Alba Muntadas: “Les Terres del Gaià vol donar a conèixer el riu perquè la gent el valori i el defensi”

L’Associació Terres del Gaià treballa des de fa anys per reivindicar el valor natural, social i patrimonial d’un riu sovint poc conegut, però essencial per entendre i articular el territori que travessa. Des de l’Alt Gaià fins a la seva desembocadura, el riu dibuixa paisatges canviants i diversos, alhora que sosté activitats agràries històriques i acull una biodiversitat que ha anat recuperant-se gràcies a la feina d’entitats i voluntariat.

L'Alba Muntadas, presidenta de l’entitat, repassa els reptes principals que afronta la conca: des de la manca de depuradores en molts municipis fins a la necessitat d’un corredor ecològic continu o com es gestiona l’aigua. Alhora, explica projectes que impulsen des del territori, com l’inventari de les séquies; la Marxa de les Terres del Gaià, que va ser l’embrió de l’associació; així com iniciatives que busquen donar vida al territori a través del producte local. En parlem amb ella.

Per què va néixer l’associació Terres del Gaià?

L’associació neix amb la voluntat de posar en valor i potenciar el patrimoni natural i històric de tota la conca del riu Gaià. Entenem el riu com un eix vertebrador d’un territori sovint poc conegut i poc apreciat, fins i tot per la mateixa gent que hi viu, i creiem que té un valor natural, patrimonial i social molt important. L’objectiu de Terres del Gaià és, sobretot, cuidar aquest territori i donar-lo a conèixer, primer al veïnat de la conca i, també, a les persones que ens visiten de fora.

Com explicaríeu, per a qui no les conegui, com són les terres del Gaià i el seu patrimoni?

Al llarg del riu hi trobem un patrimoni social molt important vinculat a l’aigua. El Gaià és un riu relativament curt, d’uns setanta quilòmetres, i amb poc cabal, típicament mediterrani, amb trams que a l’estiu queden secs. Així i tot, històricament s’ha aprofitat molt des del punt de vista industrial. A la part alta hi ha una xarxa destacada de molins fariners, encara visibles en alguns punts; al tram mitjà en trobem de més dispersos, i a la part baixa també hi ha alguns molins i fins i tot alguna antiga paperera. És a dir, malgrat no ser un riu cabalós ni gaire llarg, ha estat molt explotat i ha generat un patrimoni industrial i social molt rellevant.

Quin paper té l’ús agrícola de l’aigua al Gaià i com ho esteu treballant des de l’associació?

Paral·lelament, al voltant del riu també hi ha tota l’explotació agrícola, que encara avui és molt present. Per això creiem que aquest patrimoni social també és important reivindicar-lo. Ara estem impulsant un projecte sobre les séquies per documentar tota la xarxa i la gestió de l’aigua vinculada al riu. Ja es va fer una primera feina arran de la gaianada del 2015, una riuada molt important que va netejar el riu i va deixar al descobert estructures de gestió de l’aigua que s’havien perdut. A partir d’aquella primera documentació, ara volem anar més enllà, per entendre com funcionaven aquestes estructures i treballar-ho també amb les comunitats regants actuals. Aquesta és una part molt rellevant del patrimoni social del Gaià.

Un altre valor del Gaià és la seva diversitat. 

La part natural i el patrimoni ambiental també són molt importants. És un espai curiós perquè el paisatge al naixement del Gaià no té res a veure amb el de la desembocadura. Parlem de tres trams ben diferenciats: l’Alt Gaià, el Gaià mig i el Gaià baix. L’Alt Gaià és més d’interior, amb un clima també més d’interior, i un paisatge marcat sobretot pels conreus de secà al voltant del riu. Al Gaià mitjà ja no hi ha tant conreu, hi apareix més vinya i el paisatge canvia: el riu és més angost, més estret, i les fondalades generen microclimes que afavoreixen molt la biodiversitat.

I la part baixa?

Aquí ja entrem a la plana al·luvial, amb espais més oberts i la presència de la costa, més població i més turisme. Això fa que l’ús de l’espai també sigui diferent. Potser era el tram més degradat ambientalment, però els darrers anys s’han fet esforços per recuperar els boscos de ribera i potenciar la biodiversitat pròpia del riu. Per això creiem que cal continuar posant en valor i donant a conèixer aquesta diversitat del Gaià, que realment és molt gran.

Tot això en un riu que, com tu mateixa dius, no és gaire llarg.

Exacte. De fet, una de les nostres principals activitats, i l’origen de l’associació, és la Marxa de les Terres del riu Gaià. Al començament no existia l’entitat, érem gent de diversos punts de la conca, sobretot del Baix Gaià, que gairebé no coneixíem les terres altes. Vam decidir fer una excursió resseguint el riu de dalt a baix i, caminant-lo, t’adones de seguida d’aquesta varietat paisatgística. En tres dies de marxa canvies completament de paisatge.

