Tant si heu pogut viatjar durant aquest estiu com si no -les xarxes socials ens porten a qualsevol racó del món a través de les imatges dels nostres amics i amigues-, us haureu trobat al medi natural diverses pedres amuntegades, sobretot en llocs de costa com a les illes Balears, en forma de columna o piràmide. Un estrany costum, que porta uns anys estant de moda a Europa, i que desprèn aires espirituals més habituals de zones com el Tibet o els Andes.

El que sembla una activitat innocent, és en realitat una alteració del paisatge que té un impacte en la fauna i la flora. Així ho explica, de forma brillant, el Doctor en Ecologia per la UAB i col·laborador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), Carles Castell Puig, a un article al mateix blog del centre el passat 20 d'agost. Com aquest, hi ha molts impactes que provoquem amb les nostres accions, de forma involuntària, quan sortim al medi natural.

"Qualsevol acció que fem, quan fem una visita a un medi natural, sempre té impacte, malgrat que no siguem conscients", explica Castell.

Les enquestes dutes a terme a l'Estudi d'afluència, freqüentació i caracterització dels usuaris- visitants del parc natural de la Serra de Collserola 2019 de la Dra. Estela Inés Farías-Torbidoni i el Dr. Serni Morera Carbonell, per a l'Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC) – Centre de Lleida, posen de manifest que un 16% dels visitants enquestats opinaven que l’activitat esportiva duta a terme dins del Parc podia produir algun tipus d’efecte o alteració del medi natural, el que suposa que un 84% no n'era conscient.

Caminar fora de les senderes, el soroll que fem, donar menjar a animals salvatges, l'impacte dels animals domèstics en la fauna i la flora, les espècies exòtiques que s'introdueixen en medis naturals que no els corresponen o, per descomptat, sent més un acte de mala educació, l'abandonament de deixalles a la natura. Aquestes són algunes de les accions que fem, algunes més que altres, de manera inconscient i que tenen impacte en l'entorn.

Canvis als ecosistemes

En el cas de les muntanyes de pedretes a les quals ens referíem a l'inici de l'article, però que segurament es pot extrapolar a altres accions, Castell manifesta que té una afectació a dos nivells: un una mica més subjectiu, que és el paisatgístic, i un altre més objectiu que és els canvis d'hàbitat. En el primer àmbit, Castell explica que són intervencions "que modifiquen el paisatge, i el banalitzen: estem creant un paisatge que no existeix, que no és propi de la zona".

Quant al segon aspecte, el col·laborador del CREAF exposa que les pedres tenen un paper molt rellevant en alguns hàbitats de poca vegetació amb un sòl molt prim i una capa de pedretes. "Per les plantes s'hi acumula una mica més de sol i poder germinar allà, on troben més humitat i ombra per començar a arrelar".

A més, és l'únic lloc on l'hàbitat és favorable pel desenvolupament del cicle vital d'algunes espècies d'animals. "Pels escarabats o les sargantanes el seu hàbitat és bàsicament aquestes pedres, és el seu refugi contra depredadors, on un espai on fer la cria", manifesta Castell. "Pots pensar que només és una pedreta, però aquesta pedreta és la clau de volta perquè aquella espècie pugui existir i desenvolupar-se allà", afegeix.

Com conscienciar?

Sensibilitzar sobre l'impacte que generem en la natura no és fàcil. "És complicat. Hi ha més gent que va al medi natural, i per tant hi ha gent de tota mena: persones que estan acostumades i que tenen consciència de l'impacte i el risc que suposa, i altres que no", explica el Doctor en Ecologia per la UAB. En alguns espais, sobretot els més vulnerables i, per tant, protegits, ja hi ha cartells a les entrades on s'avisa que és important cuidar el medi natural per no alterar els ecosistemes.

"Segurament hem tingut una desconnexió tal que fa que en certa manera no ens sapiguem comportar, en el sentit del desconeixement, i no tant de mala educació", assegura Castell. "És un tema de sensibilitat", sentència.