10 horts comunitaris per conrear futur i cultivar vincles
Comparteix
-
Els horts comunitaris, espais que han proliferat a ciutats i pobles de Catalunya. Font: Freepik (Llicència CC). -
Molts d’aquests espais neixen de l’autoorganització del veïnat a través d’un model horitzontal i participatiu. Font: Freepik (Llicència CC). -
Es tracta d’espais d'autogestió i cohesió social on el veïnat conrea aliments ecològics, teixeix xarxes de suport i reivindica un model més sostenible i comunitari. Font: Freepik (Llicència CC).
Un llistat d’espais d'autogestió i cohesió social on el veïnat conrea aliments ecològics, teixeix xarxes de suport i reivindica un model més sostenible i comunitari.
Conrear verdures i fruites de manera sostenible al mateix temps que es creen lligams en el si de la comunitat i es reforça la cohesió social. Aquest són només alguns dels beneficis dels horts comunitaris, espais que han proliferat a ciutats i pobles de Catalunya a mesura que ha anat creixent la consciència ambiental davant l’emergència climàtica que patim.
Molts d’aquests espais neixen de l’autoorganització del veïnat a través d’un model horitzontal i participatiu, i volen impulsar noves maneres de fer, alternatives a un sistema depredador per al benestar de les persones i del planeta. En la mateixa línia, també han guanyat terreny en els darrers anys els horts socials, espais impulsats per entitats que dediquen els seus esforços a millorar les condicions de vida de persones en situació de vulnerabilitat.
A continuació, llistem deu horts comunitaris situats al llarg i ample del territori, obert a totes les persones que vulguin participar i contribuir al cultiu col·lectiu i sostenible, alhora que gaudeixen d'un espai de convivència i intercanvi amb la comunitat.
Hort La Veïnal de Sarrià (Barcelona)
Tot just fa uns dies que ha començat a funcionar l’hort La Veïnal, al barri de Sarrià de Barcelona. Es tracta d’una iniciativa de l’Associació Veïnal de Sarrià, que ha convertit un aparcament i un solar en desús en un espai on el veïnat pot cultivar hortalisses ecològiques.
Un cop acabades les obres d’adequació, des de l’entitat es projecta l’espai recuperat per al barri com un lloc de trobada per a les veïnes, que vol afavorir el benestar emocional i la cohesió de la gent de Sarrià. Hi participaran diverses entitats, com escoles i esplais de la zona, l’associació veïnal o el Centre d’Acollida Assís, entre d’altres.
Hort de la Lola a l’Esquerra de l’Eixample (Barcelona)
Aquest hort urbà situat als Jardins Montserrat del Districte de l’Eixample va començar a caminar el 2019 i avui és un espai obert persones de totes les edats del barri que vulguin participar, així com participar en la seva gestió. Està pensat com un espai comunitari, assembleari i ecològic, que funciona de manera assembleària i s’estructura en comissions de treball.
Impulsat pel Casal de Joves Queix, a banda de la gestió de les parcel·les compartides de l’hort, l’espai vol ser un punt de trobada del barri, de coneixença entre el veïnat i dinamitzador d’activitats comunitàries. La iniciativa compta amb una zona de compostatge, una de vermicompostatge i un hotel d’insectes, entre altres.
Hort comunitari La Bardissa a Cornellà (Baix Llobregat)
La Bardissa és l’hort comunitari, autogestionat i obert al públic, de la Plataforma Ribera Salines. Plantejat com un projecte “contra l’amenaça del ciment”, és un espai de trobada, de reivindicació i de tradició agrícola, que ocupa més d’un centenar de metres quadrats en una zona agrícola, fèrtil i inundable que es troba amenaçada pels prop de 2.500 pisos que pretén edificar el projecte ARE Ribera Salines.
L’hort comunitari, situat a l’última zona sense urbanitzar de Cornellà de Llobregat, està a disposició de ciutadania, escoles, esplais i associacions del municipi. Un projecte col·lectiu allunyat de l’enrenou urbà que també representa interessos contraposats i combatius contra l’especulació urbanística.
Horts de Can Pinyol a Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat)
Els horts comunitaris de Can Pinyol, impulsats per la Fundació Marianao, són un espai d’agricultura ecològica on es promou l’autogestió i la creació de vincles i xarxes de suport entre el veïnat i el teixit associatiu del municipi baixllobregatí.
La iniciativa compta amb trenta-sis parcel·les d’uns quaranta metres quadrats cadascuna perquè veïnat i entitats amb interès per l’horticultura les conreïn, alhora que reforcen lligams i construeixen comunitat. Les persones que hi participen s’organitzen en comissions de treball i assemblees mensuals, i organitzen activitats com formacions i tallers relacionats amb el treball a l’hort, entre altres.
