1. Berta Càceres

Llatinoamèrica és una de les regions del món amb més diversitat biològica i cultural, però alhora de les zones més perilloses per defensar públicament el medi ambient davant de macroprojectes que el posen en perill.

Són nombrosos els casos on aquestes persones defensores de la terra han acabat assassinades en mans de la indústria extractiva, l’agroindústria, la tala de fusta o el negoci de les hidroelèctriques: només durant 2015 van ser assassinades 122 activistes ambientals a l’Amèrica Llatina.

Berta Càceres, activista hondurenya, va defensar la terra des dels 20 anys. Per això va obtenir el Premi ambiental Goldman al 2015. La seva ferma oposició i mobilització contra megaprojectes com plantacions de monocultius que eliminaven els boscos, fusters il·legals o preses que limitaven l’accés a l’aliment de la població, la van portar a rebre nombroses amenaces.

Un any després de rebre el premi, va ser assassinada com a resultat de la seva oposició pública a la construcció d’una presa d’aigua que posava en perill la supervivència dels boscos nadius i els territoris indígenes d’Hondures.

2. Paca Blanco

Membre d’Ecologistes en Acció i coneguda per la seva lluita anti-nuclear durant més de 20 anys, Paca Blanco va sofrir en primera persona els atacs per oposar-se a un macroprojecte urbanístic al seu municipi (El Gordo, Càceres).

El projecte tenia previst construir més de 550 vivendes, hotels, un camp de golf i un centre esportiu en una zona natural protegida que forma part de la Red Natura 2000. Els promotors del projecte no van deixar la Paca tranquil·la, intentant minvar la seva lluita: van trencar els vidres de casa seva, cremar la seva bústia o malmetre el seu cotxe.

Tot i que finalment el Tribunal Superior de Justícia d’Extremadura va donar la raó a Ecologistes en Acció sentenciant que el projecte era il·legal, l’activista va haver de marxar del poble per evitar viure sota amenaces constants.

3. La línia de Molt Alta Tensió (MAT)

La línia de Molt Alta Tensió (MAT) és macroprojecte que pretenia construir una autopista elèctrica de 400.000 volts per interconnectar estats europeus, amb l’objectiu de comercialitzar i distribuir excedents d’energia produïda a les centrals nuclears i altres fonts no renovables.

Al conèixer la intenció de construir aquesta infraestructura per Catalunya, es va generar un gran moviment ciutadà per aturar la seva construcció i re-plantejar un nou model energètic.

Durant les protestes en defensa del territori que van arribar al punt més àlgid al 2014, es van arribar a imputar a més de 40 persones, 4 de les quals van arribar a anar a judici al febrer de 2019. Eren jutjades per enfilar-se durant hores a un tram mig construït entre Bescanó i Santa Llogaia, amb l’objectiu d’aconseguir ressò mediàtic i aturar la construcció de la ínia.

Tot i que el judici encara no compta amb sentència ferma, la fiscal demana 1 any i mig de presó pel delicte de coaccions i una indemnització a la Generalitat de 2.000 euros, el cost quantificat de l’operatiu de rescat.

4. Aliança contra la pobresa energètica (APE)

La construcció de megaprojectes, suposadament per obtenir més energia, contrasta amb la realitat de moltes famílies amb dificultats per fer front els rebuts d’energia i aigua.

En aquest context va crear-se l’Aliança contra la pobresa energètica (APE), una plataforma que té per objectiu pressionar i denunciar les administracions públiques pel seu immobilisme front l’ànim de lucre de les empreses subministradores d’energia i aigua que limiten l’accés a aquests recursos bàsics a moltes famílies.

L’APE també està sota un cas de repressió per la seva mobilització per garantir l’accés d’energia i aigua per a tothom. L’empresa AGBAR-Suez (Aigües de Barcelona) portarà a tres persones del col·lectiu a judici per una acció de denúncia a les seves oficines comercials a Barcelona el 27 de febrer de 2018, on exigien la condonació del deute de factures d’aigua impagades de 5 famílies.

5. El moviment de l’emergència climàtica

Els col·lectius sorgits des de finals de 2018 arreu del món per posar al centre del debat públic l’emergència climàtica, tot i la seva curta vida, ja han sofert casos de repressió o de limitació de la seva llibertat d’expressió. El col·lectiu ‘Extinction Rebellion’, només a Londres, es va saldar amb més de 1000 persones detingudes durant la setmana de la rebel·lió del 15 d’abril de 2019.

Però a Rússia actualment, el moviment de joves ‘Fridays For Future’ impulsat per la jove Greta Thunberg ja no pot manifestar-se ni fer vaga a l'escola, segons el govern. Per aquest motiu la jove feia una crida a les xarxes socials per assegurar el dret de manifestació dels joves: “a alguns països és il·legal fer vaga a l’escola pel clima. Això fa la nostra responsabilitat, dels que podem fer-ho, encara més gran. Els joves no hauríem d’estar fent això. Però des de que molts adults no estan fent res, nosaltres ho hem de fer”.