Econòmic

Qualsevol entitat sense afany de lucre que durant algun trimestre de l’any hagi retingut imports corresponents a nòmines de personal assalariat, factures a professionals, rebuts o minutes a persones col·laboradores i altres casos menys comuns, com els premis de jocs i concursos, i els drets d’imatge. Les entitats que hagin realitzat retencions per algun o diversos d'aquests conceptes, han d'haver presentat el model 111 cada trimestre o en algun trimestre de l’any.

A la primera finestra del formulari web es troben les dades del 'declarant i resum de la declaració'. És necessari emplenar les caselles marcades amb asterisc, ja que són obligatòries.

Les dades del declarant són:

• NIF de l'entitat
• Raó social de l'entitat
• Dades de la persona amb qui relacionar-se (telèfon, nom i cognoms, i adreça electrònica)

Les caselles dels camps 'resum de la declaració' s'autoemplenen amb les dades introduïdes en l'apartat 'perceptors'.

A continuació es detallen les claus i subclaus més comunes per a les entitats:

Clau A. Es consignaran sota aquesta clau els rendiments de treball per compte d'altre, és a dir, les retribucions incloses a les nòmines.
Clau F. Retribucions per realitzar conferències, seminaris, cursos i elaboració d'obres científiques o literàries.

• Subclau 01. Quan les percepcions corresponguin a un premi literari, científic o artístic no exempt de l'impost.
• Subclau 02. Aquelles percepcions de la clau F que no hagin d'incloure's en la subclau 01.

Clau G. Rendiments per activitats professionals, el cas més comú.

• Subclau 01. Cas general. Actualment, del 15%.
• Subclau 03. Tipus de retenció reduïda de l'article 95.1 del Reglament de l'Impost, actualment del 7%.

Clau H. Rendiments d'activitats professionals agrícoles, ramaderes i forestals en règim d'estimació objectiva.

• Subclau 01. Tipus de retenció reduïda de l'article 95.4.2 del Reglament de l'Impost.
• Subclau 02. Tipus de retenció reduïda de l'article 95.4.1 del Reglament de l'Impost.
• Subclau 03. Tipus de retenció reduïda de l'article 95.5 del Reglament de l'Impost.

Clau I. Rendiments de les següents activitats econòmiques: explotació de la propietat intel·lectual, drets d'imatge, assistència tècnica, arrendament de béns mobles i mines entre altres.

• Subclau 01. Cessió drets d'imatge
• Subclau 02. Resta de casos

Clau K. Premis i guanys patrimonials de la comunitat veïnal derivades dels aprofitaments forestals en muntanyes públiques.

• Subclau 01. Premis que, per a la seva participació, impliquen realitzar un desemborsament econòmic o pèrdua patrimonial.
• Subclau 02. Resta de casos.
• Subclau 03. Premis que, per a la seva participació, no impliquen realitzar un desemborsament econòmic o pèrdua patrimonial.

Segons la Llei 4/2008, de 24 d'abril, del Llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques, les associacions i fundacions han de portar una comptabilitat ordenada, diligent, adequada a la seva activitat, que la reflecteixi fidelment i que les permeti fer el seguiment cronològic de les operacions i elaborar els comptes anuals.

Han de portar un llibre diari, un llibre d'inventaris i comptes anuals, excepte les associacions que no estiguin obligades a presentar la declaració de l'impost de societats, que poden portar, a canvi, un llibre de caixa en el qual detallin els ingressos i les despeses.

Per tant, una gran part de les entitats no lucratives estan obligades a portar una comptabilitat oficial, pel mètode de doble partida, simplement per obligació legal.

Tot i així, encara que l'entitat no estigués obligada, portar la comptabilitat per aquest sistema comporta un millor control i reflecteix molt millor com va la seva economia del que ho pot fer un llibre de caixa. Al sistema de caixa, el criteri de registre dels moviments té a veure amb el moment en el qual es produeix l'entrada o sortida dels diners.

En canvi, en una comptabilitat oficial, el registre es fa aplicant el criteri de meritació (quan es produeix efectivament l'ingrés o la despesa, independentment de si s'ha cobrat o pagat, respectivament), que s'ajusta molt més a la realitat.

En el sistema de comptabilitat de doble partida, les partides considerades com a actius de l'entitat es registren en el deure de cada assentament.

