Javi Álvarez: “El voluntariat ha aconseguit que sigui més eficaç el tracte amb el pacient a l’hospital”

El Programa Sociosanitari de la Fundació Autònoma Solidària està dissenyat per contribuir a l'enfortiment de la xarxa d'atenció sociosanitària a través de la implementació d'accions d'acompanyament i suport a les persones en situació de malaltia o dependència.

El programa treballa amb l'Hospital Vall d'Hebron, on es duen a terme activitats amb infants i joves hospitalitzats menors de 18 anys de l'àrea maternoinfantil. Durant els mesos més durs de la pandèmia, en Javi Álvarez ha estat coordinant l'equip de voluntariat per donar suport a l'hospital. En total, amb el programa col·laboren 44 persones voluntàries que representen 1.533 hores d'activitats amb 1.122 persones beneficiàries.

Com heu gestionat el voluntariat amb la Vall d’Hebron durant la pandèmia de la Covid-19?

Des de la Vall d’Hebron ens van plantejar ajudar des de diferents punts i vam dividir el voluntariat en quatre camps. El primer va ser a la secció UCI amb tres voluntaris d’enginyeria biomèdica que van instal·lar unitats de cures intensives a diferents punts de l’hospital. El segon va ser el de logística, en concret al pavelló d’esports, que es va habilitar per atendre a pacients Covid. El tercer camp era el de comunicació, amb una estudiant de periodisme i tres de medicines i per últim, el de farmàcia, que ajudava a gestionar la informació que anava arribant.

Va ser un canvi molt gran en la gestió del voluntariat?

A la FAS tenim voluntariat durant tot l’any i vam haver de fer una aturada. Es va haver de revisar des de zero com podien col·laborar. Per exemple, els voluntaris no podien entrar a les habitacions per a nens o no podia haver-hi gent dins de l’hospital.

El voluntariat ha realitzat sempre les mateixes tasques o ha anat adaptant-se?

La qüestió és que el voluntariat en principi ha de ser continu. Però el de logística va començar a realitzar activitats puntuals a l’hospital, com és l’organització de la sala de jocs a l’Àrea Maternoinfantil. Cada tipus de voluntariat havia de fer la seva funció en l’àmbit de l’hospital que li pertocava. Una altra tasca que van començar a fer va ser embolicar regals per Sant Jordi pels pacients, per exemple.

Quines tasques feia habitualment el voluntariat de logística?

Els voluntaris de logística tenien la tasca principal de fer un traspàs net dins del pavelló, que es va dividir en tres zones: zona neta, zona bruta i zona de transició. Ells s’ocupaven de gestionar les dietes dels pacients, la roba de llit, els materials necessaris per a la zona Covid-19, així com les dietes dels professionals perquè quan sortissin a dinar ho tinguessin tot ordenat i gestionat. Considero que estava molt ben organitzada la zona bruta i la neta i en cap moment vam posar en risc als voluntaris.

En què es diferenciava la zona bruta de la neta?

La zona bruta o contaminada era la zona on estaven els pacients Covid i la zona neta era on arribaven els àpats. Al mig, hi havia una zona de transició.

Quins protocols de prevenció aplicàveu per evitar els contagis entre els voluntaris?

La setmana que es va decretar el confinament es va aturar el voluntariat. Després, vam decidir instal·lar una sèrie de focus a tenir en compte. Per exemple, els voluntaris de la secció de logística sempre anaven cap a casa per dutxar-se i tota la roba que utilitzaven la guardaven en bosses per fer una rentadora. En el cas dels voluntaris de farmàcia, sempre havien d’anar amb mascareta, guants i bates. Els de comunicació ho tenien més fàcil perquè podien fer treball telemàtic.

Com vau gestionar la desescalada?

Durant la desescalada vam anar prescindint del servei de voluntaris pel fet que no es podia tenir a més gent de la que es necessitava. Els de la UCI van haver de deixar el voluntariat malgrat que podien col·laborar amb activitats puntuals. El nivell d’activitat dels de comunicació va anar disminuint, així com els de farmàcia. Quan va baixar el volum de feina van disminuir les seves hores d’implicació. Els de logística van aturar la seva activitat quan es va tancar el pavelló i van seguir fent altres activitats com la resta.

Amb quantes persones heu comptat per fer el voluntariat?

Vam rebre 53 propostes de persones que volien fer voluntariat. D’aquestes, vam activar-ne 32 que es van dividir en UCI (3), comunicació (4), farmàcia (4) i logística (21).

Què destaques d’aquesta experiència viscuda?

Sobretot l’ímpetu que tenia la gent de col·laborar malgrat el desconeixement que hi havia sobre la Covid. La gent estava molt animada per col·laborar amb l’hospital i fins i tot persones que vivien lluny. Tot i que estaven confinats, van decidir tornar a Barcelona per col·laborar quan es permetien fer més moviments.

Quin valor afegit han aportat les persones voluntàries?

Crec que el voluntariat ha fet que sigui més eficaç el tracte amb el pacient a nivell sanitari. Moltes funcions que feien aconseguien alliberar de feina als professionals sanitaris, per la qual cosa podien dedicar més temps a estar en contacte amb els pacients.

Quina valoració féu des de l'entitat de la col·laboració del voluntariat durant la Covid-19?

Ha sigut una col·laboració dura, estàvem vivint un moment molt complicat i tothom tenia molt volum de feina. Malgrat que al principi no sabíem cap a on anar, al final ens vam aconseguir adaptar molt bé. Els voluntaris han estat molt ben cuidats i se’ls ha proporcionat tot el material necessari per estar protegits. Al final, ha resultat ser un èxit.

Tens algun record que rememores especialment?

És cert que hi va haver un grup de voluntaris que em van dir que se sentien bé quan arribaven les 20.00h i sentien els aplaudiments. Pensaven que aquests aplaudiments també anaven per a ells. Al final el reconeixement era per a totes les persones que col·laboraven amb l’hospital i se sentien inclosos en aquest reconeixement.