Econòmic

És habitual que les entitats que han de fer alguns tràmits periòdics amb l'Agència Tributària, com ara presentar declaracions d'impostos, autoritzin de forma tàcita al gestor o gestora que li prepara les liquidacions a que les presenti en el seu nom a aquest organisme. I ho poden fer perquè disposen d'un certificat digital dels reservats pels anomenats col·laborador o col·laboradora social.

Però quan es tracta d'obtenir informació per part d'aquest organisme, la persona col·laboradora no ho pot fer, a no ser que a l'Agència Tributària li consti de forma expresa que està autoritzada per fer-ho. Amb el canvi de normativa i l'obligació de comunicar-se de forma telemàtica, caldrà que totes les entitats que no disposin d'un certificat propi, o bé que si que ho tinguin, però que prefereixin delegar en algú altre, registrin el corresponent apoderament.

Aquest pot ser amb caràcter general, per a tota mena d'actuacions davant l'Agència Tributària, o bé pot ser només per a alguns tràmits en concret, a escollir per la persona que atorgui l'apoderament. Malgrat això, en ocasions hi haurà tràmits que, per la seva rellevància, serà necessari sempre apoderar de forma expresa. Quan passi això, hisenda ho mencionarà especificament a la fitxa del tràmit.

Al Registre d'apoderaments quedaran inscrites les dades següents:

• Nom i cognoms, denominació o raó social i NIF de qui atorga l'apoderament, i de qui ho accepta (apoderat).
• Tràmits i actuacions objecte de l'apoderament.
• Data de vigència de l'apoderament, en la qual es donarà de baixa en el Registre llevat que es prorrogui abans de la data esmentada.
• Número de referència de l'alta i data de l'alta en el Registre.

Per poder apoderar per internet, cal disposar d'un certificat digital de representant de persona jurídica.

L'entitat que atorgui el poder entrarà des de l'ordinador a on tingui instal·lat el seu certificat a la pàgina web de l'Agència Tributària, a l'opció corresponent a l'alta de poders per a tràmits tributaris específics, o bé a l'alta de poder general per a tràmits tributaris, i omplirà el formulari que aparegui en cada cas, i indicant les dades de la persona a qui atorgui l'apoderament.

Finalment, es pot apoderar mitjançant un document públic o un document privat, amb signatura legitimada notarialment, que caldrà presentar davant l'Agència Tributària. La presentació la pot fer qualsevol persona, no necessàriament la persona representant de l'entitat.

El document en qüestió haurà d'ajustar-se al contingut del formulari esmentat a l'apartat de compareixença personal.

En aquest cas, serà el notari qui comprovarà i acreditarà la capacitat de representació i d'atorgar apoderament, per la qual cosa quan la persona representant legal vagi a fer a la notaria el tràmit de legitimar la signatura, caldrà aportar també el document d'inscripció de l'òrgan de govern vigent i els estatuts de l'entitat.

De la mateixa manera que l'entitat pot revocar els poders atorgats, la persona apoderada pot renunciar en qualsevol moment a aquest apoderament.

Per fer-ho, ha d'acreditar davant l'Agència Tributària que aquesta renúncia s'ha comunicat de forma fefaent a l'entitat que fins llavors havia representat.

A partir d'aquell moment, serà quan es produeixi la seva baixa al Registre.

La renúncia s'ha de fer, exclusivament, a través d'Internet, a la seu electrònica de l'Agència Tributària, adjuntant un fitxer amb format PDF amb la còpia escanejada del burofax que envia l'apoderat a l'entitat informant-li de la renúncia a l'apoderament inscrit al Registre.

La documentació comptable de l'entitat la componen tots els llibres obligatoris relatius a la comptabilitat que s'esmenten a la Llei 4/2008, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relativa a les persones jurídiques, és a dir, el llibre diari i el llibre d'inventaris i comptes anuals.

A aquests, cal afegir-hi tots els informes que se'n derivin:

• Comptes anuals
• Informes d'auditoria
• Informes interns dels òrgans de govern de l'entitat

I també es considera documentació comptable tota aquella que serveixi per justificar els registres i informacions que figurin en els llibres i informes anteriorment esmentats: factures emeses i rebudes, resolucions relatives a contractes públics i subvencions, extractes bancaris i de caixa efectiva, justificants de despesa de personal, liquidacions d'impostos, etc.