Per tant, l'entitat haurà de cercar i valorar quins són els seus actius a la data d'obertura. Correspon a aquesta definició tot allò que l'entitat té, i també tot allò que representi un dret, com ara tots els deutes que tingui pendents de cobrar. Les partides més habituals que representen actius són les següents:

• Elements que corresponguin a immobilitzats (mobiliaris, equips informàtics, vehicles, maquinària, locals...). El valor, serà el del cost de compra, i s'haurà de tenir en compte el temps que hagi passat des d'aquella compra i calcular i registrar també (en negatiu) la correcció de valor que representi l'amortització que pertoqui a cada element.
• Inversions financeres, com ara inversions a termini o accions.
• Existències que es tinguin inventariades, normalment només en el cas que l'entitat faci venda de productes.
• Deutes pendents de cobrar, procedents d'exercicis anteriors: part de subvencions o factures emeses pendents de cobrar, quotes de persones sòcies o usuàries, avançaments o bestretes que s'hagin fet a proveïdors/es per factures i serveis a rebre a l'exercici que s'inicia, diners que s'hagin deixat a alguna persona o entitat...
• Saldos de tresoreria que l'entitat tingui en bancs i entitats financeres, o en efectiu.
• Despeses que s'hagin avançat en exercicis anteriors, però que siguin per activitats que s'hagin de dur a terme a l'exercici que s'inicia.

En una comptabilitat de doble partida, el total dels moviments del deure i de l'haver de cada assentament ha de quadrar; és a dir, ha de sumar el mateix import.

Un cop l'entitat hagi valorat i registrat a l'assentament d'obertura tots els saldos de què disposi a la data d'inici d'actiu, passiu i patrimoni net, molt probablement es trobarà amb que deure i haver no quadrin.

Això succeeix perquè s'ha deixat una partida important: el fons social o romanent que l'entitat hagi pogut generar des de la seva creació.

Aquest fons o romanent es va generant a causa d'una de les principals característiques de les associacions, i que no és altra que la seva manca d'afany de lucre. Com que les entitats van generant petits excedents en la seva activitat i aquests no es poden repartir entre les persones sòcies, es van acumulant de mica en mica per dotar-les de solidesa econòmica i permetre-les anar creixent.

Si no es sap amb certesa quin és aquest romanent o fons social, aquest es calcularà per diferències: total del deure menys total de l'haver, i es colocarà al l'haver.

Habitualment, tindrà signe positiu, però també pot donar-se que hi hagi pèrdues acumulades en exercicis anteriors, i s'hagi de registrar amb signe negatiu.

A partir de l'assentament d'obertura ja quadrat, es podrà iniciar el registre de tots els moviments econòmics conforme es vagi produint. D'aquesta manera s'inicia així el cicle comptable que s'haurà de mantenir en endavant.

En general, les rifes i jocs d'apostes les ha de controlar i autoritzar la Direcció General de Tributs i Joc de la Generalitat. Per poder celebrar-ne una, caldria comunicar-ho a aquest organisme.

S'entèn com a rifa la modalitat de joc que consisteix a sortejar un bé o servei, o diversos béns o serveis, prèviament determinats, i mai en metàl·lic, entre diverses persones que han adquirit un bitllet o una participació d'import únic i cert. Els bitllets han de seguir una numeració correlativa o un sistema d'ordenació o de diferenciació de qualsevol altra mena.

En el cas de les tómboles, es sortegen de forma simultània diversos béns mobles que estan exposats al públic. Per tant, el premi tampoc pot ser mai en metàl·lic. Amb un bitllet o papereta d'import únic, existeix la possibilitat d'adquirir qualsevol dels objectes sortejats.

En ambdos casos, el valor del total de les participacions o els bitllets emesos ha de cobrir, com a mínim, el preu o valor dels objectes, béns o serveis sortejats.

Les rifes i tómboles amb premis que no superin, en el seu conjunt, els 3.000€, no requereixen autorització administrativa, però sí que se n'ha d'informar a l'administració, mitjançant una comunicació abans de la celebració.

