Aprèn a gestionar les notificacions telemàtiques

Imatge principal a portada: 
Notificacions electròniques Font: Pixabay
Autor/a: 
Dolors Martínez Mendoza
Resum: 

Des del 2 d'octubre de 2016 totes les entitats no lucratives estan obligades a relacionar-se de forma telemàtica amb les administracions públiques.

De forma gradual, les administracions públiques han anat implementant els mitjans tecnològics per reduir cada cop més les comunicacions físiques. A hores d'ara, la majoria d'organismes públics, entre ells les agències tributàries catalana i estatal i també la Seguretat Social, ja estan fent les notificacions de forma gairebé exclusiva per via telemàtica.

Imatges secundàries: 
Notificacions electròniques Font: Pixabay
Notificacions electròniques Font: Pixabay
Subtitols: 
Què es necessita per poder accedir a les notificacions?
Gestionar notificacions de l'Agència tributària estatal (AEAT)
Gestionar notificacions de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC)
Gestionar notificacions de la Seguretat Social
Una altra opció: la Direcció Electrònica Habilitada (DEH)
Continguts: 

El primer que una entitat necessita per poder accedir a notificacions electròniques és un certificat de representant de persona jurídica, instal·lat a l'ordinador des d'on es vagi a fer el tràmit.

El més habitual i més econòmic és l'emés per l'organisme certificador de l'Estat espanyol, la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre (FNMT).

Cal tenir en compte, però, que no seran vàlids els certificats emesos a persones físiques, com ara el que emet l'idCat, perquè la representació ha d'anar vinculada de forma específica a l'entitat.

Per tant, per poder rebre qualsevol tipus de document procedent d'una administració pública és imprescindible disposar del certificat digital en la modalitat de representant de persona jurídica en vigor, i això serà el primer que s'haurà d'obtenir, si l'entitat no en diposa ja d'un.

L'Agència Tributària espanyola (AEAT) fa temps que està incloent d'ofici totes les entitats no lucratives en el seu Cens de notificacions electròniques obligatòries. Per saber si l'entitat ja ho està, existeix un enllaç per poder comprovar-ho, simplement introduent-hi el número de NIF. Per poder fer la comprovació, caldrà disposar d'un certificat digital instal·lat a l'ordinador, però no cal que sigui el propi de l'entitat.

Totes les entitats que estiguin incloses a aquest cens, ja no rebran cap notificació física per part de l'AEAT.

Quan l'entitat tingui disponible una notificació, ja sigui amb motiu d'un requeriment, d'una comunicació, de la resposta a una sol·licitud d'un certificat tributari, de l'obtenció d'una còpia de la targeta del NIF, o per qualsevol altre causa, haurà d'accedir a la bústia de notificacions que hi ha a la Seu electrònica de l'AEAT. Des d'allà, podrà consultar i accedir a totes les notificacions que se li hagin practicat des de l'inici de la seva alta a Hisenda incloses les que, en el seu moment, va rebre físicament.

Quan s'entra en una de les notificacions i es descarrega, és quan començaran a comptar els terminis per contestar-la, en cas que sigui una notificació que requereixi resposta per part de l'entitat. Cal estar molt atent/a a quan es té una notificació, perquè si l'entitat no entra a descarregar-la en el termini de 10 dies des de la seva publicació a la bústia de notificacions, a partir d'aquest termini es considerarà expirada i, igualment, començaran a comptar els terminis de resposta.

Per tal d'evitar que se li passi una notificació, l'entitat pot comunicar un correu electrònic a on, cada cop que hi hagi una nova entrada a la bústia, arribarà un correu electrònic amb el text: "L'Agència Tributària ha emès una notificació dirigida al NIF XXX" (per motius de seguretat, només es mostren alguns dígits del NIF).

Aquest missatge té un efecte similar al de la notificació que antigament es rebia per correu postal, només és un avís. Caldrà entrar a la notificació penjada a la bústia electrònica, i descarregar-la per veure de què es tracta, i perquè comencin a comptar possibles terminis.

Finalment, en cas que l'entitat no vulgui rebre notificacions en uns dies determinats, per exemple, quan està tancada per vacances, pot sol·licitar fins a 30 dies per any de cortesia, que inclouen dissabtes, diumenges i festius, en els quals l'AEAT no posarà cap notificació a la bústia.

L'Agència Tributària de Catalunya (ATC) ha trigat una mica més en implantar la obligatorietat de les notificacions per mitjans electròniques, però a partir del passat 2 d'octubre de 2018 ja ha iniciat un procés progressiu d'implantació d'aquesta pràctica que, en breu, afectarà totes les persones jurídiques, incloses associacions i fundacions.

Per tal de facilitar les notificacions i l'accés, ha creat un formulari de contacte a través del qual es pot facilitar una adreça de correu electrònic i un número de telèfon mòbil als quals se'ls enviarà un avís de notificació electrònica amb un enllaç per accedir-hi.

Sense aquest enllaç, també es pot accedir a la notificació des de l'apartat "Notificacions electròniques" de la pàgina web oficial de la Generalitat. Des d'aquest apartat, i un cop identificat mitjançant el certificat digital, es podrà descarregar la notificació i també un justificant electrònic de validesa, que és un document electrònic que li servirà a l'entitat per acreditar en quin moment exacte ha rebut efectivament la notificació, si en el futur ho necessita demostrar.

Al igual que en el cas de les notificacions de l'AEAT, la notificació s'entén com a realitzada en el moment en què s'accedeix al seu contingut i rebujada en el cas de que hagin passat més de 10 dies naturals des de que aquesta hagi estat posada a disposició de l'entitat a la bústia de notificacions i sense que s'hagi accedit al seu contingut. Aquest termini s'escurça fins a 5 dies naturals en cas de notificacions en matèria de contractació pública. Les notificacions rebutjades s'entenen com a practicades a tots els afectes legals, i l'administració continua el procediment corresponent.

A l'apartat de notificacions es podran consultar totes les rebudes en els darrers dos anys. Passat aquest termini, les notificacions no es podran consultar per aquest mitjà.

Les entitats que tinguin personal contractat laboralment poden consultar, signar i gestionar les seves notificacions en matèria de Seguretat Social des de la Seu Electrònica d'aquest organisme (SEDESS). També ho podran fer les respectives gestories que tinguin autoritzades al sistema RED o una persona apoderada anomenada per l'entitat.

Les notificacions estaran disponibles durant un termini de 10 dies naturals des de la data de posada a disposició a la Seu electrònica. Passat aquest termini, al igual que succeeix amb la resta d'administracions, es considerarà rebutjada, donant per complert el tràmit de notificació i continuant amb el procediment. A més, a partir d'aquell moment les notificacions ja no es podran signar i seran traslladades durant dos anys a un apartat d'històric de notificacions, que permetrà únicament la seva consulta a títol informatiu, sense cap altre efecte jurídic.

El servei de consulta posa a disposició de les entitats diverses possibilitats de cerca de notificacions, i un manual d'usuari força complet, que permetrà resoldre les errades i incidències informàtiques més habituals.

Si l'entitat vol tenir de forma centralitzada la gestió de les seves notificacions electròniques, disposa d'un altre mitjà: la Direcció Electrònica Habilitada (DEH).

Aquest sistema, proporcionat pel Govern d'Espanya, permet que qualsevol persona física o jurídica disposi d'una adreça electrònica per rebre les notificacions administratives que per via telemàtica pugui practicar les diferents AAPP adscrites al sistema i a les quals l'entitat voluntàriament decideixi subscriure's. El servei és gratuït.