Hort comunitari de Mira-sol a Sant Cugat (Vallès Occidental)
El primer hort comunitari de Sant Cugat, que es va posar en marxa el 2016, no ha parat de sumar adeptes any rere any. Gestionat per l'Associació Hort Mira-sol, a l’espai s’hi cultiven tomàquets, albergínies, pebrots, melons, faves o pèsols, entre altres hortalisses i fruites, segons la temporada.
La iniciativa busca fomentar les relacions entre el veïnat de Sant Cugat i ha esdevingut un espai de socialització a la ciutat, que es governa de manera autogestionada i assembleària. Disposa d’una zona d’horts particulars i compartits i una zona d'hort comunal, un hivernacle, una pèrgola, una zona de lleure, un espai de canviador, una zona de compostatge comunitari, així com diversos espais d’emmagatzematge i una tanca perimetral, entre d’altres.
Hort comunitari ‘Lo Tros’ d’Amposta (Montsià)
Un espai cedit per un veí del municipi montsianenc a l’Ajuntament, sota la condició que se li donés un ús comunitari, és avui ‘Lo Tros’, un hort per al veïnat d’Amposta que compta amb més d’una vintena de parcel·les on la ciutadania pot cultivar i consumir les seves pròpies fruites i verdures.
L’adequació de l’espai ja va ser una iniciativa comunitària, liderada per l’alumnat de l’Escola Agrària d’Amposta, que va dissenyar l’hort i el va deixar a punt. La governança de l’espai, dinamitzada per la comunalitat l’Era, s’organitza de forma assembleària. Entre les usuàries hi ha persones en situació de vulnerabilitat, persones grans, entitats i veïnat.
Horts col·lectius de Senterada (Pallars Jussà)
De la mà de l'Associació Senterada municipi Viu i Sostenible, el municipi pallarès compta amb uns horts col·lectius, situats en uns terrenys que estaven en desús i que es van recuperar per posar en marxa la iniciativa, que cerca “fer un canvi de model cap a un de més autosuficient, sostenible i de sobirania alimentària”.
Als horts, el veïnat pot fer tasques de voluntariat a canvi de cistelles d’hortalisses i les persones més implicades en la seva gestió i cura poden endur-se la verdura de franc. I per un cost simbòlic en el cas de les persones amb un grau d’implicació menor. L’espai compta amb un galliner i amb un jardí d’aliments comunitari, que va ser el punt de partida del projecte.
Horts comunitaris ‘Cultiva’t’ de Balaguer (la Noguera)
A partir de la cessió d’uns terrenys de cultiu en desús per part d’un particular, l’Associació Dona Pas i l’Associació Africana de la Noguera van fer realitat el projecte d’horts comunitaris ‘Cultiva’t’. La iniciativa ofereix a persones en atur de llarga durada i en situació de vulnerabilitat la possibilitat de disposar d’un espai on treballar i accedir a aliments naturals per a elles i les seves famílies.
Les úniques condicions per accedir a la cessió temporal i gratuïta dels terrenys és que el cultiu es faci d’acord amb criteris d’agricultura ecològica i amb l’objectiu final de l’autoconsum. A més, l’espai compta amb parcel·les reservades per a ús terapèutic, que utilitzen persones usuàries del Centre Antares de Vilanova de Meià i el Servei de Rehabilitació Comunitària de Salut Mental de Balaguer.
Hort comunitari dels Quatre Cantons a Valls (Alt Camp)
Aquest projecte d’hort comunitari es va posar en marxa el 2017 com una resposta col·lectiva a problemàtiques, detectades per l’associació Valls en transició, com l’absència d’espais verds i la voluntat de fomentar una xarxa de treball comunitari a la ciutat.
L’hort comunitari dels Quatre Cantons, una eina de reapropiació veïnal de la terra, es va establir en un solar abandonat al centre de la ciutat i s’ha organitzat en bancals amb terra fèrtil gràcies al treball de persones voluntàries. Es tracta d’un espai autogestionat que funciona a través de l'autoorganització de les persones, sobretot veïnat, on es planten herbes aromàtiques, hortalisses i fruites de temporada.
Hort comunitari a la Cellera de Ter (la Selva)
Impulsat des del CAP d’Anglès el 2024 i dinamitzat per l’Aula de Natura El Meandre, es tracta d’un espai que vol vincular salut, gastronomia i medi ambient. Actualment, l’hort comunitari compta amb dos bancals d’hortalisses i un de flors per al gaudi del veïnat.
“Per nosaltres l’hort no és només produir hortalisses saludables, és compartir, és empoderar, és... sobirania alimentària”, expliquen des del Meandre. Gira-sols, patates, tomàquets, síndries i cogombres, entre altres, creixen a un hort que tot just va començar a funcionar fa uns mesos, però que s’ha plantejat com un projecte amb mirada llarga.
Afegeix un nou comentari