Tota aquesta documentació s'assimila a la documentació comptable d'una empresa mercantil. La normativa que regula la conservació és el Codi de Comerç, i al seu article 30 diu que cal que es conservi durant un mínim de 6 anys a partir del darrer moviment realitzat als llibres o bé a partir de la seva dissolució i liquidació.

La Llei General de Subvencions estableix que documentació que serveixi per justificar i acreditar l'aplicació dels fons rebuts en concepte d'una subvenció, inclosos els documents electrònics, s'ha de conservar durant tot el termini en què pugui ser objecte de les actuacions de comprovació i control.

Per tant, caldrà anar a la convocatòria concreta de cada subvenció, o bé a les ordenances i regulacions pròpies de l'administració subvencionadora, per saber si aquesta estableix un període determinat.

Normalment, aquest es fixa en un mínim de 6 i un màxim de 10 anys a comptar des de la data en què conclogui el termini de justificació de la subvenció.

Les persones o entitats que realitzin activitats empresarials o professionals, tindran la condició d'empresari/a a efectes d'IVA.

És una activitat empresarial o professional l'ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d'un d'aquests, amb la finalitat d'intervenir en la producció o distribució de béns i serveis.

Per tant, segons tot l'exposat anteriorment, les entitats sense afany de lucre tindran la consideració d'empresaris a efectes de l'IVA quan efectuïn l'entrega de béns usats a canvi d'una contraprestació econòmica. Aquestes entregues estaran subjectes a l'impost sobre el valor afegit.

Segons l'article 136 de la Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l'impost sobre el valor afegit, es consideren béns usats, els béns mobles corporals susceptibles d'un ús durador i que havent estat utilitzats prèviament per un tercer, siguin susceptibles de reutilització per als seus fins específics.

Els materials de recuperació, els envasos, els embalatges, l'or, el platí , les pedres precioses i els béns que hagin estat transformats o renovats pel transmitent, no tenen la consideració de béns usats.

En les factures que han d'expedir els subjectes passius revenedors per les entregues sotmeses al règim especial no es pot consignar separadament la quota d'IVA repercutit.

Són operacions IVA inclòs, per tan s'entén que la quota d'IVA queda compresa en el preu total de l'operació (Article138 de la Llei 37/1992) i s'ha de fer constar que s'aplica el règim especial.

Pel que fa a les compres de béns usats a persones que no tinguin la condició d'empresaris, empresàries o professionals, el Real Decret 1619/2012, de 30 de novembre en el seu article 16 apartat 2. estableix que el revenedor haurà d'expedir un document de compra que haurà de ser signat pel transmitent.

Quan es compra un bé o s'obté un dret que ha de romandre a l'entitat i ser utilitzat per un període superior a un any, a la comptabilitat no es registra com a despesa, sinó com a inversió.

Això vol dir que el cost d'aquell element s'ha de dividir entre el temps que s'hagi d'utilitzar. Aquesta periodificació de la despesa o desgast del bé, la seva distribució entre tots els anys de vida útil d l'element, és l'amortització.

Així, cada any, una part del cost es trasllada a un compte comptable de despesa, i es va rebaixant el valor de la inversió, fins que aquesta ja no té cap valor comptable, un cop acabada d'amortitzar.

Com succeeix amb totes les operacions comptables, els criteris de registre i valoració de les amortitzacions es regulen als diferents PGC (Pla General de Comptabilitat). Segons si l'entitat és d'àmbit català o d'ambit estatal o d'alguna altra autonomia que no tingui regulació normativa pròpia, haurà d'aplicar un o un altre PGC.

També caldrà tenir en compte la dimensió en termes econòmics de l'entitat, ja que en els PGC hi ha algunes normes i criteris de valoració que són per entitats de mida considerada gran, i una de diferent per a entitats de mida mitjana o reduïda. És el cas de les normes de valoració que afecten els immobilitzats.

En el cas del PGC de les associacions i fundacions subjectes a la legislació de la Generalitat de Catalunya, la norma de valoració que diu com s'han de registrar les adquisicions d'immobilitzat i la seva correcció valorativa (l'amortització i/o possibles pèrdues de valor) està a la segona part, apartat A (entitats de dimensió gran), norma 2a. Es concreta encara més a la norma 3a., amb les criteris específics per a l'immobilitzat material i la norma 5a. amb els dels intangibles.

Pel que fa a les entitats de dimensió mitjana i reduïda, la norma de registre es troba a l'apartat B, a les normes 2a, 3a. i 5a.

