L'estiu és sinònim de festa major, i en algunes poblacions catalanes, sobretot a les Terres de l'Ebre, les festes majors no són completes si no es realitzen espectacles tradicionals amb bous, és a dir, correbous. Aquesta pràctica, però, no compta amb el suport de part de la població en considerar que, en aquesta festa, el benestar dels animals es veu greument vulnerat. Així, en els darrers anys s'ha generat molta oposició per part d'entitats animalistes que han alçat la veu per defensar els drets de bous i vaquetes en aquests espectacles.

Tot i que l'estiu entra a la recta final, algunes poblacions encara celebren correbous, com és el cas de Vidreres. És allà on, coincidint amb l'inici de l'espectacle d'enguany, algunes entitats animalistes de Catalunya, unides en la plataforma Prou Correbous, impulsen una manifestació en contra de l'abús de bous i vaquetes a espectacles tradicionals. Parlem amb l'Aïda Gascón, portaveu de Prou Correbous i directora d'AnimaNaturalis, una de les entitats que formen la plataforma.

Cada cop són més les veus que s'aixequen en contra dels correbous. Creus que, com a societat, estem avançant per defensar els drets dels animals?

Totalment, sí. Darrerament, en el cas dels correbous a Catalunya, s'han donat a conèixer molt més, ja que ha estat una pràctica que durant anys ha sigut molt desconeguda per a gran part de la població catalana. Hem de recordar que es fan correbous a una trentena de pobles, sobretot en Terres de l'Ebre, per tant, queda lluny per la majoria de la societat. Any rere any ho anem denunciant, anem mostrant imatges i va sortint als mitjans. Es genera debat polític i, a poc a poc, la gent va descobrint que els correbous encara estan molt vigents a Catalunya.

A escala de personalitats públiques, famoses o els mateixos polítics, cada cop més s'estan posicionant públicament en contra d'aquesta activitat. Al final, realment, des del sector taurí no tenen gaire suport que defensi aquesta pràctica, fora dels alcaldes dels pobles on fan els correbous. Estan molt sols i som nosaltres els que tenim l'opinió popular a favor.

Són una trentena de pobles, alguns d'ells petits amb poblacions d'uns 600 habitants. Però encara es fan 450 espectacles amb bous cada any i, a mesura que la gent va descobrint que encara es fan correbous a Catalunya, es va posicionant. I evidentment la majoria de gent ho rebutja.

Quins canvis s'han produït en els darrers anys per evitar festes agressives amb els animals?

S'ha aconseguit que a Catalunya es prohibissin els bous a la mar que es feien a Les Cases d'Alcanar i a l'Ampolla. És una modalitat de correbous que es fa vora del mar i en la qual s'incita als bous a caure a l'aigua per després remolcar-los amb barques fins a dalt i tornar-los a fer caure de nou a l'aigua. Des del 2016, arran d'una denúncia, es va acabar prohibint.

Cal destacar altres canvis com, per exemple, als bous embolats. A banda del foc, en alguns llocs es col·locaven focs artificials i petards a les banyes, amb el consegüent soroll i llum que desprenien. Això es va eliminar, veure els bous amb aquestes fonts a les banyes era una imatge molt escandalosa. Tots els canvis que s'han anat fent, que són molt petits, són només perquè saben que estem allà, vigilant, i que qualsevol cosa que pugui passar ens trobaran per denunciar-ho.

La plataforma Prou correbous, formada per entitats animalistes de Catalunya, té molta presència com a oposició. Us sentiu escoltades per part de les administracions?

Sí que ens escolten, però només dos partits, En Comú Podem i la CUP, han sigut prou valents per presentar la proposició de llei per modificar la llei 34/2010 de regulació de les festes tradicionals amb bous. La proposta era que la presentessin conjuntament amb ERC, PSC i Junts, però aquests tres partits no l'han volgut presentar. Així que entenem que els únics que ens han escoltat de veritat són els dos partits que han presentat la proposició de llei per prohibir les modalitats més agressives dels correbous, com el bou embolat o el bou capllaçat.

Cal dir que hem parlat amb la resta de partits, hem tingut reunions, i és important recordar que ERC, PSC i Junts són partits clau perquè la proposició tiri endavant. Però també escolten l'altra part, així que ja veurem. Serà el dia de la votació quan sabrem què és el que passa finalment.

En l'àmbit polític, no interessa posicionar-se?