Com passeu de la Marxa a l’associació?

Al final d’aquestes marxes organitzàvem el que en dèiem el Fòrum del Gaià. Els primers es feien al marge de la marxa, però els últims ja es vinculaven directament a aquesta activitat. I tot plegat va ser l’embrió que després ha esdevingut en l’Associació Terres del Gaià. A partir d’aquí, ja vam deixar de fer els fòrums i ens vam constituir formalment com a associació.

Quina visió de futur teniu des de l’entitat per al riu Gaià i les seves terres. Una de les vostres reivindicacions és millorar el sistema de depuradores.

Sí, aquest és un dels punts clau que fa temps que reivindiquem des de l’entitat. Per millorar ambientalment el riu calen depuradores als municipis de la conca que encara no en tenen. Ara mateix només disposen de depuradora alguns pobles grans, sobretot de la part baixa, Santa Coloma a dalt i algun municipi del mig, com Vila-rodona. La majoria de la resta aboquen directament al riu i això n’està degradant el patrimoni natural. Per això una de les nostres principals demandes és que es completi la xarxa de depuradores a tota la conca.

I més des del punt de vista ambiental?

Al llarg de la conca del Gaià hi ha tres espais d’interès natural catalogats dins del PEIN, però estan desconnectats entre si. No generen aquesta idea de continuïtat ni de riu com a eix vertebrador, sinó que semblen espais independents. El que reivindiquem és protegir tota la llera del riu i unir aquests tres espais naturals per donar aquesta visió de continuïtat i entendre que no són illes aïllades: el seu corredor biològic és el riu. Es tracta de donar al Gaià la importància que es mereix com a riu que articula el territori. Per això Les Terres del Gaià vol donar a conèixer el riu perquè la gent el valori i el defensi.

Quina és la situació de la biodiversitat de la zona?

Al riu fa molts anys que s’hi treballa i això ha permès millorar la protecció dels espais que actuen com a nuclis de biodiversitat. L’Associació Mediambiental La Sínia, molt vinculada a Terres del Gaià, impulsa molts projectes de restauració i millora de la biodiversitat que han contribuït a recuperar el paisatge i la vida al voltant del riu. També hi juguen un paper important les accions de voluntariat ambiental, que ajuden a implicar la gent, a fer-li veure el valor d’aquests espais i la necessitat de preservar-los.

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Terres del Gaià (@terresdelgaia)

Què s’ha fet en aquest àmbit?

Hi ha diversos programes en marxa. Per exemple, fem seguiment de la població de salamandra i hi ha projectes de reintroducció de la tortuga mediterrània. També s’han organitzat batudes contra el visó americà i altres espècies invasores, com el cranc americà, i s’ha treballat molt en la recuperació i potenciació del bosc de ribera, que afavoreix tota la biodiversitat associada al riu.

Els resultats han estat els esperats?

S’han fet moltes millores i se’n continuaran fent. En aquest sentit, podem estar relativament satisfetes, perquè en els últims anys hem vist avenços clars, però no ens podem relaxar. Cal continuar reivindicant i apostant per aquesta millora. Per això també fem molta divulgació, perquè la gent senti aquest patrimoni com a propi i el defensi. L’objectiu de l’associació és donar-lo a conèixer perquè se’n prengui consciència, es posi en valor i no es vegi la biodiversitat com una cosa aliena, sinó com un patrimoni natural nostre que cal preservar.

Pel que fa a la sensibilització, com arribeu al públic menys conscienciat?

Podríem parlar de dos vessants. D’una banda, l’Associació Mediambiental La Sínia, que fa molta feina directament vinculada al riu i organitza jornades de voluntariat, tot i que sovint hi participa més o menys la mateixa gent. Crec que és aquí on podem aportar més des de Terres del Gaià. Amb la Marxa de les Terres del Gaià, per exemple, hi ve gent molt diversa: una part ja té sensibilitat pels valors naturals i patrimonials, però també hi ha persones a qui simplement els agrada caminar. Durant la marxa aprofitem per explicar els valors socials i naturals del riu, i a partir d’aquí molta gent descobreix aquest patrimoni i entén que cal protegir-lo.

I més enllà de la Marxa?

A banda de la Marxa, que és l’activitat central, hem impulsat un cicle de sortides trimestrals, que ara tenim una mica aturat, però que volem reprendre. La idea d’aquestes sortides és conèixer diferents racons de la conca amb l’excusa de simplement anar a passejar. Això ens permet arribar a persones que potser no es veurien participant en jornades de voluntariat ambiental, però sí en una caminada. Durant aquestes sortides descobrim el territori i en donem a conèixer els valors, i a partir d’aquí hi ha gent que s’hi engresca, se’ls fa seus i s’hi implica més.

Amb tot, teniu projectes molt diversos. 