El procés per poder obtenir una DEH consta de tres passos:

  1. Donar-se d'alta omplint el formulari de registre.
  2. Subscriure's a procediments, que vol dir escollir de quines administracions i de quins tipus de comunicacions es volen rebre notificacions per aquest mitjà.
  3. Entrar a la bústia de notificacions.

El fet de rebre les comunicacions per aquest mitjà no exclou que aquestes estiguin disponibles també a les respectives bústies de cadascun dels organismes (AEAT, Seguretat Social...)

En el moment de registrar l'alta a la DEH es poden comunicar una o més adreces de correu electrònic per rebre avís quan hi hagi alguna notificació, simplement separant-les pel caracter ";".

Cada cop que hi hagi una notificació nova, el sistema enviarà un avís a cadascuna de les adreces. Si no s'accedeix a la notificacio, passats pocs dies el sistema farà un nou recordatori, informant de la data en que la comunicació es considerarà rebutjada de forma automàtica, amb les conseqüències indicades en els respectius apartats anteriors d'aquests recurs. A més el sistema passarà el seu estat a "caducada", i ja no serà possible accedir al seu contingut des d'aquesta bústia, només des de la pròpia de l'organisme emisor de la notificació.

Si la notificació ha estat llegida dins dels 10 dies des de la seva posada a disposició, es podrà llegir i consultar en la seva totalitat a la bústia de la DEH durant un termini de 90 dies naturals.

L'accés al procediment pot tenir alguna dificultat tècnica, sovint derivada de la instal·lació del certificat digital, o de la interacció d'alguns software antivirus. Amb l'objecte de minimitzar aquestes incidències, el portal de gestió de la DEH posa a l'abast dels usuaris un recull de problemes habituals, i indicacions per resoldre'ls.

field_vote: 

Com registro l'Impost de Societats?

Imatge principal a portada: 
Calculadora Font: Pixabay
Autor/a: 
Dolors Martínez Mendoza
Resum: 

El càlcul de l'Impost de Societats és, probablement, el darrer assentament que s'ha de fer a la comptabilitat de l'any. En aquest recurs veurem com es fa aquest registre.

Quan es fa el càlcul de l'impost de societats i en funció del règim fiscal que tingui l'entitat, pot sortir un resultat de tributació positiu, negatiu o a zero. No en tots els casos s'haurà de fer un assentament de registre, però en molts d'ells, sí.

Imatges secundàries: 
Ordinador i calculadora Font: Pixabay
Subtitols: 
Quan s'ha de registrar comptablement l'impost de societats?
Registre quan surt un resultat fiscal positiu
Registre quan surt un resultat fiscal negatiu
Registre quan surt un resultat fiscal a zero
I si hi havia bases negatives per compensar d'exercicis anteriors?
Continguts: 

Malgrat que el model 200, la declaració de l'Impost de Societats (IS), es presenta en un termini de més de sis mesos des de la data de tancament de l'exercici, en realitat l'impost es merita just en aquella data de tancament.

És en el moment en què ja estan fetes totes les comprovacions i operacions de tancament quan s'ha de procedir a fer el càlcul del resultat fiscal, tenint en compte les possibles diferències permanents i temporàries que determina la normativa que regula aquest impost.

El resultat fiscal, en el cas de les entitats no lucratives, acostuma a ser diferent del resultat comptable en la mesura en què l'entitat tingui rendes exemptes segons el règim fiscal de Societats que li sigui d'aplicació.

Quan ja està calculat, l'impost de societats s'ha de registrar a data de tancament. Normalment, serà el darrer assentament de la comptabilitat de l'entitat.

Aquest càlcul pot donar tres resultats, que comportaran diferents moviments comptables:

  • Que surti positiu, i això vol dir que l'entitat haurà de tributar per Societats.
  • Que surti negatiu, i això vol dir que l'entitat generarà un crèdit amb Hisenda que podrà utilitzar per compensar-ho amb futurs resultats positius, si aquests s'arriben a produir mai.
  • Que surti a zero, i això vol dir que no té resultat positiu ni negatiu. Aquest resultat és el més habitual en les entitats que tenen el règim fiscal de la llei 49/2002 (que són, principalment, associacions declarades d'utilitat pública i fundacions)

Cal revisar, a més, si l'entitat ha fet durant l'any algun pagament a compte de l'IS, mitjançant el model 202, o si algú li ha fet alguna retenció en els ingressos que hagi percebut (per exemple, per premis, interesos, lloguers...).

Nota: en aquest recurs no s'ha tingut en compte el registre comptable de les diferències temporàries en el càlcul del resultat fiscal, ja que aquestes no són massa habituals a les entitats no lucratives.

Si el resultat fiscal ha estat positiu, cal:

  • Registrar la despesa per impost de societats, que és la quota liquida positiva (es correspon amb la casella 592 del model 200).
  • Restar els possibles pagaments a compte i retencions.
  • Anotar el deute a pagar a Hisenda, que quedarà pendent al balanç de l'entitat fins al moment de la presentació de la declaració.

L'assentament a fer serà el següent:

Taula d'assentaments fiscals, amb el concepte, deure i haver

En cas que l'import de les retencions i pagaments a compte sigui més gran que el de la quota, la declaració sortirà a retornar i caldrà utilitzar un compte diferent per reflectir aquest dret de devolució com a actiu al balanç:

Taula d'assentaments fiscals, amb el concepte, deure i haver

El saldo dels comptes del grup 473 ha de quedar a zero a final de l'exercici.

Si, a partir del càlcul, surt un resultat fiscal negatiu, cal:

  • Registrar la despesa per impost de societats en negatiu (tindria un impacte positiu en el compte de resultats), per l'import que surti de multiplicar la base negativa pel tipus de tributació (25% en el règim d'entitats parcialment exemptes i 10% en el règim fiscal de la Llei 49/2002).
  • Registrar, com a contrapartida de l'anterior i pel mateix import, el crèdit fiscal que s'haurà generat.
  • Reclassificar els possibles pagaments a compte i retencions contra un compte de devolució d'impostos.

L'assentament a fer serà el següent:

Taula d'assentaments fiscals, amb el concepte, deure i haver

Les dues darreres línies de l'assentament només s'hauran de fer si hi ha res registrat als comptes del grup 473.

D'acord amb el principi comptable de prudència, el registre del crèdit amb Hisenda (les dues primeres línies) només es farà en cas que resulti probable que en un futur raonable (normalment, es 10 anys) es disposi d'un resultat fiscal positiu que permeti l'aplicació d'aquest crèdit.

En cas que no hi hagi gaire probabilitats de que passi això, no es fa cap assentament a la comptabilitat, però això no significa que el perdi el dret de compensació de les bases.

Les entitats que només hagin tingut rendes exemptes durant l'exercici, tindran una quota d'Impost de Societats que serà equivalent a zero.

En aquest cas, només s'haurà de fer un assentament de registre de l'impost de societats en el cas poc probable de que l'entitat hagi tingut algun tipus de renda subjecta a retenció (premis, interessos bancaris, lloguers...). Si ha estat el cas, hi haurà registres al compte 473 (Hisenda pública deutora per retencions i pagaments a compte), que cal saldar contra un compte del grup 4709 (Hisenda pública deutora per devolució d'impostos).

El moviment serà, simplement, de reclassificació de saldos entre ambdues comptes, sense intervenir cap compte de despesa:

Assentament reclassificació saldos retencions a retornar

Si l'entitat disposa de quotes pendents de compensació d'exercicis anteriors que hagin estat registrades, hauria de tenir saldo en comptes del grup 4745 (Crèdit per pèrdues a compensar d'exercicis anteriors).