No, perquè creuen que si es posicionen tenen molt a perdre a les alcaldies dels pobles de les Terres de l'Ebre. I, d'altra banda, creuen que no tenen tant a guanyar perquè, com hem dit, és una activitat que queda lluny per a la majoria de la societat catalana. Crec que és un error perquè el 85% de la societat catalana, i així ho vam comprovar amb els resultats d'una enquesta de l'institut Opinòmertre, estaria a favor de prohibir tots els correbous. A més, si l'enquesta fos només del bou embolat i el bou capllaçat, aquest percentatge seria més alt encara.

Creuen que tenen massa a perdre als pobles, sobretot a municipis més grans com Amposta o Sant Carles de la Ràpita. I sembla que no els fa por perdre vots a la resta de Catalunya si no es posicionen en contra. Crec que juguen amb això, que a la majoria de gent els hi queda molt lluny i que molta gent desconeix que això encara es fa a Catalunya.

Fareu una manifestació a Vidreres el 3 de setembre, justament el dia que comencen els correbous del municipi gironí. Per què Vidreres?

Tota aquesta mobilització en l'àmbit polític, amb la qual hem aconseguit registrar la proposició de llei, ha ocorregut arran d'uns fets que van succeir a Vidreres l'any 2019. Un bou es va escapar de la plaça i va estar unes hores voltant pel poble. Vint persones van quedar ferides, una d'elles molt greu. Al final van acabar matant a trets al bou. Les entitats ens vam unir, no és possible permetre que això passi en la societat actual. I estem parlant de bous a la plaça, no de les modalitats més agressives que demanem, específicament, que es prohibeixin.

Creiem que Vidreres és un punt important, perquè a més és l'únic municipi de Girona on encara es permeten els correbous. A Roses, a Torroella de Montgrí i a Olot ja fa anys que es van prohibir, i Vidreres és l'últim bastió dels taurins a Girona. A més, l'Agrupació de Vidreres per la Defensa Animal i Ambiental (AVDA) és una de les entitats que formen la plataforma Prou Correbous, i han estat una de les impulsores de la manifestació.

A la proposició de llei es demana abolir les modalitats més agressives. Aquesta és la finalitat o només un primer pas per abolir tots els correbous?

Tenim molt clar que per a nosaltres aquest només és un primer pas, que l'objectiu és abolir els correbous completament. El que passa és que ara per ara, amb l'aritmètica política que hi ha al Parlament de Catalunya, no ho veiem possible. Ja ho vam intentar, hem parlat amb tots els grups, i vam veure que no és el moment per acabar amb tots els correbous, ja que, segurament, alguns partits clau votarien en contra.

Després de totes les reunions que vam fer, vam veure que si ens centràvem només en aquestes modalitats, que són les més polèmiques i les que generen més estrès i patiment a l'animal, era possible avançar. Vam veure una escletxa i de moment fem aquest camí. Evidentment, per a nosaltres la lluita no s'aturarà aquí. A la següent legislatura, depenent de l'aritmètica política, intentarem avançar cap a l'abolició de tots els correbous.

Quins arguments utilitzen els defensors dels correbous?

El seu argument principal és que és una tradició i s'ha de respectar. Però el bou embolat i el capllaçat no fa tants anys que es fan a Catalunya, van arribar aquí per influència de Castelló, així que no podríem parlar de tradició catalana. A més, amb el pas dels anys, els correbous han anat desapareixent de gran part del territori i només han quedat alguns reductes que són una minoria. A grans ciutats com Vic o, més recentment, a Badalona, per exemple, es van prohibir els correbous.

Arran de la llei de 2010 que prohibia les curses de braus, els taurins es van fer forts i van començar a proliferar en els pobles on es feien correbous per intentar fer creure que era una tradició amb molt de seguiment. Però els que omplen les places acostumen a ser sempre els mateixos, que van de poble en poble. També hi ha gent de la mateixa localitat, però, en percentatge, continua sent una minoria. Ells continuen defensant que és una tradició, la seva cultura, i, sobretot, s'emparen en el victimisme que diu que ataquem les Terres de l'Ebre.

I no és així.

Per res del món. L'únic que ataquem és el maltractament animal. I la prova és que no només ens focalitzem en Terres de l'Ebre, sinó que també denunciem els espectacles a Vidreres o a Cardona. A Terres de l'Ebre tenen moltes altres preocupacions, molt més greus que evitar prohibir els correbous, L'activisme s'hauria d'enfocar a tots els problemes ecològics, referents al riu, o a la falta de recursos en la mobilitat. S'estan focalitzant tant en els bous que sembla que l'únic problema que tenen és que els vulguem treure una festa.

Cal destacar, a més, que a la majoria dels pobles de les Terres de l'Ebre no fan correbous. Per tant, és mentida que sigui una tradició de les Terres de l'Ebre, en general, sinó que és una tradició d'un petiti nombre de pobles i, dins d'aquests pobles, només d'algunes persones.