El 25 d'abril l'ajuntament de Barcelona va anunciar la redistribució de les vies de circulació de la ciutat davant de la pandèmia, a partir de la senyalització amb pintura. L'objectiu és ampliar les voreres i carrils bici per minimitzar els contagis. L'Albert Garcia és portaveu de la Coordinadora Catalana d'Usuaris de la Bicicleta i membre d'Amics de la Bici. Coneguem l'opinió del col·lectiu ciclista sobre aquest projecte.

Com és la situació de la bicicleta a Barcelona?

A Barcelona no es fa res que sigui realment per fer un camí segur, còmode, àgil, actiu i eficient per a la bicicleta, sinó que es fan més carrils bici per quedar bé. Es gasten molts diners de cara a la galeria, però després resulta que les vies que s'han fet pel col·lectiu a la ciutat no són pràctiques.

Exemples d'aquestes vies?

Hi ha gran promoció de la bici a la ciutat, gran propaganda. No obstant això, des del palau de Pedralbes fins a Esplugues, Barcelona no té carril bici. És una vorera. El carril de la diagonal no acaba al parc de Cervantes, acaba al parc de Pedralbes. El tros entre l'obra de connexió de la Diagonal és un tros de sorra en el qual no es pot pedalar. Per passar s'ha de fer ziga-zaga esquivant vianants i cotxes i no és gens òptim.

Amb la pandèmia i el desconfinament, com canviaran les ciutats a partir d'ara respecte a la circulació?

Seguirem igual. El primer que s'ha fet a tot arreu ha estat desdoblar l'amplada dels carrils bicis per intentar mantenir la distància de seguretat. A Barcelona, en concret, el 90% de carrils bici són més estrets del que haurien de ser. No obstant això, la primera mesura que s'ha pres és recomanar no utilitzar els carrils bici de Barcelona de doble sentit perquè no es pot garantir la distància de seguretat, quan la majoria de carrils són de doble sentit i molt estrets.

La nova proposta de circulació de la ciutat ha assegurat 21 km més per bicicletes i patinets.

No hi guanyem res realment. Què són 21 km en la immensitat de Barcelona? No és res. El problema es defugeix un altre cop. Per exemple, el dia de la festa de la bicicleta participen milers de persones. L'endemà, tots aquests no agafen la bici fins l'any que ve. Per què? Perquè hi ha cotxes. S'han de limitar els carrils de cotxes. N'hi ha massa: en la Diagonal, Gran Via, Aragó... amb un carril de cada sentit ja seria suficient.

Quina és la vostra valoració sobre la proposta de l'Ajuntament?

La nostra valoració és que s'han equivocat al 100%. La reforma hauria d'estar orientada a limitar l'entrada dels cotxes. És absurd que potenciïn el transport públic, que posin més autobusos i metros, però a la vegada es deixi utilitzar el cotxe. S'hauria de limitar el seu ús. Per tant, ha faltat posar la normativa pel cotxe. En la legislatura anterior es volia limitar un 23% l'entrada del cotxe a Barcelona. Ara cal aprofitar el moment i limitar l'entrada del cotxe aquest 23% menys.

Aquesta redistribució serà permanent?

Tot el que és pintura ja sabem que no funciona. Tenim velocitats màximes pintades al terra de 30 i ningú les respecta. La pintura s'esborrarà i ja està. Si parléssim d'un país més avançat on la gent creu en la bici, que aposta per la sostenibilitat d'aquests mitjans de transport, on ja hi ha xarxes...

Com pot afavorir l'ús de la bicicleta en la nova normalitat?

Traient cotxes. Les persones tenen por d'anar entre els vehicles. Mentre els carrils bici no siguin òptims, hi hagi molts carrils de cotxe i la mateixa política de bici segueixi, no aconseguirem que hi hagi més ciclistes, perquè el problema és el mateix.

Per què s'ha d'afavorir el seu ús?

Perquè la bici té dos beneficis molt importants respecte al vehicle de motor privat. En primer lloc, la persona que condueix la bicicleta fa exercici físic, recomanat per l'OMS. És més saludable. I en segon lloc, és més sostenible. La bici, com que no contamina, fa que les persones del teu voltant no emmalalteixin. El mal està inherent a conduir el cotxe. Moren moltíssimes més persones a conseqüència d'atropellaments que d'altres causes.

És el vehicle de motor el problema?

Tenim una pandèmia però no ens estem adonant que ja la teníem: el vehicle de motor. La pandèmia és un símil que es pot transportar a la situació dels vehicles de motor.

Aconseguirà la pandèmia canviar el xip perquè la societat comenci a anar pel camí de la sostenibilitat?

Malauradament estem en una societat en la qual tenim un problema de memòria històrica. Som amnèsics històricament. Quan tornem a la normalitat, ens oblidem sempre. Quan obrin els bars, tot s'haurà acabat, tothom ho haurà oblidat. Cadascú farà el que considera la seva normalitat, no la "normalitat" prevista. I això serà el mateix en la mobilitat. Cadascú continuarà a la seva mobilitat, i, per exemple, anar en cotxe a tot arreu.

Quina és la vostra missió com a entitat?

A través de la bici busquem sembrar una filosofia de vida enfocada a ciutats més humanes i menys abocades a la utilització massiva i abusiva del vehicle de motor. Actualment ens dediquem a la reivindicació, en l'aspecte de demanar seguretat i condicions òptimes de la bicicleta com a vehicle prioritari.