De mica en mica hem anat evolucionant i han anat sorgint projectes diversos, com el de les séquies. Arran de la gaianada del 2015 vam fer un inventari del patrimoni hidràulic, sobretot vinculat als regants: estructures de gestió de l’aigua que van des de grans molins, que ja coneixíem, fins a petites palanques que la riuada va deixar al descobert. A partir d’aquí es va fer tota una feina de catalogació d’aquests elements.

I també treballeu altres àmbits.

També tenim un vessant més gastronòmic: volem reconèixer i destacar els molts cellers que han anat sorgint al voltant del riu aquests últims anys, i creiem que cal potenciar aquests productes de proximitat. És un dels objectius de Terres del Gaià, posar en valor els productes del mateix riu, de la mateixa conca, també com una manera de fixar la gent al territori.

És cabdal que la gent es pugui quedar al territori.

Com comentava, el riu és molt diferent, mentre que a la part baixa hi ha poblacions més grans i dedicades al turisme, i potser aquest aspecte és més anecdòtic, a la part mitjana i alta és clau que hi apareguin activitats que ajudin que la gent s’hi quedi, perquè són pobles petits i la tendència és que la gent marxi. Per això, en els últims temps, potenciar aquests productes locals s’ha convertit en una línia de treball important.

Cal potenciar el valor del riu com a generador d’oportunitats.

Sí, exactament. Ja ho era fa dos-cents anys, amb tota la indústria que hi havia al voltant del riu. Ara aquesta indústria s’ha perdut, però han aparegut noves oportunitats. S’ha potenciat molt el món del vi i els cellers del Gaià, però també han sorgit petites empreses de melmelades, de safrà… Hi ha molta diversitat, també gastronòmica, al voltant del riu, que genera oportunitats per fixar població al territori i per valorar el producte local.

Parlem de dificultats. Quines són les principals amb què us topeu per fer la vostra tasca?

Al final, el grup motor de l’entitat som poques persones i, de vegades, costa tirar endavant perquè totes som voluntàries, amb les nostres feines i obligacions. Això fa que alguns projectes no puguin créixer tant com voldríem o que no arribem on ens agradaria. Per això intentem fixar-nos objectius assumibles, encara que siguin pocs, i si els podem complir ja ens sentirem satisfetes. Sovint tens la temptació de voler abastar massa i fer moltes més coses, però som les que som. Si cada any aconseguim tirar endavant aquest parell o tres de projectes, ja és una fita i, de mica en mica, és el nostre petit gra de sorra per assolir l’objectiu global, que és conèixer i valorar el territori.

Com pot col·laborar la ciutadania amb Terres del Gaià?

Sovint, per a projectes més grans, com el de les séquies, fem campanyes de micromecenatge. Però, en general, si algú està interessat a col·laborar, el més fàcil és posar-se en contacte amb nosaltres. Tenim un blog on es pot trobar tota la informació i les dades de contacte. També es pot fer sòcia de Terres del Gaià qualsevol persona que ho vulgui; no hi ha quota, és simplement una manera de mostrar interès pel nostre projecte. A partir d’aquí, fem crides a les sòcies quan sorgeixen projectes nous i preguntem qui s’hi vol implicar. I si algú té una idea i ganes de liderar un projecte, també és molt benvinguda. Volem tirar endavant coses, però el que ens falten són mans.

Acabem mirant al futur.

De cara al futur, el gran repte que tenim és el projecte de les séquies. Hem demanat una subvenció a la Diputació de Tarragona per poder-lo tirar endavant i parteix d’aquell projecte previ de recopilació del patrimoni hidràulic que comentava abans. Ara volem fer un pas més: entendre com funcionaven històricament aquestes infraestructures i com funcionen avui, sobretot en relació amb les comunitats de regants.

També una manera d’obrir el debat sobre la gestió de l’aigua al Gaià.

Sí, volem posar al centre aquest debat. Tenim un embassament sobredimensionat, l’Agència Catalana de l’Aigua té sobre la taula un projecte —que encara ens ha de presentar— sobre què fer-ne, i els regants veuen perillar l’aigua per als seus cultius. Al tram baix també hi ha tensions entre regants i sectors ambientalistes pel tema del cabal ambiental. El projecte de les séquies vol recollir tot aquest treball social i ajudar, en la mesura del possible, a acostar posicions entre el món ambiental i el món agrari, reflexionant sobre com funciona ara aquest sistema i com hauria de funcionar en el futur. És, ara mateix, el projecte més gran que tenim damunt la taula.

Alguna altra iniciativa a la qual vulgueu donar més volada?

També hem començat a potenciar el projecte ‘Gaià, terra de vins’. Aquest estiu passat vam organitzar una primera jornada, que va funcionar bé, i ara volem veure com la podem consolidar i fer créixer. És una proposta més centrada en el patrimoni gastronòmic del Gaià, que també és molt important.