10 recomanacions sobre liternatura

"Tot allò bo és lliure i salvatge", deia Henry David Thoreau. Aquesta és la màxima de la liternatura, que vindria a ser la traducció de 'nature writing' (escriptura de natura), un gènere literari que posa el focus en la cura i estima per la natura. Deixant de banda la bibliografia científica o sobre excursionisme i territori, proposem alguns llibres que des de la raó i les emocions per a allò salvatge, des de la cruesa i veritat de la natura, des del conflicte societat-natura.

Títols que s'avancen a la determinació d'abandonar la 'civilització': "ho deixo tot i marxo a viure a la natura!". Una decisió que, segurament, corre més d'una vegada per les ments més sensibles, però que ni seria sostenible ni resol l'emergència climàtica. I és que no hi cabem tots al bosc (sense malmetre'l).

Mentre, aquests són alguns imprescindibles per al prestatge de liternatura de la teva llibreria:

• Walden (o la vida als boscos) (H.D. Thoreau, 1854)

Thoreau és considerat el pare del conservacionisme. Amb només 25 anys va anar a viure a una cabana al bosc del llac Walden (Massachussetts) feta amb les seves pròpies mans. L'experiència va durar dos anys fa dos segles i el seu relat vivencial i filosòfic, roman avui com a referent de l'estima i respecte a la natura i com a crítica a la superficialitat de la societat.

Ha inspirat a tota una cua d'escriptors i escriptores. I a algunes persones que han volgut viure a la seva pròpia pell què és viure enmig de la natura, com Christopher Johnson McCandless, amb qui es basa la novel·la 'Into the Wild' (1996), de Jon Krakauer, que el 2007 va adaptar al cinema Sean Penn. Amb una banda sonora excepcional d'Eddie Vedder, alma mater de Pearl Jam.

• La muntanya viva (Nan Sheperd, 1977)

Hi ha qui l'ha titllat de 'la Thoreau en dona', però les comparacions home-dona són discriminatòries a la cultura i a tots els àmbits. Sheperd és simplement Sheperd. Tot i que l'esborrany de La muntanya viva ja estava escrit el 1944, es va quedar en un calaix durant tres dècades fins a ser publicat. L'autora va voler estar sempre a prop de la natura. A les muntanyes escoceses dels Cairngorms va trobar un món d'una bellesa dinàmica i sorprenent, a voltes d'una duresa extrema.

Va viure coneixent i estimant l'entorn: les roques, els vells camins, els llacs, els rius... Fent-se amb les poques persones que hi vivien, descobrint els secrets més ben amagats, els animals i les plantes que anava retrobant, mentre s'adaptava al pas de les estacions i del temps.

• Un año en los bosques (Sue Hubell, 1977)

Biòloga de formació, Hubell treballava com a bibliotecària en una important universitat americana i portava una vida 'normal'. Farta del consumisme, un dia, ella i el seu marit decideixen que volen una altra vida, més rica, més plena, més propera als seus veritables ideals i de la naturalesa salvatge que tant enyoren. Llavors, i amb les lectures de  Thoreau al cap, decideixen deixar-ho tot i anar-se'n a viure a una solitària i atrotinada granja en els boscos de les muntanyes Ozarks, en el Mig Oest dels Estats Units. Una veritable revolució vital i emancipadora per a Hubell.

• El clan de l'ós cavernari (Jean M. Auel, 1980)

És la primera novel·la de la saga 'Els fills de la terra'. La trilogia està ambientada en l'època paleolítica. Un clan nòmada neandertal recull Ayla, una nena cromanyó perduda i ben estranya per a ells: és gairebé tan alta com un home, té els cabells rossos i els ulls blaus. Ayla trobarà en el clan una família i es farà gran aprenent els rígids hàbits que el regeixen, però la seva presència serà cada vegada més conflictiva a mesura que ella no pugui reprimir els impulsos dictats per un cervell preparat per pensar i no sols per imitar, i comenci a transgredir els costums ancestrals del clan.

Rigorosament documentada, aquesta novel·la d'impressionant bellesa i força, reflecteix sentiments universals tot submergint el lector en una història humana apassionant.