Si l'entitat ha d'aplicar el PGC estatal de les Entitats sense fins lucratius de mida mitjana o reduïda, les normes de registre i valoració es troben a la segona part, normes 2a., 3a. i 5a.

Un cop es tingujin calculats els imports a amortitzar, cal registrar la despesa comptablement.

Com que amb aquest registre no es genera cap deute, sinó que es reflecteix la pèrdua de valor d'un d'actiu, cal utilitzar un compte comptable també de l'actiu, però que actuï com a corrector, amb signe negatiu.

Els comptes comptables que s'utilitzen per registrar la despesa s'amortització són:

680. Dotació amortització immobilitzat intangible

681. Dotació amortització immobilitzat material

Els comptes comptables que s'utilitzen per registrar la disminució de valor de l'actiu

280. Amortització acumulada immobilitzat intangible

281. Amortització acumulada immobilitzat material.

En els comptes d'amortització acumulada, pot haver un quart dígit, relacionat amb el compte comptable de registre inicial de l'immobilitzat. que indiqui la naturalesa del bé amortitzat. Per exemple:

2806. Amortització acumulada aplicacions informàtiques

2815. Amortització acumulada mobiliari

2817. Amortització acumulada elements de transport

A l'assentament comptable, el compte de despesa es situarà al Deure, i el d'amortització acumulada, a l'Haver.

L'aplicació conté informació sobre determinats pagaments que els diferents departament o organismes de la Generalitat tenen compromesos: factures, certificacions d'obres i/o subvencions.

Aporta la mateixa informació que facilitaria el telèfon 012 si la consulta es fes per aquest altre mitjà.

Qualsevol variació en la informació relativa a la data de programació dels pagaments, que habitualment es fa els últims dies de cada mes, s’introdueix de manera immediata a la plataforma de consulta.

Amb motiu de l'adhesió de la Generalitat de Catalunya al fons de liquiditat autonòmic (FLA), un mecanisme que ha creat l’Estat per proporcionar liquiditat a les autonomies, l'ordre de prioritat dels pagaments ha de ser l'establert a les condicions d'aquest mecanisme, que és el següent:

1. Venciments del deute públic.
2. Deutes i sancions tributàries i cotitzacions de la Seguretat Social.
3. Pagaments a proveïdors i/o subvencions.

El Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda de la Generalitat manifesta a la seva web que no pot fer una previsió exacta de la data en què s'abonaran els pagaments compromesos, si bé garanteix que els farà efectius tan aviat com això sigui possible.

Quan s'entra en el formulari de consulta, el primer que s'ha de fer és introduir una sèrie de dades:

1. Dades relatives a l'autenticació: s'ha d'escollir si l'entitat es vol identificar amb el certificat digital o si es vol identificar amb el NIF i els cinc darrers dígits del compte bancari de l'entitat a on s'ha de rebre el pagament.
   
2. Dades relatives a l'entitat: cal escollir alguna de les opcions disponibles en les següents llistes desplegables que inclou el formulari:
   • Tipus d'entitat d'on té pendent el cobrament l'entitat (Departament/Organisme/Òrgan superior/Altres entitats/Tots els tipus d'entitat)
   • Entitat: si s'ha seleccionat "Departament" o "Organisme" permet escollir tots els departaments o tots els organismes de la llista desplegable. Si s'ha marcat en el punt anterior "Òrgan superior" "Altres entitats", s'hauran de seleccionar de forma individual.
     
3. Dades relatives al document: s'ha d'escollir una opció:
   • Documents pendents de pagament.
   • Documents pagats.

En ambdòs casos es podran informar els camps:

• Referència del document.
• Interval de dates del document.
• Interval de dates previstes de pagament/Interval de dates de pagament.

En cas d'informar d'algun d'aquests intervals, la data "Fins a" ha de ser posterior a la data "Des de".

Finalment, per obtenir el resultat, caldrà prémer el botó "Cerca".

La sol·licitud de certificats tributaris a través de la Seu electrònica de l'Agència Tributària es realitzarà en la següent ruta:

• Seu electrònica⇒Tots els tràmits⇒Certificats tributaris

Tot i que les persones físiques tenen la possiblitat d'obtenir certificats tributaris utilitzant altres sistemes d'identificació, les entitats no lucratives ho han de fer identificant-se mitjançant un certificat digital de representant de persona jurídica.

En el cas que el certificat demanat amb signatura digital tingui com a resultat "positiu" aquest es podrà descarregar de forma immediata.

