Abordar l'emergència climàtica des dels ecofeminismes i la sobirania alimentària

L’organització Desos ha presentat una nova publicació 'L’Emergència Climàtica des dels Ecofeminismes i la Sobirania Alimentària', un document que connecta la crisi climàtica amb les seves causes estructurals i proposa solucions centrades en la justícia social i ambiental. Aquesta obra, que compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya i la Unió Europea, ofereix una anàlisi profunda de les dinàmiques que exacerben el canvi climàtic i de com aquestes afecten especialment les poblacions més vulnerables.

El text aprofundeix en aspectes com les migracions climàtiques, la sobirania alimentària i el paper de l’ecofeminisme. Miguel Pajares, autor d’un dels capítols, destaca com les alteracions climàtiques combinades amb l’acció de la mineria, l’agroindústria i altres sectors extractius, expulsen milions de persones dels seus hàbitats. Pajares posa émfasi en la necessitat de reconèixer aquestes migracions des d’un marc de drets humans, responsabilitzant els governs per la seva inacció davant del canvi climàtic.

El document també analitza el paper fonamental de les dones en la lluita contra la crisi climàtica, amb contribucions del Grup de Gènere de l'Associació Ibèrica de Limnologia (AIL). Les autores reflexionen sobre com l’ecofeminisme assenyala les causes profundes de l’exploitació de la natura i les dones, proposant un canvi de paradigma cap a un sistema que prioritzi la cura i la interdependència. En aquest sentit, la publicació ofereix exemples reals d’iniciatives liderades per dones que han transformat comunitats i recuperat espais naturals degradats.

Un altre eix clau del text és la sobirania alimentària, abordada per Vanesa Freixa. Aquesta autora reivindica el dret de les comunitats a decidir sobre el seu sistema alimentari, destacant com el model agroindustrial globalitzat perpetua desigualtats i afecta negativament el medi ambient. La publicació subratlla el valor de la producció local i de proximitat com a eina per combatre la crisi climàtica i fomentar societats més justes.

A més d’aquest anàlisi teòric, el document inclou casos pràctics que serveixen com a models de transformació, com l’Escola de Pastors de Catalunya o el Parc Agrari del Baix Llobregat. Aquests exemples mostren com és possible regenerar territoris, enfortir el teixit social i garantir una alimentació sostenible per a les futures generacions.

Amb aquesta publicació, Desos posa a disposició de la ciutadania una eina clau per entendre i actuar davant dels grans reptes de la nostra època, tot promovent una perspectiva transformadora que integra valors de justícia social, equitat de gènere i sostenibilitat ambiental.