Durant el segle XX, la massificació de l’automòbil va col·lapsar les ciutats heretades del passat. Però el segle XXI s’ha llevat amb l’ànsia de reconquerir l’espai públic dels centres urbans. Tot i així, moltes intervencions de millora urbana continuen invertint esforços faraònics en amagar cotxes —aparcaments, túnels, vies ràpides—, com si es tractés d’escombrar la brutícia sota una catifa verda. En efecte, el vehicle privat segueix estant altament subvencionat. L’única reconquesta honesta dels carrers passa per reduir els recursos públics que li destinem. Guanyar-li espai en favor del transport col·lectiu de superfície, dels carrils pedalables o dels corredors verds per a vianants. Aquesta no és només la manera més efectiva de reduir la contaminació; és també la forma més democràtica de combatre la injustícia espacial, el canvi climàtic, el malbaratament energètic o l’acumulació d’oportunitats en poques mans.

La conferència anirà precedida d’un «llindar sonor» específic [3 min.], obra de Miquel Jordà i Úrsula San Cristóbal, i de la lectura dramatitzada On les he ficades? de Bea Vilaseca, interpretada per ella mateixa.

Forma part del cicle 'Adéu al Cotxe!' de la Sala Beckett, dedicat a la mobilitat de la ciutat.