Si es volen recuperar certificats ja expedits, s'ha d'utilitzar l'opció "Consulta de certificacions expedides".

Alguns tipus de certificat no requereixen de signatura digital per a la seva obtenció. En el cas de les entitats són els següents:

• Contractistes i subcontractistes.
• Operador Intracomunitari.

Per fer la sol·licitud del certificat, cal introduir les dades que es demanen en cada cas concret.

En cas que l'entitat no disposi encara de certificat digital propi, la sol·licitud dels certificats tributaris per Internet a través de la Seu electrònica de l'Agència Tributària, es podrà realitzar mitjançant la intervenció d'un gestor o col·laborador social que estigui autoritzat per fer el tràmit. Si no s'ha realitzat davant de l'Agència Tributària de forma expresa aquest apoderament, el gestor ho podrà demanar però no recollir, i el document arribarà per correu postal directament a l'entitat,

L'Agència Tributària, un cop rebuda la sol·licitud, haurà d'expedir el certificat en el termini màxim de 20 dies, llevat que a la normativa reguladora del certificat tributari hi hagi algun cas en què s'hagi fixat un termini diferent. Per exemple, en el cas de certificats de contractistes i subcontractistes el termini és de 3 a 5 dies hàbils.

El certificat tributari s'enviarà al sol·licitant, per aquest ordre:

• En el cas de sol·licituds presencials realitzades a una Administració de l'Agència Tributària, al domicili assenyalat a aquest efecte en la sol·licitud.
• Si l'entitat tè habilitat el servei de notificacions electròniques de l'Agència Tributària, es rebrà a l'adreça electrònica habilitada.
• Al domicili consignat a l'efecte de notificacions en el model 036.
• Al domicili fiscal.

En el cas de les sol·licituds realitzades per Internet amb signatura electrònica, la certificació s'obtindrà directament en la Seu electrònica de l'Agència Tributària.

L'article 43.1.f) de la Llei General Tributària estableix que les persones que contractin o subcontractin l'execució d'obres o la prestació de serveis corresponents a la seva activitat econòmica principal, seran responsables subsidiaris del deute derivat de les obligacions tributàries relatives a tributs que hagin de repercutir-se o quantitats que hagin de retenir-se a treballadors, professionals o altres empresaris, en la part que correspongui a les obres o serveis objecte de la contractació o subcontractació.

Per tant, les entitats que no executin directament una part de la seva activitat i ho facin mitjançant altres empreses, seran responsables en part dels deutes que aquestes empeses puguin tenir en relació a les retencions de l'IRPF dels seus treballadors, professionals o d'altres.

L'única forma de que aquesta responsabilitat no se li pugui exigir és l'obtenció de l'anomenat "Certificat de contractistes i subcontractistes ", conforme l'empresa subcontractada es troba al corrent de les seves obligacions tributàries, i que emet a aquests efectes l'Agència Tributària.

Aquest té efectes pels dotze mesos anteriors al pagament de cada factura corresponent a la contractació o subcontractació.

Per tant, el certificat (positiu) eximeix de responsabilitat a l'entitat contractant. Malgrat això, aquest document no el podrà obtenir directament, sinó que l'haurà de demanar la persona o entitat amb què contracti o subcontracti obres o serveis, que és qui haurà de fer la sol·licitud. Aquesta, al seu torn, haurà de lliurar-ho a l'entitat contractant, un cop el rebi de l'Agència Tributària.

Aquest tipus de certificat, com s'ha esmentat en apartats anteriors, es pot obtenir sense necessitat que l'empresa subcontractada disposi de certificat digital. En aquest cas, haurà d'emplenar el NIF del sol·licitant i l'import de la casella 84 de la seva declaració-resum anual d'IVA (model 390) o de la casella 03 de la seva declaració-resum anual de retencions (model 190). També s'ha d'informar del NIF de l'entitat contractant per a què se sol·licita el certificat. Per aquest motiu, haurà d'efectuar-se una sol·licitud per a cada contractant.

El sistema de formació bonificada establert per l'estat Espanyol i que gestiona la Fundación Tripartita té per objectiu garantir que totes les empreses i entitats que cotitzen a la Seguretat Social en concepte de formació professional disposin d'un crèdit amb el qual puguin desenvolupar accions formatives per als seus treballadors i treballadores, de forma que aquesta formació no suposi un cost afegit per a l'entitat.

D'aquesta manera, l'estat proporciona ajuts a les entitats per millorar la seva competitivitat i productivitat, al desenvolupar les competències i qualificació del seu personal.