En el moment en què es produeix un resultat fiscal positiu, es podrà utilitzar aquest crèdit per pèrdues passades i el resultat a pagar serà menor, podent, fins i tot, quedar reduit a zero si hi ha prou pèrdues per compensar el resultat fiscal positiu en la seva totalitat.

Comptablement, el que caldrà fer és anar rebaixant el saldo del compte 4745, fins que aquest quedi definitivament saldat.

L'assentament a fer serà el següent:

Assentament IS compensació de quotes i resultat a pagar

En cas que hi hagi prou quotes a compensar com per no pagar, no es registrarà la tercera línia.

Si hi haguessin, a més, moviments relatius a retencions registrats en el compte del grup 473, caldrà fer la reclassificació esmentada en apartats anteriors per deixar el saldo d'aquest compte a zero.

field_vote: 

Model 182: Declaració Informativa de donatius, donacions i aportacions rebudes

Imatge principal a portada: 
 Font: puche29consultoria.es
Autor/a: 
Cristina Ros
Resum: 

Durant el mes de gener algunes entitats han de presentar el model 182.

Imatges secundàries: 
Fiscalitat justa. Font: Pixabay
Subtitols: 
Obligats a presentar el model 182
Contingut de la Informació del Declarant
Contigut de la informació a declarar per les Fundacions i les associacions declarades d'utilitat pública no beneficiàries de la Llei 49/2002
Contigut de la informació a declarar per les entitats beneficiàries de la Llei 49/2002
Forma, lloc i termini de presentació
Altres normes d'emplenament
Continguts: 

Han de presentar la declaració informativa de donatius, donacions i aportacions rebudes i disposicions realitzades:

  • Totes les entitats perceptores de donatius, donacions i aportacions que donin dret a deducció per l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, per l'Impost sobre la renda de no residents o per l'Impost sobre Societats, quan aquestes hagin expedit certificat acreditatiu del donatiu, donació o aportació a què siguin aplicables les deduccions que preveu la Llei 49/2002 de 23 de desembre, de règim fiscal de les Entitats sense ànim de lucre i dels incentius fiscals al mecenatge
  • Els partits polítics que percebin donacions a què siguin aplicables les deduccions que preveu la Llei 49/2002 de 23 de desembre, de règim fiscal de les Entitats sense ànim de lucre i dels incentius fiscals al mecenatge, segons disposa l'article 12.dos de la Llei Orgànica 8/2007, de 4 de juliol, sobre finançament dels partits polítics,
  • Els titulars de patrimonis protegits regulats per la Llei 41/2003, de 18 de novembre, de protecció patrimonial de les persones amb discapacitat i de modificació del Codi Civil, de la Llei d'enjudiciament civil i de la normativa tributària, i, en cas d'incapacitat d'aquells, els administradors d'aquests patrimonis.

Dades d'identificació de l'entitat perceptora dels donatius rebuts durant l'any natural:

a) Raó o denominació social, o en el seu cas, Nom i cognoms

b) Número d'identificació fiscal

c) Exercici

d) Naturalessa del declarant :

  • Entitat beneficiària dels incentius regulats en el Títol III de la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge.
  • Fundació legalment reconeguda que rendeix comptes a l'òrgan del protectorat corresponent o associació declarada d'utilitat pública a què es refereix l'article 68.3.b) de la Llei de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.
  • Titular o administrador d'un patrimoni protegit que regula la Llei 41/2003, de 18 de novembre, de protecció patrimonial de les Dades identificatives del titular del patrimoni protegit S'emplenaran aquests camps en cas que el declarant sigui l'administrador d'un patrimoni protegit.
  • Partits Polítics, Federacions, Coalicions o Agrupacions d'Electors en els termes que preveu la Llei Orgànica 8/2007 de 4 de juliol, persones amb discapacitat i de modificació del Codi Civil, de la Llei d'Enjudiciament Civil i de la Normativa Tributària amb aquesta finalitat. de finançament de partits polítics.

Les Fundacions i les associacions declarades d'utilitat pública que no siguin beneficiàries de la Llei 49/2002 i que rendeixen comptes a l'òrgan corresponent (article 68.3.b, Llei sobre la renda de les persones físiques), hauran de fer constar a la declaració informativa le següents dades dels declarats:

a) Nom i cognoms

b) Número d'identificació fiscal

c) Codi província

d) % de deducció

e) Import del donatiu

f) Donatiu en espècie: En el cas que el donatiu o aportació hagi estat en espècie, s'ha de consignar una "X"

g) Valor del donatiu aportat en espècie

h) Indicació de la clau de la comunitat autònoma que correspongui, si el donatiu dona dret a l'aplicació d'alguna de les deduccions aprovades per les Comunitats Autònomes a efectes de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i en cas afirmatiu, % de deducció Comunitat Autònma

i) Naturalessa del declarat:

  • "F" Persona física
  • "J" Persona jurídica
  • "I" Entitat en règim d'atribució de rendes

j) Informació sobre les revocacions de donatius i aportacions que s'hagin produït

Les entitats beneficiàries del règim dels incentius fiscals al mecenatge que s'estableix en el Títol III de la Llei 49/2002, de 23 de desembre, hauran de fer contar a la declaració informativa les següents dades dels declarats:

a) Nom i cognoms o raó social

b) Número d'identificació fiscal

c) Codi província

d) Clau:

  • A. Donatius no inclosos en les activitats o programes prioritaris de mecenatge establerts per la Llei de pressupostos generals de l'Estat
  • B. Donatius inclosos en les activitats o programes prioritaris de mecenatge establerts per la Llei de pressupostos generals de l'Estat

e) % de deducció

f) Import del donatiu

g) Donatiu en espècie: En el cas que el donatiu o aportació hagi estat en espècie, s'ha de consignar una "X"

h) Valor del donatiu aportat en espècie

i) Indicació de la clau de la comunitat autònoma que correspongui, si el donatiu dona dret a l' aplicació d'alguna de les deduccions aprovades per les Comunitats Autònomes a efectes de l 'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i en cas afirmatiu, % de deducció Comunitat Autònma

j) Naturalessa del declarat:

  • "F" Persona física
  • "J" Persona jurídica
  • "I" Entitat en règim d'atribució de rendes

k) Informació sobre les revocacions de donatius i aportacions que s'hagin produït

l) Recurrència del donatiu:

  • S'ha d'emplenar amb "1" si en els dos períodes impositius immediats anteriors s'haguessin realitzat pel declarat donatius, donacions o aportacions amb dret a deducció en favor d'aquesta entitat per import igual o superior, en cada un d'ells, al de l'exercici anterior (articles 19 i 20 de la Llei 49/2002).
  • S'ha d'emplenar amb un "2" si en els dos períodes impositius immediats anteriors no s'haguessin realitzat pel declarat, donatius, donacions o aportacions amb dret a deducció en favor d'aquesta entitat per import igual o superior, en cada un d'ells, al de l'exercici anterior.

La presentació de la declaració informativa de donatius, donacions i aportacions rebudes, model 182, es pot realitzar tant en suport llegible per ordinador com per via telemàtica a través d'internet i requereix d'identificació amb certificat electrònic, DNIe o Cl@u PIN.

