Yvette Damas, és vocal de violències masclistes i lgtbifòbia de la junta de Metges del Món Catalunya.

A què es dedica Metges del Món a Catalunya?

Metges del Món és una associació sense afany de lucre que promou a través del compromís voluntari i accions d'atenció, testimoni i denúncia la defensa del dret fonamental a la salut de totes les persones. Especialment aquelles en situació de pobresa, desigualtat de gènere i exclusió social, o que hagin estat víctimes de crisis humanitàries.

L'associació, que va néixer a l'Estat espanyol l'any 1990, es constitueix a Catalunya el 2001 amb una voluntat clara de donar suport a col·lectius desfavorits, ja sigui en països en vies de desenvolupament amb línies d'emergència o casa nostra, tot denunciant situacions d'exclusió social i mitjançant projectes de salut, formació i sensibilització que incorporen sempre una perspectiva de gènere i drets humans. Projectes amb una especial atenció a la prevenció de la mutilació genital femenina i persones en situació de prostitució i migrades.

Quines són les línies de treball?

Les línies de treball de Metges del Món Catalunya són quatre: la primera línia, la cooperació internacional per millorar les condicions de salut de les poblacions de països on té presència l'organització; a Catalunya es treballa en alguns països de l'Àfrica i l'Amèrica Llatina amb projectes vinculats a la salut comunitària, materno-infantil, prevenció i tractament i mitigació del VIH.

La segona línia és l'emergència; busca garantir les necessitats bàsiques de les víctimes de desastres causats per desastres naturals o conflictes. Pretén contribuir frenant l'augment de vulnerabilitat i promovent les bases de rehabilitació i desenvolupament posterior, així com integrar la prevenció de possibles desastres propers.

La tercera línia és la de la inclusió social, relacionada amb la integració, la cohesió i la justícia social; consisteix en materialitzar la possibilitat de participació igualitària de tots els membres d'una ciutat. Especialment els col·lectius en risc d'exclusió i en totes les dimensions socials (política, econòmica, legal i cultural).

La quarta línia és la de mobilització social, en la que impulsem el canvi social mitjançant el voluntariat, juntament amb altres moviments socials. Entenem que són les desigualtats les que determinen l'absència d'equitat en la nostra societat. Creiem que l'educació és una peça fonamental i per això dediquem part dels nostres recursos a processos d'educació i sensibilització entorn al gènere, la salut i coneixements interculturals de la ciutadania.

Estem convençudes que la transformació social passa necessàriament per la implicació de la ciutadania i l'educació. Educació en una aula o en espais que creem per compartir, ja siguin cicles de cinema, conferències, exposicions, xerrades...

Creiem profundament en el treball en xarxa i per això participem en plataformes com la Taula de prostitució i sida de la Generalitat de Catalunya, la Taula tècnica del treball sexual de l'Ajuntament de Barcelona, la Xarxa Barcelona Antirumors, el Comitè 1r de Desembre, la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya, la Fede.cat, la Xarxa Educativa en Suport a les Persones Refugiades i els seminaris d'aprenentatge i servei promoguts per la Direcció de Justícia Global i Cooperació Internacional al Centre Promotor.

Yvette Damas: “Les dones cis i trans en situació de prostitució amb les que treballem poden tenir dificultat d'accedir a la informació sanitària rigorosa en un idioma comprensible. És necessari l'aclariment de certa terminologia utilitzada”.

Com afecta la situació sociosanitària a les persones amb les qui treballeu habitualment?

Un dels col·lectius amb els qui treballem més properament és el de dones cis i trans en situació de prostitució. El que hem detectat en el context actual és que les possibles barreres d'accés a la salut que ja existien abans, ara se li sumen totes les derivades de la situació d'emergència. Això fa que puguin ser percebudes com un factor addicional d'exclusió i abandonament institucional i que es creiï una sensació d'intranquilitat i nerviosisme.

Hem detectat que moltes vegades no tenen una percepció ajustada de l'impacte que pot tenir no seguir les recomanacions de les autoritats sanitàries i creiem que això, pot estar relacionat amb una dificultat d'accedir a la informació sanitària rigorosa en un idioma comprensible procedent de persones amb les que hagin creat un vincle de confiança. És necessari l'aclariment de certa terminologia utilitzada, que es fa de manera habitual, però que pot ser difícil d'entendre, com pot ser el pic de l'epidèmia, el confinament, la corva, etc.

