Aina Sancho: "El compostatge recull el llenguatge universal de la natura"

Espai Ambiental és una cooperativa sense ànim de lucre dedicada a projectes socioambientals comunitaris. A Barcelona dinamitzen tres experiències de compostatge urbà comunitari: a Sagrada Família, a Fort Pienc i al Raval.

Com va iniciar el projecte de compostatge comunitari?

Fa més de 15 anys Barcelona es va proposar que hi hagués un compostador comunitari a cada districte. D'aquell primer impuls només queda el compostador de Sagrada Família, en ple funcionament des de fa 14 anys i en el que hi participen 70 famílies. Actualment hi ha 6 compostadors comunitaris, a Sagrada Família, a Fort Pienc i al Raval, a la Fàbrica del Sol a la Barceloneta, al Bosc de Turull a Gràcia i n'hi ha un en camí.

Com funciona?

Hi ha tres calaixos de fusta, d'un metre cúbic aproximadament, que són tres compostadors. Un dels tres està obert vint-i-quatre hores al dia, i els veïns i veïnes poden portar-hi les seves restes orgàniques en qualsevol moment. Pel veí o la veïna és així de fàcil. Aleshores una entitat, com ara Espai Ambiental, vetlla perquè el procés tiri endavant correctament, que no hi hagi pinyols o ossos molt grans, que la temperatura no passi de 65 graus de temperatura... El procés de maduració dura uns 4 mesos.

Al voltant del compost generem comunitat: quan el compost està madurat organitzem tallers de buidatge i cribatge. També mirem els animals presents, si hi ha cucs de terra o aranyes, i expliquem de què depèn. Finalment el compost es reparteix entre les famílies, que poden decidir on aplicar-lo o a qui donar-lo.

Qui forma la comunitat compostaire?

El grup de persones és diferent a cada barri, depenent del teixit. Al Raval hi ha moltes famílies nouvingudes que troben en el compostatge una acció que entenen molt bé, és el llenguatge universal de la natura i hi participen molt. A Fort Pienc hi ha actualment 17 unitats familiars, de persones molt sensibilitzades amb l'alimentació saludable i sostenible perquè va començar el grup a partir del mercat agroecològic i la cooperativa de consum.

El grup de Sagrada Família és el més gran, són unes 70 famílies que porten molt de temps fent servir el compostador. Ara hi ha moltes noves sol·licituds, i caldria plantejar un nou compostador en aquest barri.

Com podem entendre l'economia circular amb el compostatge?

Perquè l'economia circular vol copiar el cicle de la natura. Les persones de la comunitat estan molt conscienciades del fet que d'aquesta manera tanquen el cicle de la matèria orgànica.

Cada vegada que fem un taller inevitablement la conversa va cap als residus: ens hem adonat que a la gent li interessa molt saber què es fa realment amb els residus, on van a parar, perquè hi ha poca transparència. El fet de veure com madura fer el seu propi compost dóna tranquil·litat. Una de les virtuts de que sigui una gestió de proximitat, comunitària, km zero, és doncs que supera la desconfiança que hi ha vers les empreses gestores de residus, perquè les persones veuen el resultat i poden decidir què fer,  si fer-lo servir a casa o regalar-lo.

A Fort Pienc van més enllà i es proposen donar el compost als productors del mercat de pagès perquè saben que els hi tornarà, per exemple, en forma d'enciam. Així veuen com el residu orgànic agafa valor i s'integra a l'economia de proximitat.

Quina importància té el fet que sigui comunitari?

El compostatge comunitari no només és una forma de gestionar els residus de matèria orgànica sinó també de fer barri, de fer comunitat. Nosaltres cuidem molt aquest aspecte organitzant accions col·lectives. Es coneixen persones que altrament no es coneixerien. Al Raval hi estan implicades entitats i botigues, i venen molts infants de famílies nouvingudes amb els seus pares i mares.

El compostatge comunitari és un exemple més que els aspectes socials estan lligats als ambientals: la humanitat sempre s'ha hagut d'adaptar al medi.

Quina perspectiva té el compostatge comunitari a la ciutat de Barcelona?

Hi ha la voluntat de posar un compostador comunitari a cada punt verd. El problema és que els emplaçaments dels punts verds no sempre són els més adequats: alguns no tenen sol sense pavimentar, altres són places de ciment amb molta insolació, o a punts massa allunyats a on les famílies no s'hi desplaçaran. Si es vol fer comunitat seria convenient demanar primer als veïns i veïnes a on voldrien tenir-lo.

Seria ideal que cada illa de cases o fins i tot cada comunitat de veïns i veïnes tingués el seu compostador, de forma autogestionada, i tingués a disposició persones tècniques per supervisar el procés.