Es presenta entre l'1 i el 31 de gener de cada any en relació amb els donatius, donacions i aportacions rebudes o disposicions realitzades durant l'any
natural anterior


Altres consideracions a tenir en compte a l'hora d'emplenar el model són:

  • Quan per a un mateix declarat es declarin donatius dineraris i en espècie, cal consignar cada un d'ells en registres de declarats independents
  • Quan un mateix donant hagi satisfet donatius als quals es apliquin diferents percentatges de deducció, cal consignar els registres de declarats independents
  • Tots els imports han de ser positius
  • Els camps numèrics que no tinguin contingut s'han d'emplenar amb zeros
  • Els camps alfanumèrics/alfabètics que no tinguin contingut s'emplenaran a blancs
field_vote: 

Deduccions autonòmiques IRPF: model 993

Imatge principal a portada: 
 Font: AGENCIA TRIBUTARIA CATALANA
Autor/a: 
Cristina Ros
Resum: 

El 13 de novembre de 2018 es va aprovar el model 993 de la declaració informativa relativa a deduccions autonòmiques en l'impost sobre la renda de les persones físiques, ORDRE VEH/192/2018.

Imatges secundàries: 
El termini de presentació del model 993 serà de l'1 al 20 de gener de cada any. Font: Unsplash
Subtitols: 
Obligats a presentar el model 993
Format de l'arxiu de la declaració
Dades que cal incloure a la declaració
Forma i termini de presentació
Continguts: 

Estan obligades a presentar la declaració informativa, model 993 totes aquelles entitats inscrites en els respectius censos corresponents i què:

  • Tenen per finalitat el foment de la recerca científica i el desenvolupament i la innovació tecnològics
  • Tenen per finalitat el foment de la llengüa catalana
  • Les associacions i fundacions inscrites en el Registre d'Entitats de Medi Ambient i Sostenibilitat del Departament de Territori i Sostenibilitat.

Anualment, aquestes entitats han de comunicar a l'Agència Tributària de Catalunya, les dades de les persones donants i les quantitats donades amb l'objectiu de reflectir la deducció corresponent a l'impost sobre la renda de les persones físiques.

El fomulari a emplenar per part de les entitats beneficaries de les donacions, està disponible a la seu electrònica de l'agència Tributària de Catalunya. El fitxer de la declaració informativa té format CSV i es pot obrir i emplenar amb el programa Excel. Aquest fitxer s'adjunta a través d'una funcionalitat habilitada específicament a la mateixa seu.

La informació a incloure en el model 993 és la següent:

A la capçalera del model:

  • NIF de l'entitat receptora declarant
  • Nom o raó social de l'entitat receptora declarant
  • Exercici
  • Tipus de donació:
    • Foment de les llengües catalana i occitana
    • Foment de la recerca científica i el desenvolupament i la innovació tecnològics
    • Fundacions i associacions del cens d'entitats ambientals

Per a cada donació cal incloure les dades següents:

  • Dades del NIF del donant (ha de ser persona física).
  • Dades del NIF (representant) menors de 14 anys: Si el NIF de la persona que fa la donació correspon a una persona menor de 14 anys, cal fer constar el NIF del seu representant legal.
  • Cognoms i nom de la persona física que fa la donació.
  • Import de la donació.

La presentació del model 993 requereix d'identificació digital i s'ha de realitzar de manera telemàtica a través de la seu electrònica de l'Agència Tributària de Catalunya.

El termini de presentació del model 993 serà de l'1 al 20 de gener de cada any i s'inclourà la informació relativa a l'any natural anterior.

field_vote: 

Descobreix les recompenses fiscals del micromecenatge

Imatge principal a portada: 
Les deduccions fiscals del micromecenatge depenen de si ho impulsa una persona jurídica o una física.  Font: Pixabay
Autor/a: 
Cristina Ros
Resum: 

En els últims anys el 'crowfounding' o micromecenatge ha adquirit molta importància en el desenvolupament de nous projectes.

Imatges secundàries: 
Les deduccions fiscals del micromecenatge depenen de si ho impulsa una persona jurídica o una física.  Font: Pixabay
Existeixen quatre tipus de micromecenatges.  Font: Pixabay
Subtitols: 
Què és el micromecenatge?
Models de micromecenatge
Micromecenatge de recompensa
Micromecenatge de donació
Micromecenatge de prèstecs
Micromecenatge d'accions/participacions
Continguts: 

El micromecenatge consisteix en el finançament col·lectiu d'un projecte, producte o empresa mitjançant donacions dineràries o no dineràries i es poden establir recompenses a canvi. Normalment es fa via Internet a través de diferents plataformes especialitzades.

Aquesta font de finançament pot ser utilitzada per diferents tipus de projectes molt variats: artístics, culturals...

Existeixen diversos models de micromecenatge classificats en funció de la recompensa que reben els i les participants:​

  • Micromecenatge de recompenses: Qui fa l'aportació espera rebre una recompensa a canvi de la seva contribució.
  • Micromecenatge de donacions: Qui fa la donació no rep cap contraprestació econòmica.
  • Micromecenatge de préstecs: Qui realitza la inversió finança una empresa o un projecte i rep un retorn en forma d'interessos​.
  • Micromecenatge d'accions-participacions: Qui inverteix rep participacions d'un projecte.

Fer micromecenatge té implicacions fiscals, aquestes depenen de la modalitat de micromecenatge, de qui és el perceptor de l'aportació i de la recompensa. A continuació detallarem algunes característiques de la tributació del "crowfounding'.

En aquest model de micromecenatge, a canvi de les aportacions econòmiques els i les aportants reben productes, prestacions de serveis o accés a continguts.

Característiques fiscals:

Receptor/a:

  • Quan el receptor de les aportacions és una entitat, un/a professional o autònom/a: Les quanties lliurades pels aportants, són considerades una contraprestació dels béns i serveis rebuts, sempre i quan aquests tinguin dret a rebre béns i serveis per les seves aportacions, per tant estaran subjectes a IVA (DGT consulta vinculant V2895-16).
  • Aquestes aportacions en el cas de les persones jurídiques tributen en l’Impost de Societats (IS) i, en el cas de les persones físiques, a l’IRPF.

Inversor/a-aportant:

  • Quan té personalitat jurídica, l’aportació és una despesa deduïble de l’IS i subjecte a IVA deduïble.
  • Quan és autònom/a o professional, l’aportació es considera despesa deduïble de l’IRPF i subjecte a IVA deduïble.
  • Quan és persona física és considerat consumidor final i aquesta aportació no és deduïble a l’IRPF.

En el micromecenatge de donacions, les aportacions es realitzen de forma altruista sense existir beneficis a canvi.

Característiques fiscals:

Receptor/a:

  • Fundacions i associacions sense ànim de lucre: Les aportacions i donacions percebudes per l'associació o fundació que no constitueixin la contraprestació d'un servei efectuat per la mateixa als donants es consideraran no subjectes a l'IVA i queden exemptes de tributar a l'IS.
  • Persona física: Aquesta donació/ aportació esta subjecte a l'impost de successions i donacions (consulta vinculant DGT V2831-13).
  • Persona jurídica (excepte fundacions i associacions): Aquesta aportació està subjecte a l'impost sobre societats.

Els impostos els ha de pagar qui rep les aportacions.

Inversor-aportant:

  • Persona física: Aquesta aportació pot donar dret a deducció per donatius i altres aportacions en l’IRPF sempre i quan, compleixi amb les condicions legals establertes a l'article 68 apartat 3 de la Llei 35/2006 de 28 de novembre, de l'IRPF.
  • Persona jurídica: Aquesta donació pot donar dret a deducció si compleix amb els requisits establerts a la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge.

Pel que fa a la modalitat de micromecenatge de préstec (la devolució dels diners aportats més els interessos), s'ha de tractar fiscalment com un préstec.

Característiques fiscals:

Receptor/a:

  • Quan el receptor dels diners és un/a professional o autònom/a, els interessos que retornen als inversors són despeses deduïbles a l'IRPF.
  • Quan és una persona jurídica, els interessos que retorna als inversors són despeses financeres deduïbles a l'IS.