Així, totes les empreses i entitats amb persones treballadores contractades disposen d'una subvenció en forma de crèdit anual per a la Formació Contínua que poden utilitzat al llarg de l'any, i que recuperen mitjançant una bonificació en la liquidació i pagament de la Seguretat Social.

L'entitat pot decidir quina formació necessita, de quina manera i en quin moment la realitza. La pot organitzar per ella mateixa o bé agrupant-se amb d'altres, delegant tota la tramitació a una empresa o entitat organitzadora externa.

El crèdit inclou els Permisos Individuals de Formació (PIF) en els quals l'empresa autoritza un treballador o treballadora per cursar estudis amb acreditació oficial, inclosos els títols i certificats de professionalitat.

Les despeses generades a causa de la formació bonificada s'han de registrar de forma diferenciada, en subcomptes comptables específicament destinats a aquest tipus de formació. En el títol del subcompte caldrà indicar clarament el concepte "formació bonificada" o "formació contínua".

Seguint aquesta premisa, la despesa es registrarà en el compte del grup 6 (Compres i despeses) del PGC de les entitats no lucratives que li correspongui segons la seva naturalesa:

• Si ha estat un cost intern perquè l'acció s'ha realitzat amb persones formadores que estan contractades laboralment per la pròpia empresa, el salari brut i el cost d'empresa de la Seguretat Social proporcional al temps de dedicació al curs s'ha de registrar, respectivament, en un compte del grup 640 (Sous i Salaris) i del grup 642 (Seguretat social a càrrec de l'entitat).
• Si ha estat un cost extern perquè s'ha realitzat a través d'una empresa de formació, caldrà registrar la factura de la despesa en un compte del grup 649 (Altres despeses socials).

En cas de rebre un requeriment d'inspecció de la formació, l'entitat haurà d'aportar a l'òrgan de control la documentació que acrediti el registre comptable (segons l'indicat en els dos apartats anteriors) de la despesa realitzada i de la bonificació de la formació. Serà suficient, a tals efectes, la presentació dels extractes del Llibre major de la comptabilitat on figurin els moviments relacionats amb la operació, inclosos els dels comptes des d'on s'hagin fet els pagaments i descompte de les bonificacions.

Caldrà aportar també la documentació que acrediti l'ingrés, el pagament i la despesa:

• Document de liquidació TC a on figuri la bonificació, i resguard del seu pagament.
• Factura de la formació, si s'ha realitzat de forma externa, i resguard del seu pagament
• Nòmina i liquidació a la seguretat social de la persona formadora, i resguards dels respectius pagaments, acompanyat del control detallat del temps dedicat a la formació que permeti acreditar la correció de la despesa.

Una certificació o certificat tributari és el document expedit per l'Administració tributària que acredita fets relatius a la situació tributària d'un obligat tributari o contribuent.

Els certificats tributaris poden acreditar, entre altres circumstàncies, la presentació de declaracions, autoliquidacions i comunicacions de dades o punts concrets que continguin, la situació censal, el compliment d'obligacions tributàries i l'existència o inexistència de deutes o sancions pendents de pagament que constin a les bases de dades de l'Administració tributària.

Els certificats tributaris contindran, al menys, els següents dades i circumstàncies:

• Nom i cognoms o raó social o denominació completa, número d'identificació fiscal i domicili fiscal del obligat tributari.
• Les circumstàncies, obligacions o requisits que hagin de ser certificats.
• La inexistència de la informació que se sol·licita en les bases de dades de l'Administració tributària o la improcedència de subministrar aquesta informació, quan aquesta no es pugui certificar.
• Lloc, data i firma del òrgan competent per a la seva expedició i el Codi Segur de Verificació (CSV).

El contingut, autenticitat i validesa del certificat tributari es podrà comprovar en la Seu electrònica de l'Agència Tributària, en la següent ruta:

Seu electrònica⇒Utilitats⇒Confrontació de documents mitjançant Codi Segur de Verificació (CSV)

S'haurà d'indicar el Codi Segur de Verificació (CSV) que figuri en el certificat.

Les còpies dels certificats tindran la mateixa validesa i produiran idèntics efectes als certificats, al poder comprovar-se el contingut, autenticitat i validesa de les còpies mitjançant el Codi Segur de Verificació (CSV).