Si superen aquest import, s'ha de sol·licitar una autorització un mes abans de posar a la venda els bitllets de participació. A més del document de sol·licitud, caldrà adjuntar una declaració del responsable que inclogui:

• Les bases sobre les quals es durà a terme la tómbola o rifa sol·licitada.
• Els projectes de publicitat previstos i també l'especificació del tipus de bitllets o participacions que s'emetran per fer la tómbola.
• Una autorització concedida per l'organisme corresponent quan es faci en combinació amb sorteigs de l'Organització Nacional de Cecs Espanyols, Loteries i Apostes de l'Estat o de l'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes.

La sol·licitud comportarà una taxa de 59,10€ en concepte de gestió de l'examen de l'expedient d'autorització de tómboles.

Les rifes i tómboles que requereixin autorització comportaran el pagament d'una taxa. La base imposable la composará l'import total de les butlletes, els bitllets o els altres mitjans de participació oferts. A falta de suport físic, serà l'import total dels ingressos obtinguts.

Si el que s'ha de celebrar és l'organització de rifes, tómboles i combinacions aleatòries que es facin en l'àmbit autonòmic i que tinguin finalitats publicitàries, la base de tributació serà el valor dels premis oferts.

El tipus de tributació es fixa anualment a la llei d'acompanyament dels pressupostos de la Generalitat, i actualment és de:

1. Rifes i tómboles:
   • Tipus general: 20%.
   • Tipus corresponents a rifes i tòmboles declarades d'utilitat pública o benèfica: 7%.
2. Combinacions aleatòries: 10%.

La quota a pagar s'obté multiplicant la base pel tipus de gravament.

L'ingrés del tribut s'ha de fer mitjançant la presentació d'una autoliquidació, el model 040.

Les condicions que s'han de complir són les que, objectivament, es considera que compleixen amb la definició de jocs d'esbarjo en els esmentats tipus de centre, amb una finalitat lúdica, de relació social i d'entreteniment.

Els que s'han fixat com a tals són:

• Les persones participants han de ser usuàries d'aquests centres.
• L'activitat s'ha de desenvolupar en l'àmbit de lleure i esbarjo.
• L'import de les transferències econòmiques entre jugadors han de ser d'escassa importància (aposta màxima per jugador i partida no superior a 0,20€ i total de l'import jugat a la partida no superior a 20€).
• Que la pràctica del joc no suposi una explotació econòmica lucrativa.

Per tant, sempre que es compleixi amb les condicions objectives necessàries, la pràctica del joc de bingo es podrà dur a terme sense cap requisit, i no podrà ser objecte de sanció segons la normativa reguladora del règim sancionador en matèria de joc.

Aquest nou format de presentació electrònica és obligatori per tots aquells subjectes passius de l'IVA que no tinguin l'obligació de portar els seus Llibres Registre de l'IVA a través de la seu electrònica de l'AEAT, mitjançant el Subministrament Immediat d'Informació de l'IVA (SII).

Per tant, afecta a totes aquelles entitats sense afany de lucre que no estiguin inscrites en el Registre de Devolució Mensual de l'IVA (REDEME) o que no tinguin una facturació superior a 6.010.121,04€ durant l'any.

Cada Llibre Registre de l'IVA es podrà presentar en un fitxer diferent, el nom del qual ha d'estar format per la concatenació dels següents camps i en el següent ordre:

1) Exercici
2) NIF
3) Tipus del Llibre Registre de l'IVA que conté el fitxer, mitjançant un dels següents valors:
E: Factures Emeses
R: Factures Rebudes
4) Nom o Raó social
5) Tipus de fitxer XLS, CSV o SII segons el format emprat per a la seva confecció

També es podran presentar els Llibres Registre de l'IVA en un sol fitxer Excel (XLS), en aquest cas, en la posició del tipus de llibre s'haurà de consignar el valor C, corresponent a la presentació conjunta de tots dos llibres. Caldrà incloure les factures expedides en una pestanya denominada Expedides i les factures rebudes en una altra pestanya denominada Rebudes.

En el format CSV s'hauran d'incloure les capçaleres amb el nom que apareix en els dissenys de registre; és a dir, cal indicar el mateix nom del fitxer CSV.

En el format Excel no s'han d'incloure fórmules ni es poden fer combinacions de cel·les.

Per poder atendre el requeriment s'han d'annexar tots els fitxers a la contestació que es presenti a través de la seu electrònica de l'Agència Tributària.

L'Impost d'activitats econòmiques (IAE) és un impost que grava el fet de fer una activitat econòmica.

