Visions i experiències de les cuidadores durant la crisi de la Covid-19

En el marc del projecte de xarxa de relacions i de suport mutu ‘Impulsem la intercooperació al sector de les cures’ entre iniciatives democràtiques, cooperatives i comunitàries amb les cooperatives Mujeres Palante, Clara Ser Gran, CoopNet i Ca l'Abril, les associacions Més Que Cures, Anem Per Feina i Acompanyament al Dol-Hospice.cat i el grup La colla Cuidadora, s’ha creat un manifest que posa sobre la taula les ‘Visions i experiències de les cuidadores durant la crisi de la Covid-19’.

“Aquest és un relat sentit i viscut en què les entitats denuncien una crisi de cures que es veia venir, reivindiquen el treball de la llar i les cures com a sector essencial i dret fonamental, alertant, també, de la situació de màxima precarietat en la que treballen” exposa Coòpolis - Ateneu Cooperatiu de Barcelona.

El manifest, que presenta les idees en quatre grans blocs, comença amb la reflexió ‘Aquesta crisi la vèiem venir…’ on recorden que “les persones que treballen amb gent gran i persones en situació de vulnerabilitat i dependència fa anys que denuncien el model d’envelliment, residencial i d’atenció a la dependència és precari i deshumanitzat” i valoren que la manera de resoldre la situació d’emergència no ha tingut en compte ni la visió ni les necessitats del sector. Davant d’això, reclamen un canvi radical de paradigma.

‘Som sector essencial’ és el segon bloc on reivindiquen que el treball de la llar i les cures són una activitat fonamental per al sosteniment de la vida humana, i recorden que són activitats altament feminitzades.

Denuncien que de les prop de 600.000 treballadores de la llar i les cures de l’Estat espanyol, entorn del 60% són d’origen estranger i prop a 200.000 treballen sense contracte o en situació administrativa irregular, motius pels quals han quedat desprotegides en la gestió de la desocupació en el context de la pandèmia.

“Les cuidadores som un grup laboral marcat per la precarietat i les desigualtats: per ser dones, per ser migrades i per ser treballadores d’un sector sense reconeixement social” diuen en el manifest. I malgrat tot, durant el confinament, no han parat de treballar.

En el tercer apartat ‘Som alternativa, però tenim els peus de fang’ es reivindiquen com a alternativa a aquest sistema, oferint un servei de qualitat humana i professional tant a les persones usuàries com a les treballadores, però remarquen les dificultats de desenvolupar les seves activitats en un sector en precarietat crònica.

La manca de reconeixement de la cura com a dret fonamental i l’exigència de rendibilitat econòmica dels projectes les fa trontollar i ara, en context de la Covid-19, es troben encara més en situació de fragilitat. Per això demanen a l’administració pública que reconegui la seva tasca i que es corresponsabilitzi amb el sosteniment del sector.

Tanquen el manifest explicant que per tots els motius exposats, des del setembre de 2019, més d’una desena d’entitats de naturalesa democràtica, col·lectiva i comunitària ja treballen per impulsar la intercooperació al sector construint un espai de trobada i incidència política per a dignificar el sector de les cures, de la mà de Barcelona Activa i Coòpolis-Ateneu Cooperatiu de Barcelona.

Podeu llegir el manifest complet en aquest enllaç.