1. Les granges de purins a l'Empordà

L'Alt Empordà és una comarca amb una forta càrrega ramadera i un elevat parc de granges de porcs, que impacta directament sobre la qualitat de les aigües. La meitat dels municipis alt empordanesos (34 de 68) es troba dins la "zona vulnerable 1" que cataloga els aqüífers contaminats per nitrats que procedeixen de fonts agràries i de gestió de les dejeccions ramaderes.

Les entitats constituïdes en la plataforma Salvem l'Empordà de purins, reclamen un pla de gestió de les dejeccions en els camps d'acord amb estudis sobre la capacitat de càrrega de la comarca, i per tant, reclamen una moratòria en l'obertura de noves granges. Actualment el parc de porcins consta de 375.000 caps, i estan en tramitació noves granges en 23 municipis amb més de 78.000 caps.

La plataforma sol·licita també a l'administració un control estricte de la repartició de les dejeccions en els camps i una inversió en noves tecnologies pel tractament dels residus ramaders.

2. La carretera entre Almoster i La Selva del Camp

Gepec i Xarxa Sud denuncien la duplicació de la carretera entre Almoster i La Selva del Camp, i reclamen la millora de l'existent. Les entitats comparteixen la necessitat d'acondicionament de la carretera d'Almoster a La Selva del Camp i la creació de la variant per fora del nucli urbà, però rebutgen la creació d'una nova carretera paral·lela a l'actual a poques desenes de metres a l'Oest, que implica un nou impacte ambiental sobre el territori.

3. El telecadira al Pla de Beret

Ipcena ha presentat a l'Oficina Territorial d'Avaluació Ambiental (OTAA) de Lleida del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya al·legacions desfavorables al projecte de construcció del remuntador telecadira de tres places a la zona de Beret, per afectació greu a espais de la xarxa Natura 2000, ZEPA i PEIN.

El projecte té una afectació a una àrea d'interès faunístic i florístic. L'entitat ambiental considera que els 9 telecadires existents, 7 a Beret i Orri al llarg de el vessant oest, i 2 a el vessant nord-est de Beret, amb una longitud d'uns 5 km, signifiquen una clara i patent massificació de remuntadors, fet que en desaconsellarien un de nou. L'entitat també expressa que el moment actual demostra una tendència a la reducció en l'activitat de l'esquí, enfront d'altres activitats com el senderisme, on es prima l'observació de la natura i el paisatge.

L'estació d'inici del telecadira, situat en el fons de vall, al pla de Beret, afecta la reserva natural del naixement del riu Noguera Pallaresa, reserva natural parcial declarada mitjançant el decret 123/87 de 12 de març, 2.4 "En aquests trams de riu queden prohibides les activitats següents: eliminació i modificació de la vegetació de ribera, abocament de deixalles, enderrocs i productes contaminants, així com qualsevol activitat que, afectant el llit del riu o la vegetació que l'envolta".

Ipcena recull que la mateixa empresa en vàries pàgines descriu que la zona de sortida del telecadira és una zona humida i inundable.

4. La caça al Delta del LLobregat

Depana denuncia davant el Síndic i la Comissió Europea la gestió i les conseqüències de la caça al Delta del Llobregat. L'entitat ha obert una queixa davant de la Comissió Europea per vulneració de directives comunitàries dins d'espais naturals protegits.

Depana expressa que des de fa deu anys, al Delta del Llobregat, es van aplicant mesures de control cinegètic de forma intensiva i extensiva. Les mesures, que inicialment es plantejaven com a excepcionals, des del 2011 han passat a ser permanents. Per a l'entitat el "control" cinegètic que s'executa manca de qualsevol estudi científic o avaluació ambiental prèvia, i està comportant una notable i significativa afectació negativa a espècies d'aus presents en els annexos de la Directiva d'Aus (traslladada a la legislació interna mitjançant la Llei 42/2007).

L'entitat denuncia que les batudes es mantenen al llarg de tot l'any, fins i tot en època reproductora, dins de zones humides i al voltant d'importants ajocadors i colònies de nidificació d'ardeids, així com d'altres espècies d'aus estrictament protegides.

També recull les accions es duen a terme en zones transitades i durant hores de gran afluència de públic, sense cap senyalització, mostrant un cop més la manca de transparència de les administracions responsables i provocant malestar entre la ciutadania.

Depana ha presentat una Queixa formal al Síndic de Greuges, sol·licitant l'obertura d'una investigació amb l'objecte d'aclarir la falta de transparència en tot el que concerneix la tramitació, la gestió i el control de la caça que s'està portant a terme al Delta del Llobregat.

5. Els megaprojectes energètics

Més de 50 organitzacions mediambientals i ciutadanes representatives d'ambdós costats del Pirineu, configuren la xarxa "RED de Apoyo Mutuo en Respuesta a los Megaproyectos Energéticos".

Les entitats s'oposen als nous megaprojectes d'interconnexió: Cable submarí Biscaia-Aquitània; línia elèctrica de Molt Alta Tensió (MAT) Cantegrit (Landes)-Navarra; MAT Marsillon (Pyrénées-Atlantiques)-Aragó i el gasoducte MidCat, entre Hostalric (Catalunya) i Le Perthus (França), que són considerats com a "inútils i imposats".

La Red expressa el seu convenciment en el fet que aquestes infraestructures no estan justificades ni tècnicament ni econòmicament, tal com demostren els informes del Tribunal de Comptes Europeu, el 2015, i de la Commission de Regulation de l'Énergie de França (CRE), el 2016. Es constata una sobrecapacitat de generació elèctrica tant a Espanya com a França i un sobredimensionament de la interconnexió elèctrica entre els dos països, el que fa que resultin injustificables més interconnexions.

Les entitats s'oposen també a la Unió Energètica, perquè "implica un model hipercentralitzat i caduc, que té entre els seus objectius i conseqüències un mercat únic sense una adequada regulació i en mans de les grans corporacions, i una tendència a la perpetuació dels combustibles fòssils i nuclear".

La Red expressa la seva aposta per un model energètic transparent, democràtic i descentralitzat i que tingui en compte l'Acord de París sobre el Canvi Climàtic (COP 21) i aposti per la reducció del consum energètic, les energies renovables, l'autoconsum i les xarxes de distribució local.

Decisions que han d'estar encaminades cap a una veritable transició a un nou model energètic sostenible, que potenciï la sobirania energètica de pobles i persones. En aquest escenari, els megaprojectes de les xarxes de transport energètic són vistos com a innecessaris, i suposen un malbaratament de diners públics.