Inversor-aportant:

  • Quan té personalitat jurídica, el rendiment obtingut en concepte d'interessos tributa a l'IS.
  • Quan és persona física, el rendiment obtingut en concepte d'interessos tributa a l'IRPF al tipus impositiu del 19%.

En el cas d'aquesta modalitat, els i les inversores inverteixen en un determinat projecte o entitat i s'espera obtenir una part dels beneficis obtinguts.

Característiques fiscals:

Receptor/a:

  • Aquesta inversió es tracta com una ampliació del capital.

Inversor/a-aportant:

  • El rendiment obtingut com a dividend ha de tributar per l'IRPF o per l'IS en funció de si l'inversor és una persona física o jurídica.
field_vote: 

Tot el que vols saber sobre les auditories

Imatge principal a portada: 
Auditoria
Autor/a: 
Cristina Ros-Germán Hurtado
Resum: 

Cada vegada més, les entitats es veuen obligades a realitzar un procés d'auditoria per tal de poder aconseguir la màxima transparència front a tercers.

Imatges secundàries: 
Auditoria, imatge de Rod Senna a Flickr
 Font:
Subtitols: 
Què és l’auditoria?
Tipus d'auditoria
Objectius de l’auditoria
Fases de l’auditoria
Anàlisis i Planificació
Execució
Informe d'auditoria
Continguts: 

L’auditoria és l’activitat consistent en la revisió i verificació dels comptes anuals, així com d’altres estats financers o documents comptables, elaborats d’acord amb el marc normatiu d’informació financera que resulti d’aplicació.

L’auditoria ha der ser objectiva i analítica i té com a finalitat l’emissió d’un informe en el qual es doni una opinió tècnica sobre la fiabilitat de la informació.

En els darrers anys hi ha hagut una especialització de l’auditoria que ha fet que segons els objectius que persegueix, la persona que la realitza, la seva obligatorietat, la seva extensió i el seu procés, es puguin diferenciar els següents tipus d’auditoria:

  • Interna o externa.
  • Financera o operativa.
  • Obligatòria o voluntària.
  • Total o parcial.
  • Pública o governamental
  • Sistemes

Existeixen diferents tipus d’objectius, alguns són:

  • Conèixer la situació actual i exacta de l'entitat
  • Donar credibilitat i confiança davant tercers
  • Detectar fraus i errors tècnics que s'estiguin cometent a l'entitat
  • Comprovar la legalitat de tots els processos i actuacions
  • Observar si el sistema de treball de l'entitat és eficaç i eficient
  • Obtenir la màxima informació possible per poder prendre decisions

L’auditoria és un treball sistemàtic que requereix una planificació. Per això s’estructura en tres fases:

  1. Anàlisi i planificació: La persona auditora estudiarà les característiques de l’entitat i planificarà l’auditoria per poder obtenir la informació necessària.
  2. Execució : Revisió mitjançant proves substantives de la informació comptable.
  3. Verificació dels comptes anuals i emissió de l’informe

Durant la fase de planificació, la persona auditora realitza feines preliminars de coneixement de l’entitat auditada i del sector en el qual treballa. La primera auditoria implica un treball extra de coneixement de l’entitat i dels seus procediments. Per aquest motiu les reunions a mantenir amb la persona auditora seran més extenses, així com la documentació a proporcionar (escriptures de constitució i modificacions estatuàries, declaracions fiscals d’exercicis anteriors, descripció dels circuits operatius, organigrama, detall dels assessors legals, llibre d’actes...).

Un cop finalitzada la primera fase, s'inicia la fase d'execució, la qual comprèn l’anàlisi de la informació comptable correctament tancada. En aquesta fase la persona auditora ens demanarà un balanç de comprovació de sumes i saldos amb el màxim detall, un balanç de situació i el compte de resultats.

També li serà requerida a l’entitat la informació necessària per poder revisar les àrees considerades de risc o més significatives. Aquestes àrees varien segons la tipologia de l´entitat, generalment són:

  • Ingressos i despeses
  • Usuaris i deutors
  • Proveïdors i creditors
  • Immobilitzat, existències i tresoreria
  • Fons propis
  • Deutes amb entitats financeres i altres passius
  • Impostos

Tota la documentació de suport demanada per la persona auditoria es farà servir com a evidència suficient i adequada del registre comptable de l’entitat, com per exemple; xecs, justificants de transferències, factures emeses i rebudes, contractes, llibres principals i auxiliars, fulls de treball i fulls de càlcul.

El coneixement sobre l’entitat i les seves operacions, així com les conclusions assolides, quedaran reflectides als papers de treball de l’auditoria.

Les entitats auditades han d' implicar-se en el procés d’auditoria i han de seguir els mateixos criteris que la persona auditora durant la seva actuació professional: transparència, respecte al marc normatiu, independència i ètica professional.

L’informe d’auditoria és un document mercantil en què es mostra el treball dut a terme per la persona auditora i la seva opinió sobre la situació econòmica de l’entitat.

Els tipus d'opinió d'un informe d'auditoria poden ser:

  • Favorable
  • Amb excepcions
  • Desfavorable
  • Denagada

Aquest document serveix per veure la salut econòmica i la viabilitat de l’entitat, i és per aquesta raó que és molt important per als òrgans de govern de les entitats, per a les entitats financeres, proveïdors i creditors, administracions públiques i per als treballadors i treballadores.

field_vote: 

Impost de Societats: Quines rendes estan exemptes?

Imatge principal a portada: 
 Font:
Autor/a: 
Cristina Ros
Resum: 

En el càlcul de l'Impost de Societats, les entitats ens trobem amb la dificultat de poder identificar quines són les rendes exemptes i les rendes no exemptes.

En aquest recurs donarem unes pautes per la correcta identificació de les rendes exemptes a l'impost de societats per a les entitats sense ànim de lucre. Cal dir, que aquestes rendes seran diferents en funció del tipus de règim fiscal que li sigui d'aplicació a l'entitat.

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
Règim fiscal de les entitats parcialment exemptes : Rendes exemptes
Règim fiscal de les entitats parcialment exemptes : Rendes no exemptes
Règim fiscal de les entitats acollides a la Llei 49/2002
Continguts: 

La Llei 27/2014, de 28 de novembre, de l'Impost sobre Societats, een el capítol XIV i articles 109 i 110 estableix les rendes exemptes del règim fiscal de les entitats parcialment exemptes:

Rendes exemptes:

  • Els ingressos procedents de la realització de les activitats incloses en l’objecte social, sempre que no siguin activitats econòmiques:
    • Donacions i donatius, quantitats rebudes d'entitats no oficials o de particulars.
    • Quotes de socis, sempre que no donin dret a contraprestació.
    • Subvencions, quantitats rebudes de les administracions públiques. Els ingressos procedents d’adquisicions o transmissions a títol lucratiu (herències o donacions) sempre que es realitzin en compliment de la finalitat de l’entitat.
  • Els ingressos de les transmissions oneroses de bens afectes al compliment de les activitats de l’objecte social, sempre que es reinverteixin en bens relacionats amb la finalitat de l’entitat. Un exemple, seria la venda del local on l’entitat porta a terme la seva activitat, és a dir, la venda de qualsevol bé relacionat directament a la seva activitat estatutària.
  • Els ingressos procedents d’adquisicions o transmissions a títol lucratiu (herències o donacions) sempre que es realitzin en compliment de la finalitat de l’entitat.