• Enseñarle a hablar a una piedra (Annie Dillard, 1982)

La mirada i la prosa de Dillard han estat reconegudes arreu com un referent lúcid de la liternatura. Dillard és una explorador tenaç i aquest, un llibre sobre expedicions a alguns dels llocs més remots de la Terra (el pol nord, les illes Galápagos, la selva equatoriana, l'estret del Pacífic, la serralada de l'Appalaqui ...) i a unes regions de l’esperit al qual han arribat molt pocs viatgers.

Tot i que, en definitiva, no importa si Dillard ens parla d’un viatge a l’última frontera o d’un passeig pels turons que envolten casa seva. Paisatge i lletres es fonen entre les seves pàgines.

• Les veus del desert (Marlo Morgan, 1991)

La primera novel·la de Morgan narra el suposat viatge iniciàtic de l'autora a través d'Austràlia en companyia d'un grup d'aborígens australians (conegut com a "walkabout"), que pretenen enviar, a través d'ella, un missatge als occidentals amb l'objectiu que no destrueixin el planeta i modifiquin la seva artificial manera de vida, allunyat de l'espiritualitat i la natura. Durant la seva iniciació, Marlo Morgan afirma ser testimoni de curacions rituals mitjançant el cant i la música, i atribueix als nadius australiana elements culturals dels indis nord-americans.

Va ser publicada com una història vertadera i va obtenir un enorme èxit en nombrosos països excepte a Austràlia. Hi va haver un intent de portar-la al cinema frenat per les protestes dels aborígens australians que van aconseguir aturar el rodatge del film. Morgan va escriure una continuació 'The Last Farewell', que segons ella, va ser escrita a petició dels seus amics australians.

• Mañana, una revolución en marcha (Cyril Dion i Melanie Laurent, 2017)

El 2012, l'escriptor i cineasta Cyril Dion va llegir un estudi sobre canvi climàtic realitzat per vint-i científics, publicat a la prestigiosa revista Nature. Allà s'anunciava la possible desaparició d'una part de la humanitat l'any 2100. L'estudi gairebé no va tenir ressò als mitjans de comunicació i l'estupefacció de Cyril va ser absoluta. Llavors va pensar que, si amplificar el soroll de la catàstrofe no tenia efectes sobre una societat narcotitzada, potser era més útil explicar la història en positiu d'aquells que s'estan enfrontant a aquest futur incert.

I ha esdevingut una lectura que fa un cop de puny damunt la taula i una crida a l'optimisme. El mateix Dion, junt a Mélanie Laurent, abans de publicar el llibre van dirigir el documental homònim 'Demain' (2015).

• Cómo ser una buena criatura (Sy Montgomery, 2018)

Montgomery és una de les naturalistes més importants del nostre temps i gens convencional. The Boston Globe va dir d'ella que era "una barreja d'Emily Dickinson i Indiana Jones". La frontera entre la poesia i l'aventura s'evaeix al seu relat. Semblança entre humans i animals, amor i empatia cap als altres. Arribar a entendre a algú que pertany a una altra espècie pot ser una experiència transformadora. I ens farà, sens dubte, millors criatures.

• Animales invisibles (Gabi Martínez, 2019)

És un projecte sobre animals misteriosos, sigui per pertànyer a les llegendes de diferents llocs, per estar presumptament extingits o per ser gairebé impossibles de localitzar. El llibre proposa una aventura literal en cadascuna de les seves presentacions, durant les que se segueix el rastre d'un animal simbòlic en el territori explorat.

A través de la relació que els habitants tenen amb aquest animal, de la seva forma de cuidar-lo, perseguir-o recordar-ho, el públic va descobrir no només una geografia sinó també l'imaginari d'una societat. Un llibre de viatges diferent en el que es poden descobrir llegendes, llocs mítics, espais on es donava caça o on s'amagaven aquests animals.

• Natcha (Mélodie Baschet, 2019)

Un conte fascinant que és també un cant d'amor a la natura. Una magnífica història amb un univers en el qual s'endevinen tots els ingredients narratius de les mitologies i el fantàstic. Una amistat fora del corrent entre Natcha, un xacal salvatge i Helga, una nena que li ensenyarà a gaudir de les comoditats humanes.