Hisenda entén que es fa aquest tipus d'activitat quan una persona, empresa o entitat disposa d'una sèrie de recursos (personals o materials) i els organitza de tal manera que el resultat final sigui una venda de productes i/o de serveis.

Per tant, totes les entitats que facin venda de productes o que cobrin per participar en els serveis que presten s'han de donar d'alta en aquest impost.

Existeixen moltes possibles exempcions que fan que, en la major part dels casos, no s'hagi de pagar res per aquest concepte. Cal tenir en compte que el tràmit formal de comunicar les altes, baixes i variacions en el desenvolupament de les activitats, sí que s'ha de fer.

La dificultat més gran en la gestió d'aquest impost és la de trobar quin és l'epígraf més adequat a l'activitat a desenvolupar. La llista completa i descripció dels epígrafs la podem trobar al Reial Decret Legislatiu 1175/1990, de 28 de setembre.

Per tal de facilitar l'elecció, l'Agència Tributària ha desenvolupat recentment un cercador d'activitats econòmiques a on, a partir d'una paraula clau, el sistema proposa diversos epígrafs que podrien correspondre's amb ella, així com el codi estadístic de la Classificació Nacional d'Activitats Econòmiques (CNAE) que hi aniria lligat.

Es tractaria d'introduir una paraula relacionada amb l'activitat i pulsar la icona amb la lupa (cercar). El sistema retorna una primera proposta de possibles epígrafs, similar a aquesta:

Un cop decidit quin és l'epígraf adient, el darrer pas en l'alta és indicar si l'activitat es desenvolupa o no dins d'un local determinat.

S'indicarà que és a dins d'un local quan es dugui a terme en un lloc fix i que l'entitat tingui drets d'ús sobre el local en qüestió (propietat, arrendament, cessió d'ús o usdefruit que estigui documentat, etc.), ja que caldrà indicar la referència cadastral de l'immoble, els metres quadrats dedicats a l'activitat i el percentatge d'afectació a aquesta (és a dir, si l'espai s'utilitza de forma exclusiva en aquella activitat o, si és compartit amb d'altres usos o amb altres entitats, en quina proporció es dedica a l'activitat per la qual s'està gestionant l'alta...).

En cas que no es tingui clar o que l'activitat no es desenvolupi en un lloc concret, es considera que l'activitat es fa fora d'un local determinat i només caldrà consignar al model 036 quina és la localitat més habitual i la província a on aquesta es duu a terme.

Per poder accedir al tràmit de sol·licitud de registre al RELI, el primer que caldrà serà assegurar-se de que l'entitat disposa del certificat digital de representant de persona jurídica en vigor.

El registre només es podrà dur a terme amb aquest tipus de certificat, i no serà possible fer-ho amb el que pugui tenir en l'àmbit particular la persona representant, ni amb el que pugui tenir el/la gestor/a que treballi habitualment amb l'entitat.

Per tant, si no disposem de certificat digital, abans de fer res, ho haurem d'obtenir.

El formulari per donar-se d'alta en el RELI és força llarg, però a priori no és necessari omplir-ho en la seva totalitat. Amb omplir les dades bàsiques de l'entitat i les de solvència econòmica, en principi seria suficient.

Les pantalles que, com a mínim, s'han d'omplir són:

• Sol·licitud i declaracions diverses:

• Dades de l'entitat:

• Adreça de contacte per a notificacions:

• Designació de persones amb capacitat de representació:

• Relació dels principals subministraments/serveis/obres realitzats en els cinc anys anteriors:

Un cop omplertes aquestes dades, caldrà adjuntar al formulari la documentació esmentada en l'apartat anterior, en format PDF. La mida total del formulari més la documentació adjunta no podrà sobrepassar els 25 MB.

• Registre electrònic licitadors Generalitat de Catalunya

Les persones tributàries incloses en el Sistema d'Adreça Electrònica Habilitada (DEH) podran assenyalar fins a un màxim de 30 dies en cada any natural durant els quals l'Agència no podrà posar notificacions a la seva disposició en la DEH.

Aquest sistema no s’aplica a les notificacions relatives a ajornaments de pagament que se seguiran rebent tot i haver marcat aquests dies.

En accedir al servei l’aplicació, validarà si el certificat electrònic seleccionat està subscrit al sistema de notificació electrònica i, si és així, es mostrarà un requadre amb uns avisos i el calendari de l’any natural en curs per assenyalar els dies desitjats.