Per tant, es consideraran Rendes no exemptes:

  • Les procedents d’activitats econòmiques
  • Les quotes que donin dret a contraprestació per al soci
  • Els ingressos procedents d’adquisicions o transmissions a títol lucratiu (herències o donacions) quan no reverteixin en la finalitat de l’entitat.
  • Vendes de bens afectes al compliment de les activitats de l’objecte social, que no es reinverteixin en bens relacionats amb l’objecte social.

Encara que els propis membres de l’entitat siguin els beneficiaris de les activitats econòmiques, les rendes obtingudes d'aquestes, estaran subjectes a l’impost de societats.

Per la qual cosa, no estaran exempts els ingressos derivats de:

  • Cursos, tallers i ponències
  • Venda de merchandising (samarretes, xandalls, pins, gorres...)
  • Activitat de bar
  • Patrocinis i publicitat
  • Organització de concerts i exposicions
  • Quotes usuaris per a la pràctica l’esport
  • Serveis d’assistència
  • Venda de llibres
  • Quotes assistència a congressos
  • Quotes activitats extraescolars i acollida
  • Serveis de menjador

La Llei 49/2002 de règim fiscal de les entitats sense ànim de lucre i d’incentius fiscals del mecenatge, estableix al seu article 6, les rendes exemptes de l’impost de societats:

  • Donatius i donacions, incloses les aportacions en concepte de dotació patrimonials.
  • Els ajuts econòmics procedents de convenis de col·laboració empresarial i de patrocini
  • Subvencions
  • Quotes de les persones associades, col·laboradores i benefactores que no corresponguin a serveis d’activitats econòmiques no exemptes
  • Dividends, participacions en beneficis de societats, interessos, cànons i lloguers
  • Rendes procedents de explotacions econòmiques exemptes segons l’art.7 de la Llei 49/2002

Activitats econòmiques exemptes (art.7):

  • Explotacions econòmiques de prestació de serveis de promoció i gestió de l’acció social, així com els d’assistència social i inclusió social especificats a la llei
  • Explotacions econòmiques de assistència sanitària
  • Explotacions econòmiques d’investigació científica i desenvolupament tecnològic
  • Explotacions econòmiques d’explotació de béns declarats d’interès cultura
  • Explotacions econòmiques de representacions musicals, coreogràfiques, teatrals, cinematogràfiques o circenses
  • Explotacions econòmiques de parcs i altres espais naturals protegits
  • Explotacions econòmiques d’ensenyament i de formació professional
  • Explotacions econòmiques d’organització d’exposicions, conferències, col·loquis, cursos o seminaris
  • Explotacions econòmiques d’elaboració, edició, publicació i venda de llibres, fulletons, material audiovisual i material multimèdia
  • Explotacions econòmiques de caràcter esportiu.
  • Explotacions econòmiques de caràcter merament auxiliar
  • Explotacions econòmiques d’escassa rellevància (inferiors en el seu conjunt a 20.000 €)

field_vote: 

La rendició de comptes en les entitats no lucratives

Imatge principal a portada: 
Llibres de comptes Font: Pixabay
Autor/a: 
Dolors Martínez Mendoza
Resum: 

Malgrat que les entitats no lucratives estan obligades a presentar els comptes als seus socis i sòcies, no sempre ho han de fer davant de les administracions públiques. Veiem quines són les obligades, i en quins terminis i condicions ho han de fer.

Imatges secundàries: 
Comptabilitat i calculadora Font: Pixabay
Llibres de comptes Font: Pixabay
Subtitols: 
Quines entitats estan obligades a rendir comptes?
Documents que composen els comptes anuals
Rendició de comptes en les associacions DUP d'àmbit estatal
Rendició de comptes en les associacions DUP d'àmbit català
Rendició de comptes en les fundacions d'àmbit estatal
Rendició de comptes en les fundacions d'àmbit català
Continguts: 

A l'hora de saber si una entitat està o no obligada a rendir comptes, cal saber dues coses:

  • Quina és la seva forma jurídica.
  • Quin és el seu àmbit d'actuació o, dit d'una altra manera, quin és el seu lloc d'inscripció.

Les entitats no lucratives tenen, majoritàriament, les formes jurídiques de fundació o d'associació.

Les fundacions i associacions que tenen el seu àmbit d'actuació a Catalunya, i que estan inscrites en els seus respectius registres d'aquesta comunitat autònoma, estan regulades per la Llei 4/2008, de 24 d'abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques. Aquesta norma estableix que les fundacions estan sempre obligades a rendir comptes, i les associacions només en el cas que tinguin la condició de Declarada d'utilitat pública (DUP).

Igualment, les associacions que no tinguin aquesta condició, en cas que rebin de forma periòdica finançament públic, estan també obligades a elaborar comptes, malgrat que no estiguin obligades a presentar-los al Registre.

Les fundacions i associacions estatals estan regulades per la Llei Orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d'associació, i la Llei 50/2002, de 26 de desembre, de Fundacions, respectivament. Les associacions estatals estan obligades a rendir comptes només en el cas de tenir la condició de DUP i les fundacions estatals ho estan en tots els casos.

Els comptes anuals són un conjunt de documents formats per:

  • Balanç de situació.
  • Compte de resultats (també anomenat de pèrdues i guanys o d'explotació).
  • Estat de canvis en el patrimoni net (en ocasions, aquest estat s'integra dins del compte de resultats o de la memòria econòmica).
  • Estats de fluxos d'efectiu (només per a les entitats més grans, que hagin de presentar CCAA amb el model anomenat normal).
  • Memòria econòmica.
  • Memòria d'activitats (únicament per a les associacions amb DUP).

El contingut i format d'aquests documents ve determinat pel Pla de comptabilitat que sigui d'aplicació a l'entitat, tenint en compte la seva dimensió en funció del volum del seus actius, del volum d'ingressos i del nombre mitjà de persones contractades.

Segons quin sigui l'àmbit d'actuació de l'entitat, els possibles PGC són:

  • El Decret 259/2008, per a les entitats d'àmbit català.
  • El Decret 1491/2011, per a les entitats estatals i de Comunitats autònomes que no tinguin legislació pròpia.

Les associacions DUP d'àmbit estatal rendeixen comptes al Registro de Asociaciones del Ministerio del Interior.

El termini màxim per fer-ho és dins dels 6 mesos posteriors al tancament del seu exercici econòmic. En entitats que tinguin establert el seu exercici econòmic coincidint amb l'any natural (de l'1 de gener al 31 de desembre), aquest termini màxim finalitza el 30 de juny de l'any immediatament posterior a l'exercici objecte d'aquella rendició de comptes. Per exemple, els comptes de 2018 s'han de presentar com a màxim el 30 de juny de 2019.

És molt important acomplir amb aquest termini perquè la manca de presentació podria suposar la revocació automàtica de la condició de Associació declarada d'utilitat pública i, llevat que la causa de la no presentació en termini estigui molt i molt justificada, no serà possible presentar cap al·legació per evitar la pèrdua de la DUP.

La presentació es duu a terme per mitjans telemàtics, a la seu electrònica del Ministerio. Caldrà disposar d'un certificat o signatura digital per poder accedir-hi.

Al formulari, s'han d'omplir les dades identificatives de l'entitat, i annexar els documents en un màxim de 5 fitxers, amb una mida màxima de 2 MB per fitxer. El nom del fitxer no pot excedir de 65 caràcters, sense accents ni la lletra "ñ". Si cal, es poden comprimir diversos fitxers en un amb format .zip o format .rar.

Els documents que s'han d'incloure són:

  • Instància de rendició de comptes.
  • Certificat de l'acord de l'Assemblea general de socis que contingui l'aprovació dels CCAA.
  • Comptes anuals (Balanç de situació, Compte de resultats, memòria econòmica i, si s'escau, Estat de fluxos d'efectiu).
  • Memòria d'activitats, amb el format establert a l'Ordre INT/1089/2014.