La comptabilitat de doble partida és un sistema de registre comptable en el qual cada apunt en el diari econòmic de l'entitat te una partida (per exemple, una despesa) i una contrapartida (per exemple, el deute amb un proveïdor si no es paga la factura al moment, o el pagament per banc o caixa efectiva).

Permet portar els comptes de l'entitat de forma que el criteri del registre de cada moviment és el de meritació (o "devengo"), és a dir, es registren quan es produeixen independentement de si estan o no pagats o cobrats.

Fruit d'aquest registre de los moviments, s'obtenen els balanços i estats comptables, i tota la informació necessària per després poder realitzar l'Impost de Societats, així com per a mostrar la situació real financera de l'entitat, i el seu resultat econòmic.

El pla defineix i codifica els comptes comptables segons la seva naturalesa, i els divideix en cinc tipus:

• Comptes d'actiu: són els béns i drets que té una entitat.
• Comptes de passiu: són els deutes que té una entitat.
• Comptes de patrimoni net: són els fons propis de l’entitat, és a dir, el resultat de l’exercici, més les reserves o resultats d’exercicis anteriors, acumulats al llarg de la vida de l’entitat.
• Comptes d'ingrés: són els imports generats a partir de l’activitat de l’entitat, procedents de vendes o prestacions de serveis, però també de subvencions, quotes, donatius...
• Comptes de despesa: són les compres o els consums de recursos necessaris per a dur a terme l’activitat de l’entitat: material, despeses de personal, serveis...

La mecànica comptable consisteix en el registre dels assentaments (o fets econòmics) en el llibre Diari.

Un assentament, com a mínim, ha d’incloure:

• Una data.
• Un mínim de dos comptes comptables (poden haver més).
• Una magnitud quantificable.
• Un concepte.
• Una anotació en el Deure i una altra en l’Haver.

Per fer un assentament, el comptable s'ha de plantejar i respondre a les preguntes següents:

• Quins comptes hi intervenen?
• Són compte d’actiu, de passiu o patrimoni net, d’ingrés o de despesa, és a dir, quina és la naturalesa de cadascun dels comptes?
• Aquests comptes, augmenten, o disminueixen?

Aquesta darrera pregunta ens servirà per situar si el moviment ha d’anar en el Deure o en l’Haver:

El Deure i l’Haver de l’assentament han de quadrar.

L'assentament quedaria d'aquesta forma:

En una comptabilitat que s’inicia a partir d’un llibre de caixa, l’entitat haurà de fer un inventari inicial de:

• Béns i drets de que disposa (actius)
• Deutes que té pendents de pagar
• Resultat que li consti de l’any anterior, a partir del llibre de caixa

Amb aquests saldos, es crearà l’assentament d’obertura de la comptabilitat de l'any, i la diferència fins a quadrar l'assentament (Deure=Haver) es posarà com a fons social:

La pròpia normativa del model 347 indica expressament algunes operacions que no s’han de declarar.

De les que afecten les entitats no lucratives, les més significatives són:

• Operacions que ja hagin estat informades en altres models, com les donacions rebudes i les sotmeses a retenció com els lloguers de locals i els professionals autònoms.
  
• Vendes exemptes d’IVA realitzades per les entitats no lucratives que apliquin l’exempció de l’article 20.3, relatiu al caràcter social de l’entitat.

Per tant, les factures de vendes efectuades per les entitats no lucratives de caràcter social per serveis exempts d’IVA, no s’han de declarar.

Si l’entitat factura per altres conceptes, sí que inclourà les factures de les vendes realitzades als seus clients, en cas que superin el límit establert.

A continuació s’indiquen les operacions més habituals de vendes i ingressos de les entitats que s’inclouen a la declaració i les que no s’inclouen:

A la declaració cal indicar dades de:

• Declarant: és l’entitat que presenta la declaració
  • NIF
  • Nom complert
  • Telèfon
  • Persona de contacte, que no cal que sigui ningú de la Junta.

• Declarats: són els tercers amb els quals ha treballat l’entitat, i que s’hagin de declarar
  • NIF
  • Nom complert
  • Província de residència fiscal
  • Clau de l’operació
    • A: per les compres a proveïdors (entitats no de caràcter social)
    • D: per les compres a proveïdors (entitats de caràcter social)
    • B: per factures emeses i ingressos per subvencions que s’hagin de declarar, segons llistat de l’apartat anterior
  • Imports a declarar separats per trimestres
  • Import de les operacions realitzades amb els proveïdors que estiguin en règim de llibre de caixa de l’IVA.