Per poder fer una adequada planificació, s'han de revisar els següents 'avisos':

1. Els dies de cortesia tenen efecte, exclusivament, en relació amb les notificacions en l'Adreça Electrònica Habilitada, en els termes de l'article 4 de l'Ordre EHA/3552/2011, de 19 de desembre. Durant els mateixos, l'Agència Tributària no posarà notificacions a la seva disposició en l'Adreça Electrònica Habilitada. Les notificacions electròniques posades a la seva disposició anteriorment a l'inici del període de dies de cortesia s'entendran notificades pel transcurs de 10 dies sense accedir a les mateixes.
2. S'han de marcar també els dissabtes, diumenges i festius.

En cas d'estar subscrits/es de forma voluntària a la recepció de notificacions electròniques, els dies de cortesia només assortiràn efecte respecte a aquells procediments en els quals estiguem subscrits.

En cas de voler canviar o anul·lar alguna de les dates assenyalades, cal tornar a utilitzar l'opció 'Modificar' i recordar que per poder modificar, és necessari trobar-se dins dels 7 dies abans de l'inici del període.

A més, si es vol accedir en qualsevol altre moment a la sol·licitud de dies de cortesia, es pot obtenir el PDF corresponent al resguard de l'última assignació utilitzant l'opció 'Visualitzar últim rebut' situada a la part superior.

Totes les entitats es creen amb una missió i finalitat i s'ha de fer una anàlisi de la finalitat de les actuacions de l'entitat i de les activitats i projectes que es realitzen amb l'objectiu que arribi a les persones beneficiàries.

Aquests, es divideixen en cinc punts:

1. Missió de l'entitat: per donar a conèixer el fi que persegueix d'acord amb el que s'estableix als seus estatuts així com l'àmbit geogràfic on actua.
2. Activitats i projectes: per explicar quines són les línies d'actuació principals i les activitats desenvolupades.
3. Perfil de les persones usuàries i beneficiàries.
4. En cas d'activitat econòmica, quins productes es venen i quins serveis es presten i el perfil dels clients i persones consumidores.
5. Col·laboració amb altres organitzacions.

Les entitats s’han de regir pel principi de bon govern.

S’han d’ajustar a les regles i obligacions sobre la qualitat dels serveis, el funcionament, els principis ètics i les bones pràctiques d’acord amb els quals han d’actuar, amb l’objectiu que aquestes funcionin amb la màxima transparència, qualitat i equitat, i així garantir una correcta rendició de comptes.

Al balanç social, cal indicar els enllaços a documents i publicacions que hagi realitzat a través dels quals l'entitat ha publicat tota la informació relativa a transparència a què estigui obligada per la normativa vigent en funció de la seva mida.

També s'inclourà informació respecte a la composició dels seus òrgans de govern i estructura així com la informació econòmica i financera indicant els principis i valors que fonamenten les bones pràctiques de govern i gestió.

• Ordre JUS/152/2018 Nivell subjecció a les obligacions de transparència.
• Llei 21/2014, del Protectorat de Fundacions

Estan obligades a la seva presentació:

• Les entitats que l'any anterior tinguin una xifra de negoci anual superior als 6 milions d'euros, independenment que hagin obtingut benefici o no.
• Les entitats que no arribin a aquesta xifra de negoci, però que l'any anterior hagin obtingut un resultat positiu a l'Impost sobre Societats.

Existeixen dues modalitats per fer el càlcul del pagament fraccionat del model 202:

1. Modalitat article 40.2 de la Llei de l'Impost sobre societats.
2. Modalitat article 40.3 de la llei de l'impost sobre societats.

Aquest mètode més complex és de caràcter opcional excepte per:

• Aquelles entitats que l'any anterior hagin tingut una xifra de negoci superior a 6 milions d'euros.
• Entitats acollides al règim especial establert al capitol XVI del títol VII de la LIS.

Les entitats que voluntàriament vulguin acollir-se a aquest sistema, hauran de presentar un Model 036 Declaració Censal durant el mes de febrer de l'any en què vulguin aplicar la modalitat. En el cas que el període impositiu no coincideixi amb l'any natural, l'opció haurà de realitzar-se en la corresponent declaració censal, durant el termini de 2 mesos a comptar des de l'inici d'aquest període impositiu o dins del termini comprès entre l'inici d'aquest període impositiu i la finalització del termini per efectuar el primer pagament fraccionat corresponent al referit període impositiu quan aquest últim termini fos inferior a 2 mesos.