El tràmit no té cap taxa associada.

Les associacions DUP d'àmbit català rendeixen comptes davant la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

El termini màxim de presentació dels comptes, al igual que en les Associacions DUP estatals, és de 6 mesos a partir de la data de finalització de l'exercici objecte de rendició.

En aquest cas, el tràmit es realitza de forma presencial, i comporta una taxa associada de 109,20 €, que s'haurà d'abonar prèviament a la presentació.

Els punts de tramitació són:

Caldrà aportar dos exemplars de tots els documents, perquè al Registre posi el segell a una de les còpies, i la retorni a l'entitat.

Els documents que s'han d'incloure són:

  • Document de sol·licitud presencial, que servirà també per generar el document de pagament de la taxa.
  • Certificat de l'acord de l'Assemblea general de socis que contingui l'aprovació dels CCAA.
  • Comptes anuals (Balanç de situació, Compte de resultats, estat de canvis en el patrimoni net, memòria econòmica i, si s'escau, Estat de fluxos d'efectiu).
  • Memòria d'activitats, preferentment amb el format establert a l'Ordre INT/1089/2014 (en aquest punt, l'administració autonòmica no és tan inflexible com en el cas de les associacions DUP estatals, sempre i quan el contingut de la memòria sigui prou explicatiu de l'activitat realitzada, i s'incloguin els indicadors necessaris per saber quin ha estat l'impacte efectiu d'aquesta).

Per emplenar correctament el formulari s'ha de disposar del programari Adobe Reader (versió 9.1 o superior).

Les fundacions d'àmbit estatal rendeixen comptes al Protectorado de Fundaciones del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, que va assumir des de finals de 2016 la tasca de fer de Protectorado único de fundaciones de competencia estatal.

El termini d'aprovació dels comptes és de 6 mesos a partir de la data de tancament de l'exercici, i el de presentació d'aquests és de 10 dies hàbils a partir de la reunió d'aprovació d'aquests.

La informació a aportar en aquest tràmit s'ha de complimentar mitjançant un formulari interactiu. Per començar a aportar informació, caldrà prèviament demanar al Protectorado les claus d'accés, mitjançant un correu electrònic adjuntant una carta del/la secretari/ària o el/la president/a amb la corresponent sol·licitud.

Un cop s'entra al formulari, cal anar informant de totes les dades del balanç de situació i del compte de resultats, i de cada punt que s'ha d'incloure a la memòria econòmica, seguint les instruccions que proporciona el propi Ministerio.

A més de les dades del formulari, s'han d'adjuntar els documents següents:

  • Certificació de l'acord d'aprovació dels comptes adoptat pel Patronat, signat pel/la secretari/ària amb el vistiplau del/la president/a.
  • Full amb les signatures de tots els patrons i patrones assistents a la reunió d'aprovació dels comptes, legitimada notarialment.
  • Informe d'auditoria en cas que l'entitat estigui obligada a fer-ne.
  • Informe del grau de compliment dels codis de conducta en inversions temporals, en cas que l'entitat tingui operacions d'aquest tipus.

Els comptes han de ser signats en tots els fulls per la persona secretària del Patronat, amb el vistiplau del president o presidenta.

El tràmit no té cap taxa associada.

A més de la rendició de comptes, les fundacions estatals hauran de presentar al Protectorado, dins dels tres darrers mesos de cada exercici, un pla d'actuació en el que haurà de reflectir els objectiu i les activitats que tingui previst desenvolupar durant l'exercici següent. El pla d'actuació també s'haurà d'informar mitjançant formulari interactiu.

Les fundacions d'àmbit català presenten comptes davant el Protectorat de Fundacions de la Generalitat de Catalunya.

El termini d'aprovació dels comptes és de 6 mesos a partir de la data de tancament de l'exercici, i el de presentació d'aquests és de 30 dies a partir de la reunió d'aprovació dels mateixos.

Per a la presentació dels comptes, que es fa de forma telemàtica, cal omplir el formulari que proporciona el propi Protectorat. En aquest formulari s'entren manualment les dades del balanç de situació, compte de resultats i estat de canvis en el patrimoni net, així com algunes dades genèriques i estadístiques de la fundació.

Un cop entrades les dades, cal adjuntar al propi formulari:

  • La memòria econòmica.
  • El certificat de la reunió del patronat a on es van aprovar els comptes
  • L'informe d'auditoria, si n'hi ha.
  • L'informe de grau de compliment del codi de conducta de les inversions, si n'hi ha.
  • De forma optativa, altra informació que pugui complementar la informació aportada (per exemple, la memòria d'activitats, si aquestes no es descriuen detalladament dins de la memòria econòmica).

La mida màxima del fitxer de sol·licitud incloent-hi els adjunts és de 5MB, però cal anar amb compte amb altres limitacions de mida dels fitxers. Per exemple, el certificat d'aprovació dels comptes no pot superar els 0,5MB.

Un cop finalitzat aquest procés, es valida el formulari, es signa electrònicament i es desa a l'ordinador. Una petita dificultat per completar aquest pas és que la signatura digital ha de tenir el nivell de seguretat mínim exigit. Aquest requisit no ho acompleix la signatura més habitual, la de representant de persona jurídica que emet la Fàbrica Nacional de Moneda y Timbre (FNMT). Per tant, serà necessari que algun dels patrons o patrones de la fundació disposi d'una de admeses. En cas que no es tingui, també es podrien signar mitjançant un professional autoritzat que estigui col·legiat en algun dels Col·legis que tenen conveni amb el Departament de Justícia, a aquests efectes.

El següent pas seria procedir a la presentació del fitxer. Cal cercar-ho allà a on s'hagi desat, es selecciona, i s'envia.

El sistema ha de retornar una confirmació de la tramitació efectuada, l'acusament de rebuda, que s'ha d'imprimir o desar. Aquest document conté el registre d'entrada, l'identificador del tràmit que permet fer el seguiment de canvis d'estat de la tramitació, i la carta de pagament necessària per abonar les taxes, que són de 109,20 euros.

Les taxes s'han d'abonar en el termini màxim de 10 dies des de la presentació del formulari. En cas de no fer-ho, lapresentació dels comptes no serà vàlida i el tràmit seria desestimat.

field_vote: 

Les subvencions i la seva comptabilitat

Imatge principal a portada: 
Mans unides per donar ajut Font: Pixabay
Autor/a: 
Dolors Martínez Mendoza
Resum: 

Des del moment en què una entitat rep notificació que li han concedit una subvenció, ha de fer el corresponent registre comptable. Aquest serà diferent en funció del tipus de subvenció i de la durada de l'acció subvencionada.

Imatges secundàries: 
Signe d'interrogant Font: Pixabay
Monedes amb plantes Font: Euractiv
Subtitols: 
Què s'enten com a subvenció?
Tipus de subvenció segons a què està destinada
En quin moment s'han de registrar les subvencions?
Quan passen a formar part del compte de resultats de l'entitat?
Com es registren comptablement?
Continguts: 

La Llei 38/2003, General de Subvencions defineix la subvenció com tota aquella disposició de diners realitzada per organismes públics o dependents d'administracions públiques a favor de persones públiques o privades i que compleix amb els requisits següents:

  • Que es realitzi sense contraprestació directa de les persones beneficiàries.
  • Que estigui subjecta al compliment d'un determinat objectiu, per a un projecte o activitat, havent de complir l'entitat beneficiària les obligacions materials i formals que s'haguessin establert.
  • Que el projecte, l'acció, conducta o situació finançada tingui per objecte el foment d'una activitat d'utilitat pública o interès social o de promoció d'una finalitat pública.