També tenen dificultat per seguir les recomanacions de les autoritats sanitàries, sobretot les relatives a mesures de prevenció d'autocura en el moment de confinament, ja que les condicions higièniques de ventilació adequades o la distància de seguretat, de vegades no es poden garantir.

D'altra banda, el fet que els serveis sociosanitaris del país estiguin centrats en la Covid-19 provoca descuit o manca d'atenció en altres necessitats sanitàries.

Hem detectat també que la situació de confinament per aquest col·lectiu pot suposar una major exposició a diferents situacions de violència, amb el corresponent impacte que això pugui tenir: ansietat, angoixa i por.

Per últim, les dones que formen part del projecte d'EPTS 'Vivir bien', donat que són dones migrades en situació de desigualtat social, amb feines en el marc de l'economia submergida, en aquest període no tenen ingressos econòmics. Això deriva en situació de vulnerabilitat extrema. Parlem de necessitats bàsiques no cobertes, manca d'aliment, dificultat per pagar el lloguer de l'habitatge, la llum o l'aigua.

Quins serveis i per quines vies esteu donant durant el confinament?

Durant el confinament, la situació dels col·lectius més vulnerables s'ha agreujat de forma alarmant. És per això que hem hagut d'adaptar el tipus d'atenció que oferim Metges del Món Catalunya. Primer de tot, hem treballat l'atenció de caire general i, sobretot, la psicològica de les persones amb les qui treballem, la majoria d'elles en situació de prostitució, dones cis i trans, o dones amb situacions crítiques de vulnerabilitat social.

Per aquesta tasca, hem organitzat un grup de sis persones professionals voluntàries que fan un seguiment telefònic a les persones, bé perquè han fet una demanda directa o bé perquè nosaltres mateixes hem detectat que estaven en una situació de crisi i els hi hem ofert el servei. Preveiem que un cop finalitzi l'estat d'alarma, cada cas es valorarà de forma individual i es derivarà, en el cas que sigui necessari, als recursos específics de l'administració.

La segona acció que hem dut a terme és la de repartiment d'aliments quinzenal a dones en risc d'exclusió. Les primeres setmanes de confinament vam recollir quines eren les necessitats més emergents de les persones amb les que intervenim i la resposta va ser contundent: falta suport en l'alimentació. Amb les setmanes que portem de confinament i gràcies al Banc d'Aliments i l'entitat Nutrició Sense Fronteres s'han repartit més de 220 lots de menjar.

Durant aquest dispositiu hem comptat amb la col·laboració de diferents entitats: en matèria d'infraestructures, Lafede.cat – Federació d’Organitzacions per a la justícia global i l'equipament d'organitzacions per la Justícia Global, i l'Ajuntament de Barcelona, ens ha donat suport en el transport d'aliments. El dispositiu de repartiment d'aliments estarà actiu fins que acabi el confinament.

D'altra banda, s'ha continuat, com ha estat possible, amb altres accions que ja es duien a terme, com els processos d'inserció laboral per les titulars de dret, per via telefònica. Pel què fa a la gestió del voluntariat, que per nosaltres és una peça fonamental, les reunions que abans eren presencials s'han adaptat al format telemàtic, algunes comissions han pogut seguir amb projectes 'precovid', tot adaptant-los, i d'altres voluntàries s'han incorporat a projectes nous que han sorgit de l'emergència sanitària.

Quines campanyes heu engegat o us heu adherit?

A nivell estatal, Médicos del Mundo ha engegat la campanya de captació de fons pel coronavirus i des de la seu de Metges del Món Catalunya ens hem adherit al comunicat per l'emergència de la Covid-19 elaborat pel Consell Municipal d'Immigració de Barcelona.

Heu previst canvis de cara al postconfinament?

Després dels esforços de les primeres setmanes per adaptar-nos a l'obligatorietat de fer teletreball, les formacions i la provisió de recursos necessària per poder fer les tasques, des de l'equip tècnic, la junta i el voluntariat hem comprovat que podem comptar amb diverses eines, aplicacions i plataformes per realitzar activitats online. Tant amb el nostre equip, com amb entitats i administracions amb les que ens coordinem.

En el període postcovid19 és possible i viable que utilitzem aquestes eines de manera generalitzada. No obstant, som conscients que degut a la bretxa digital en la que es troben molts col·lectius amb els que treballem, per alguns processos concrets serà fonamental tornar a realitzar intervencions amb acompanyaments presencials tan aviat sigui possible i amb totes les garanties.