moltes coses, som gent d’arreu del món, però som com una família” assegura l’Ilyass.

L'Ilyass va passar el dia de Sant Jordi acompanyat dels seus millors amics de l'escola. Font: Fundació Comtal

La falta de reconeixement

Una de les principals dificultats que assenyalen des de la Fundació és la manca de recursos econòmics. “El nostre PFI és privat, però l’alumnat no paga res. Necessitem finançament per poder garantir les beques, millorar les instal·lacions i assegurar la continuïtat del projecte”, afirma. Sense anar més lluny aquest any no han pogut fer el curs prelaboral que també oferien per falta de finançament. “L’objectiu a assolir és donar visibilitat política i social a aquest model d’èxit que són les escoles de segona oportunitat” apunta Maria Abella.

La tasca de la Fundació Comtal va més enllà de l'educació, fora de les aules, estan constantment coordinats amb entitats del tercer sector, instituts i comissions tant en l'àmbit veïnal com en el municipal. El seu treball no només busca oferir una sortida professional, sinó també trencar amb estigmes instaurats en la societat que pesen sobre els joves exclosos del sistema educatiu, assenyala Abella: “Són nois i noies amb unes ganes immenses de treballar, estudiar i viure, però per desgràcia s’han de topar amb moltes barreres socials per poder-ho fer”.