Les subvencions, en funció de la finalitat que tinguin, es poden classificar en les dues categories següents:

  • Subvencions per a despesa corrent.
  • Subvencions de capital.

Les subvencions per a despesa corrent estan destinades a finançar les activitats de les entitats, és a dir, s'han de gastar en compres de béns o serveis que es consumiran en el moment en què es realitzi o s'executi l'activitat finançada.

Les subvencions de capital estan destinades a finançar la compra de béns d'inversió que s'utilitzaran en les activitats, però el seu ús tindrà una continuitat en el temps, mentre es mantingui la vida útil que s'hagi estimat per a aquests. Dit d'una altra manera, serveixen per finançar les inversions d'immobilitzat que realitzi l'entitat.

Les subvencions s'han de registrar comptablement en el moment en què són concedides a l'entitat.

Normalment, aquesta ha de rebre una notificació o resolució de l'organisme públic que atorga la subvenció en la qual es reconeix l'obligació que té l'Administració concedent de pagar l'ajut, el termini d'execució de l'acció subvencionada, la forma i terminis de cobrament i el termini de justificació posterior.

El criteri de registre dels ingressos procedents d'una subvenció ha de respectar el principi comptable de correlació d'ingressos i despeses. Per tant, s'ha d'anar reconeixent l'ingrés comptable en el mateix període en què es vagi fent la despesa.

Si la subvenció és per gastar en despesa corrent i té un període d'execució que coincideixi amb l'exercici econòmic (any comptable), es reconeixerà l'ingrés íntegrament dins d'aquell exercici.

Si la subvenció és per gastar en despesa corrent però té un període d'execució que abasta més d'un exercici (perquè sigui plurianual o perquè s'inicïi en un any i es finalitzi dins de l'any següent), caldrà veure quina part de la despesa s'ha executat i reconèixer com a ingrés únicament aquell mateix import.

Finalment, si la subvenció és de capital, caldrà imputar-la a ingressos de l'exercici en la mateixa proporció que l'amortització del bé o béns d'immobilitzat que està finançant. Per exemple, si s'ha utilitzat per a la compra d'uns ordinadors, que s'amortitzen habitualment a un 25% anual, la subvenció s'haurà de considerar ingrés de l'exercici també a raó d'un 25% anual.

Quan es rep la comunicació de la concessió d'una subvenció, l'entitat haurà de reconèixer a la seva comptabilitat aquest dret com un actiu, utilitzant un compte deutor del grup 4708 (Administracions públiques deutores per subvencions). A mesura que vagi cobrant la subvenció, ja sigui mitjançant bestretes, cobraments parcials o el cobrament total, s'haurà d'anar reduint el saldo d'aquest compte, fins a deixar-lo a zero quan la subvenció estigui totalment cobrada.

La contrapartida de l'assentament comptable del registre de la concessió serà diferent en funció del tipus de subvenció i de si aquesta ha de ser o no imputada totalment al resultat de l'any, segons els criteris esmentats a l'apartat anterior.

Si correspon a despesa corrent i s'ha de gastar dins de l'exercici en curs, s'haurà de registrar al compte comptable del grup 7 que s'utilitza per a les "Subvencions a les activitats". Serà el compte724, en el cas de ser una entitat que utilitzi el Pla General Comptable (PCG) català, i el compte 740 en el cas de ser una entitat d'àmbit estatal o registrada fora de Catalunya que utilitzi el PGC estatal.

Si es tracta d'una subvenció plurianual, la part que s'hagi d'imputar a resultat de l'exercici es registrarà en els mateixos comptes d'ingrés indicats al paràgraf anterior, i la part que serà ingrés del proper o següents exercicis es registrarà en un compte del grup 132 (Altres subvencions, donacions i llegats).

En el cas de les subvencions de capital, inicialment es registrarà en un compte del grup 130 (Subvencions oficials de capital). Conforme es vagi reconeixent l'ingrés, es farà en els comptes 725 si l'entitat està utilitzant el PGC català, i el compte 745 en el cas d'utilitzar el PGC estatal. En ambdós casos, el nom del compte és "subvencions de capital transferides a l'excedent de l'exercici".

field_vote: 

Què cal tenir en compte per a una bona gestió de tresoreria?

Imatge principal a portada: 
 Font: euroinnovaformacion.com.ve
Autor/a: 
Cristina Ros
Resum: 

Per evitar situacions de tensió de tresoreria cal que les entitats tinguin una bona planificació.

Una bona gestió de la tresoreria pretén anticipar-se a qualsevol situació d’insuficiència de diners.

Imatges secundàries: 
 Font: tallerdeempresa.com
 Font: amparrat.blogspot.com
Subtitols: 
Què és el pressupost o pla de tresoreria?
Conceptes rellevants
Com es fa un pressupost de tresoreria?
Seguiment pressupost de tresoreria
Continguts: 

El pressupost de tresoreria és un document que ens permet controlar, seguir i portar una previsió dels diners disponibles i dels diferents cobraments i pagaments de la nostra entitat. En definitiva, saber quants diners entraran i sortiran de caixa i/o bancs. El pressupost de tresoreria permet evitar sorpreses i garantir que es disposarà dels diners necessaris per fer front als pagaments.

Sovint, els ingressos i les despeses no es cobren o paguen en el mateix moment que es produeixen. Això no vol dir que no puguin coincidir en una mateixa data, com és el cas de quan es fan pagaments o cobraments al comptat. Cal fer esment que ni els cobraments són ingressos ni les despeses són pagaments.

Pagament: Es produeix quan es fa efectiu el deute amb el proveïdor, és a dir, quan surten els diners de la caixa efectiva o del banc.

Despesa: Es produeix quan ens arriba la corresponent factura i coneixem l'import del deute.

Cobrament: Es produeix quan una factura/quota de soci o subvenció es fa efectiva al banc o la caixa efectiva.

Ingrés: Es produeix quan fem una determinada factura o rebut.

El primer que caldrà fer per elaborar un pla de tresoreria és definir el període de temps al qual volem que es refereixi. Podem fer-ho per a diferents períodes temporals, però es recomana fer-lo mensual. Posteriorment, i partint de la quantitat de diners que l'entitat té al compte bancari o a la caixa, s’han de reflectir tots aquells pagaments que hi haurà al llarg del període considerat (nòmines, subministraments, lloguers, assegurances...) i també incloure les entrades de diners (cobrament de quotes, subvencions, donacions, activitat, venda marxandatge,...). Això serveix per aconseguir preveure els diferents saldos de tresoreria.

Per millorar la gestió de la tresoreria es recomana anar revisant els plans fets i, periòdicament, ajustar-los als canvis que vagin sortint.

Si es produeix una situació de liquiditat negativa, és a dir, que no es pugui fe front al pagament de les obligacions que l'entitat té, caldrà plantejar algunes petites accions:

  • Negociar els deutes a cobrar (dels usuaris/es i altres deutors), fent el possible per escurçar el termini de cobrament i revisar la qualitat d’aquests deutes, ja que l’import que apareix en el Balanç no dona informació fidel a la realitat.

  • Negociar els deutes a pagar (proveïdors i creditors), ajornar pagaments, gestionar préstecs amb períodes de carència i/o transformar part del deute actual de curt termini a llarg termini.

  • Obtenir finançament exterior. Caldrà tenir en compte els interessos que se’n puguin derivar i les seves posteriors devolucions.
  • Obtenció de més fons de finançament (subvencions, aportacions, donatius, realització de noves activitats que generin beneficis, increment de preus o increment de volum de vendes).

field_vote: