Acord de París: insuficient per frenar el canvi climàtic

L'Acord de París és el primer acord universal sobre el canvi climàtic, que va ser adoptat el desembre de 2015. Un dels seus objectius més ambiciosos és el de tancar el segle amb una temperatura global per sota dels 2 °C respecte als nivells preindustrials. Així i tot, ja el 2020 hem pogut veure que la temperatura ha tingut una pujada d'1,2 °C en total des de l'època preindustrial, i encara ens queden més de setanta-cinc anys per canviar de segle. L'Acord de París ha tingut l'èxit que esperava?

Des de Rebel·lió o Extinció Barcelona afirmen que en absolut: "va ser un acord insuficient i un dels problemes principals és que es basa en la voluntarietat i en què no hi ha sancions previstes", assenyala Jaume Osete, portaveu de l'organització ecologista a Barcelona. Afegeixen que les cimeres posteriors a l'Acord han estat una "successió de fracassos" en la concreció i posada en marxa d'aquest, i que la majoria de països no estan duent a terme les mesures necessàries.

Quant a les emissions, Osete explica que la reducció d'emissions globals que hi ha hagut enguany es deu a la pandèmia, i que aquesta reducció és temporal. Fridays for Future Barcelona també està d'acord amb el fet que les emissions no han fet més que augmentar en els últims cinc anys des que es va adoptar l'Acord de París. El moviment denuncia que les conseqüències de l'augment global de la temperatura són cada vegada més evidents: en els últims vint anys els desastres naturals han augmentat un 80% respecte a les dècades anteriors.

En l'acte convocat el passat 11 de desembre pel cinquè aniversari de l'Acord de París, l'organització denunciava la inacció dels governs i els demanava comprometre's a mantenir l'augment de la temperatura global per sota d'1,5 °C. Maria Marcet, portaveu del moviment internacional a Barcelona, explica que "si la comunitat científica ja alertava que 1,5 °C era una situació de catàstrofe, imagina el que provocaria una pujada de 2 °C a escala global".

Així i tot, des de Rebel·lió o Extinció creuen que no serà possible mantenir l'escalfament global en els 1,5 °C encara si avui mateix deixéssim d'emetre completament gasos nocius, per l'efecte inèrcia del clima i les retroalimentacions ja activades, com explica Osete. "Anem en una trajectòria de pujada superior a tres o quatre graus en les següents dècades si no corregim el rumb de manera immediata", declara el portaveu de l'entitat.

La pandèmia, un obstacle més per arribar a l'objectiu

A més de la crisi climàtica, la crisi sanitària que estem vivint a escala global també ha estat un impediment per aconseguir els objectius proposats a l'Acord de París. Els activistes de Rebel·lió o Extinció veuen que la pandèmia ha servit d'excusa per retardar l'entrada en vigor de diverses propostes, com la Llei de Canvi Climàtic catalana, l'aprovació de la Llei de Canvi Climàtic i Transició Ecològica estatal i l'Assemblea ciutadana climàtica, que el govern espanyol es va comprometre al gener a posar-la en marxa en els primers cent dies de mandat.

L'organització explica que a causa de la pandèmia, s'han aprovat plans de recuperació econòmica i s'ha accelerat la dotació de fons per a la transició ecològica de la Unió Europea. No obstant això, afirma que les grans multinacionals estan fent tot el possible per obtenir gran part de les ajudes, "les quals haurien d'anar a projectes realment verds".

Aquí Osete remarca el paper fonamental que tenen les organitzacions socials "que destapen les rentades de cara verdes, el 'greenwashing', i posen als governs en el punt de mira". Marcet coincideix que ara mateix és vital continuar formant-se perquè "no ens venguin la moto amb el 'greenwashing'" i un dels seus futurs reptes com a col·lectiu és seguir connectades a altres moviments socials, "perquè al final totes volem el mateix", declara la portaveu de Fridays for Future Barcelona.

Fridays for Future i Rebel·lió o Extinció, tots dos estan d'acord que encara que la pandèmia ha provocat una reducció d'emissions, aquesta és insuficient per reduir la concentració total de CO₂ en l'atmosfera. A més, aquesta disminució d'emissions s'atribueix completament a l'aturada generalitzada de l'economia a causa de la pandèmia.

Tal com explica Osete, "necessitem una reducció d'aquesta magnitud cada any, però no aturant l'economia i provocant pobresa i desigualtat sinó de manera proactiva". També fa referència a la comunitat científica i l'ONU, que ja el 2018 van demanar "canvis ràpids, d'ampli proveïment i sense precedents en tots els aspectes de la societat".

Fins i tot, la pandèmia també ha servit per conscienciar més la gent de l'emergència climàtica. Segons Marcet, un dels aspectes positius que ha tingut la pandèmia és que "la gent s'ha hagut de refugiar una mica més en el local, hem hagut de revalorar el que tenim més pròxim i hem vist que no són tan necessàries unes certes coses que sempre fem, com viatjar molt o comprar en una altra ciutat".

Osete coincideix que una part de la població s'ha adonat que tant la pandèmia com la crisi climàtica i ecològica vénen del mateix problema. No obstant això, anuncia que encara hi ha molt per conèixer sobre la relació entre crisi climàtica i epidèmies.

Reptes de cara al futur

Vist que l'emergència climàtica ja és una realitat i que la necessitat d'un canvi en el sistema és cada dia més urgent, Fridays for Future exigeix a les autoritats que les polítiques i accions institucionals que es duguin a terme des del govern siguin reals. "Que no es rescatin empreses que sabem que són contaminants, que no s'inverteixi en fòssils, no sols a l'Estat espanyol, sinó en altres països també", declara Marcet.

Des de Rebel·lió o Extinció defensen que el primer de tot és "entendre la urgència real del problema, no es diu emergència per capritx", assenyala Osete. Expliquen que la finestra temporal s'està esgotant i que estem a les portes d'un canvi climàtic exponencial i descontrolat amb efectes múltiples. Destaquen la importància dels pròxims mesos i anys per evitar que milers de milions de persones en tot el planeta morin o pateixin per les conseqüències irreversibles del canvi climàtic.

En l'àmbit de Barcelona, Marcet denúncia que "no pot ser que aquí a la ciutat generem tants residus o que les grans empreses energètiques tinguin major poder que l'autoconsum energètic". Declara que la capital catalana és seu d'importacions i exportacions molt negatives pel planeta i que està sent nucli de tota aquesta expansió econòmica insostenible.

En aquest punt estan d'acord els activistes de Rebel·lió o Extinció, que recalquen la necessitat de deixar de considerar el creixement econòmic com un objectiu de les polítiques públiques. Sostenen que el desenvolupament econòmic en països rics i la sostenibilitat són incompatibles. Països com Nova Zelanda, Escòcia, Islàndia i Gal·les tenen com a objectiu el benestar i els seus objectius i paràmetres a mesurar són completament diferents dels que té l'Estat espanyol.

Des de Rebel·lió o Extinció demanen que se segueixi pel camí que aquests països han pres, i prioritzar el benestar i sostenibilitat davant el creixement econòmic insostenible. Defensen que cal trobar una manera de viure més saludable que es basi en la suficiència i la justícia, amb menys ús d'energia i materials. "Cal assumir la necessitat d'una nova manera de viure, que estigui dins dels límits del planeta", afirma Osete.

Davant la incapacitat dels governs de donar a conèixer la situació real en la qual estem, el portaveu de Rebel·lió o Extinció declara que "hauríem d'estar cada dia parlant, debatent i fent pedagogia sobre el tema". També declara que no assumir la realitat o intentar tapar-la també és una forma de negacionisme.

La sentència del nostre futur és clara: o redirigim el rumb completament i deixem d'emetre gasos d'efecte d'hivernacle, provocant la desaparició de biodiversitat, o tindrem crisi de tota mena que impactaran amb major brutalitat.