La Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic és un dels esdeveniments més anuals més rellevants pel que fa a la lluita contra l'emergència climàtica. És per aquest motiu que, durant les passades setmanes, els mitjans de comunicació i les xarxes socials s'han omplert de notícies, entrevistes i articles d'opinió sobre aquesta cimera.

Per contextualitzar millor tot plegat, des de Xarxanet hem preparat aquest glossari amb sis conceptes clau que cal conèixer per entendre la complexitat del que juguem com a societat en la COP28.

COP

Les sigles 'COP' fan referència a 'Conferència de les Parts'. Es tracta d'una trobada de caràcter anual que reuneix als gairebé dos-cents països que formen part de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic. La primera COP es va celebrar a Berlín, Alemanya, l'any 1995, tres anys després de l'adopció de la Convenció Marc. Aquestes trobades periòdiques es mantenen des de fa gairebé trenta anys per continuar desenvolupant, avaluant i renovant aquesta Convenció.

Enguany, la vint-i-vuitena edició de la Conferència de les Parts se celebra a Dubai, Emirats Àrabs. Molts col·lectius i entitats ecologistes han criticat aquesta decisió, ja que gairebé el 30% dels ingressos dels Emirats Àrabs estan vinculats amb el petroli i el gas. A més, la cimera també ha estat rodejada de polèmica pel nomenament com a president de l'esdeveniment del sultà Ahmed al-Jaber que, a més de ser conseller delegat de la Companyia de Petroli d'Abu Dhabi, ha assegurat que "no hi ha ciència" que demostri la necessitat de reduir els combustibles fòssils per assolir la neutralitat climàtica.

Convenció Marc

La Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic es va adoptar l'any 1992 i va entrar en vigor dos anys després, el març del 1994. Es tracta d'una normativa ratificada pels 197 països que formen part de la Conferència de les Parts. Sovint, en documents tècnics o mitjans de comunicació, es fa referència a aquest marc per les sigles 'CMNUCC'.

La principal novetat de la Convenció va ser el reconeixement que, darrere l'incipient canvi climàtic, hi havia els gasos d'efecte hivernacle emesos pels éssers humans en la seva activitat quotidiana. A més, el marc de 1992 va reiterar una de les bases de l'anterior protocol de referència, el de Mont-real, adoptat l'any 1987, que obligava als estats membres a actuar en interès de la seguretat humana, fins i tot davant la incertesa científica.

Acord de París

Es tracta de l'ampliació més recent de la Convenció Marc que va ser aprovada l'any 2015 i, ara per ara, és la norma internacional pel que fa a la retallada i el control d'emissions d'efecte hivernacle. La norma predecessora és el famós Protocol de Kyoto, aprovat l'any 1997.

Aquest acord obliga a tots els països que se sumin al pacte a fer retallades de les seves emissions establint que, com a mínim, la suma de totes les reduccions que es portin a terme ha de ser suficient per aconseguir que l'augment de la temperatura mitjana del planeta a finals de segle no superi els dos graus centígrads respecte dels nivells preindustrials.

Tot i la signatura per part de tots els països de la COP, les entitats ecologistes porten anys denunciant que no s'estan implementant les mesures suficients per arribar als objectius pactats. Ja fa dos anys, els moviments Rebel·lió o Extinció Barcelona i Fridays For Future Barcelona denunciaven a Xarxanet una pujada de la temperatura que superava els 1,2 graus.

IPCC

El Grup Intergovernamental d'Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC) és una organització depenent de Nacions Unides, en concret relacionada amb la seva tasca en favor del medi ambient, fundada l'any 1988 pel meteoròleg suec Bert Bolin, que té la seva seu a Ginebra, Suïssa.

En els darrers anys, les expertes de l'IPCC han advertit en diverses ocasions que els països no estan encaminats a complir els objectius de l'Acord del París. El Grup reconeix que, des de l'aprovació de la norma, s'han produït avenços, però no els suficients. De fet, els actuals plans de molts dels països de la COP, preveuen un augment de la temperatura d'entre dos i tres graus. A més, segons les darreres avaluacions de l'IPCC, l'any 2022 va marcar un nou rècord en emissions d'efecte hivernacle.

NDC

Aquestes sigles fan referència al concepte en anglès 'Contribució Determinada per Nació' o, el que és el mateix, els plans de retallades d'emissions als quals es van comprometre els països que van signar l'Acord de París l'any 2015. Els objectius de reducció d'emissions actuals estan plantejats fins a l'any 2030 i, tal com adverteix l'IPCC, són insuficients per assolir les metes plantejades.

Durant la present COP28 s'ha fet el primer balanç oficial de la implementació de l'Acord de París, per saber en quin punt es troba cadascun dels estats respecte als números als quals es fa comprometre. A més, també s'establiran els següents plans nacionals que està previst que s'implementin entre els anys 2025 i 2035.

Compensació i captura de carboni

La compensació i la captura del carboni són dues tècniques, bastant costoses i poc utilitzades, que s'utilitzen en aquells processos industrials en els quals no existeix cap altra alternativa per eliminar les emissions de diòxid de carboni que provoquen.

Aquestes tècniques consisteixen a capturar les emissions de determinada companyia o instal·lació i retenir-les perquè no arribin a l'atmosfera. Es tracta d'una tècnica utilitzada sovint per grans corporacions, que la complementen amb les compensacions de les emissions a través de, per exemple, boscos.