Àmbit de la notícia
Ambiental

10 propostes culturals per començar el 2026 amb una agenda ben farcida

Entitat redactora
LaviniaNext
Autor/a
Dani Sorolla
  • El 2026 serà l’Any Gaudí, amb una commemoració oficial que desplega activitats de recerca, divulgació i cultura popular.
  • L’Ateneu Popular 9 Barris de Barcelona torna a convertir el circ en una peça col·lectiva.
  • Berga commemora els 125 anys de la primera representació d’‘Els Pastorets de Serafí Pitarra'.

Circ, música d’arrel, exposicions, teatre i cultura popular marquen l’arrencada cultural de l’any arreu del país.

L’any comença i la cultura no espera. El mes de gener acostuma a ser sinònim de tornada a la rutina, però també d’agendes que es reactiven amb propostes que barregen creació contemporània, tradició i cultura popular. Circ que posa el cos al centre, exposicions que miren el passat des del present, música d’arrel que explora nous formats i fires que connecten territori i identitat marquen l’arrencada del 2026.

De Girona a les Garrigues, passant per Barcelona, Berga o Tarragona, entitats, col·lectius i equipaments culturals impulsen activitats que conviden a sortir de casa, trobar-se i compartir cultura. Aquesta és una selecció de deu propostes per omplir el calendari de gener i començar l’any amb mirada curiosa i ganes de cultura.

El Col·lectiu de Circ de Girona estrena al Teatre Municipal de la ciutat aquest format amb la idea d’unir artistes diversos, posar-los a crear plegats i deixar que la barreja faci la resta. No és només un cabaret d’encadenar números, sinó un laboratori amb públic.

El resultat és un espectacle que canvia d’una funció a l’altra, peces que es transformen sobre l’escenari, estils que es barregen i un treball col·lectiu que es fa evident tant entre artistes com amb el públic.

Berga commemora els 125 anys de la primera representació d’‘Els Pastorets’ de Serafí Pitarra' al Museu Comarcal de la ciutat amb una mostra que posa el focus en el teatre popular i en la memòria escènica local. S’hi poden trobar documents, programes, fotografies i materials que expliquen com s’ha anat sostenint aquesta tradició.

Més enllà de la nostàlgia, la proposta reivindica la cultura feta des de baix; el paper de les entitats i del teatre amateur com a espai de trobada, transmissió i vida comunitària.

Tres mirades d’una mateixa família, tres generacions i tres llenguatges: Rosa Picas Playa (aquarel·les), Manel Pujol Picas (il·lustracions) i Pol Pujol Idoate (còmic). Una exposició, que es pot veure al Pati de Jaume I de Tarragona, de traç proper, que fuig de l’estridència i aposta per la creació quotidiana.

La inauguració és el 8 de gener (19 h). Es pot visitar dissabtes d’11 a 14 h i de 16 a 20 h, i diumenges de 10 a 14 h. Una d’aquelles propostes ideals per anar-hi amb calma i mirar de prop.

L’Ateneu Popular 9 Barris de Barcelona torna a convertir el circ en una peça col·lectiva: cos, música en directe, poesia i imatge per parlar de resistència i de créixer als marges, com les plantes que s’obren pas entre esquerdes. Cinc intèrprets, disciplines diverses i una escena que no para quieta.

Aquest cap de setmana del 10 i 11 de gener és especial perquè el muntatge es presenta amb mesures d’accessibilitat: audiodescripció, visita tàctil prèvia, interpretació en llengua de signes catalana i subtítols, a més d’espais reservats i bucle magnètic.

El Festival Folk Internacional Tradicionàrius obre la 39a edició al Palau de la Música Catalana amb el seu Pòrtic, dins l’aliança Trad al Palau. Enguany, el fil conductor són els Pirineus i els seus camins, de banda a banda de fronteres i relleus.

La protagonista és l’Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya (OMAC), que porta a Barcelona 'Crui', una producció gran (34 músics) que mira la transhumància amb ulls d’avui: cançons de ruta, veus singulars i arrel sense vitrines.

Les Borges Blanques es torna a omplir amb una fira que és molt més que aparador, és trobada de pagesia, cooperatives, entitats i veïnat al voltant de l’oli verge extra de la DOP Les Garrigues. Una manera de dir, amb orgull, que el món rural també és cultura.

A banda de la part gastronòmica i comercial, el programa acostuma a combinar tastos, activitats divulgatives, exposicions i propostes culturals que connecten paisatge, alimentació i identitat.

La cobla continua buscant aire nou sense perdre l’arrel. Aquest cicle aposta per obrir formats, treure la música del marc de sempre i fer-la dialogar amb altres registres —també amb la veu—, per arribar a més públic i ampliar l’imaginari sardanista.

La cita del dia 26 la firma la Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona, una formació de referència que porta aquesta exploració al centre: tradició viva, sí, però amb ganes de sacsejar-se i sonar en present. Es pot gaudir al Teatre - Casino de l'Aliança del Poblenou.

  • ‘L’Arquitecte Prohibit’ (31 de gener)

La Xarxa de Teatres d’Ateneus de Catalunya obre temporada amb una estrena a l’Ateneu Unió de la Colònia Güell. Un musical inspirat lliurement en Antoni Gaudí, que imagina una Barcelona distòpica on el poder vol esborrar l’art i l’arquitectura.

La funció s’acompanya d’una jornada que vol fer comunitat: xerrada i tast d’escudella amb Maria Nicolau. Una combinació d’escena i cultura popular que converteix l’estrena en alguna cosa més que anar al teatre i tornar cap a casa.

Continuem amb l'arquitecte, perquè l'any 2026 serà l’Any Gaudí, amb una commemoració oficial que desplega activitats de recerca, divulgació i cultura popular per repensar el llegat de l’arquitecte més enllà del tòpic. L’arrencada inclou actes en municipis vinculats a la seva vida i obra, com Reus i Barcelona.

Entre el que s’anuncia, hi ha un congrés internacional i una exposició al Museu d’Història de Catalunya per mirar Gaudí des de perspectives diverses: patrimoni, context, idees i contradiccions. Una oportunitat per discutir-lo i entendre’l, no només venerar-lo.

L’associació cultural El Foment de Girona manté una agenda d’hivern que barreja concerts, humor, formacions artístiques i experiències creatives. És d’aquelles programacions que sostenen la vida cultural de ciutat: regularitat, proximitat i espai perquè passin coses.

La gràcia és aquesta continuïtat: propostes que no depenen d’un gran cap de cartell, sinó d’un teixit que programa, cuida públic i artistes, i fa de la cultura una rutina compartida (de les bones).

Comparteix i difon

Afegeix un nou comentari