La renúncia a aquest sistema s'ha de fer mitjançant una declaració censal del Model 036.

Per calcular el pagament fraccionat segons l'article 40.3 de la LIS, aplicarem un percentatge variable a la base imposable dels tres, dels nou i dels onze primers mesos de cada any natural minorada en les bonificacions, retencions i ingressos a compte:

Primer pagament: abril. El càlcul es fa sobre el resultat comptable després de l'IS dels 3 primers mesos (gener, febrer i març).
Segon pagament: octubre. El càlcul es fa sobre el resultat comptable després de l'IS dels 9 primers mesos (gener-setembre).
Tercer pagament: desembre. El càlcul es fa sobre el resultat comptable després de l'IS dels 11 primers mesos (gener-novembre).

En el cas que el període impositiu no coincideixi amb l'any natural, es realitzarà el pagament fraccionat sobre la part de la base imposable corresponent als dies transcorreguts des de l'inici del període impositiu fins al dia anterior a l'inici de cadascun dels períodes d'ingrés del pagament fraccionat dels mesos d'abril, octubre i desembre, segons sigui procedent. En aquests supòsits, el pagament fraccionat serà a compte de la liquidació corresponent al període impositiu que estigui en curs el dia anterior a l'inici de cadascun dels citats períodes de pagament.

Quan una entitat incompleix les seves obligacions de pagament amb Hisenda i aquesta dicta procediment executiu dels deutes, l'organisme públic pot obligar les persones usuàries deutores d'aquesta entitat a ingressar les quantitats pendents de pagament a l'Agència Tributària en comptes de fer el pagament al proveïdor.

Aleshores, aquestes entitats rebran una diligència d'embargament, en la qual Hisenda exigirà la facilitació de les dades dels imports que han de pagar a l'empresa proveïdora, perquè els retinguin i els ingressin a Hisenda fins cobrir un determinat import.

Hisenda només pot exigir el pagament d'aquells deutes meritats abans de la data de la notificació i que estiguin pendents de pagament.

Les entitats que rebin requeriments disposen d'un termini de 10 dies hàbils, comptats a partir del dia següent al de la recepció de la notificació, per informar de l'import dels deutes pendents de pagament, així com del seu venciment. En el cas que no existeixin quantitats pendents de pagament també s'haurà de fer constar.

Si l'import exigit per Hisenda és superior al que deu al proveïdor/a embargat/da, i posteriorment a la resposta donada a Hisemda l'entitat realitza una nova compra a aquest proveïdor/a. No haurà de tornar a retenir el pagament fins arribar a l'import sol·licitat, sinó que l'entitat únicament haurà d'ingressar a Hisenda els deutes generats fins al moment en què ha rebut la notificació, i no les posteriors. És a dir, l'entitat només haurà de retenir els deutes que apareguin a la "fotografia" del dia de la notificació.

Pot succeir que l'entitat hagi rebut una prestació de servei o un bé, i que en data del requeriment no disposi de la factura, de tal forma que l'operació no consti a la comptabilitat de l'entitat. En aquest cas, com l'operació s'ha produït i existeix l'obligació de pagament, s'haurà de pagar a Hisenda i no al proveïdor

Seguint el criteri anterior, si s'ha fet una comanda i a data del requeriment encara no s'ha rebut, no s'haurà de pagar a Hisenda donat que no ha nascut l'obligació de pagament.

No hi ha una obligació de comunicació a aquest tercer. En tot cas, dependrà de la relació comercial que es tingui.

Pot donar-se la situació d'una relació comercial que ja no està en vigor i per tant l'entitat no tindrà cap quantitat pendent de pagament. En aquest cas, simplement es donarà resposta a l'Agència Tributària per tal de tancar el tràmit.

Si pel contrari, existeix una relació comercial, el més habitual seria posar-ho en coneixement del proveïdor per dues raons:

• Perquè la situació no requereix d'ocultació.
• Per posar en coneixement del proveïdor que els diners que l'entitat l'havia d'haver pagat a ell, han estat pagats al Tresor públic.