Andreu Vila: "La consciència hi és. Les empreses grans saben que si no cuiden la terra deixarà de produir"

Colectic-comunitari
Autor/a: 
Carla Fajardo Martín
Tres socis de la cooperativa Arreu. Font: Arreu
Tres socis de la cooperativa Arreu. Font: Arreu

Andreu Vila: "La consciència hi és. Les empreses grans saben que si no cuiden la terra deixarà de produir"

Autor/a: 
Carla Fajardo Martín
Colectic-comunitari

Resum: 

Arreu és una cooperativa de treball que es dedica a l'acompanyament agroecològic.

Andreu Vila és un dels membres d'Arreu, una cooperativa de treball que es dedica a l'acompanyament agroecològic des del 2014 per aportar eines al sector agrari amb l'acompanyament tècnic, la formació o el disseny de nous projectes.

Quina evolució heu viscut en relació a la quantitat de feina?

La feina ha pujat. Érem tres i aquest any hem incorporat un nou soci.

Això vol dir que estem tornant a treballar la terra?

És veritat que hi ha un retorn a la terra per part de joves. És curiós perquè els joves que ho estan provant no tenen antecedents agrícoles, és a dir, no venen de família agrària. El relleu generacional dels pagesos de tota la vida és escàs. Cal veure l’assentament d’aquesta gent nova.

És una activitat que va cap als extrems: o són explotacions i finques mitjanes de grans empreses que tenen una superfície gran amb treballadores i estructures especialitzades o són petits productors amb venda directa i canals curts de distribució. S’està polaritzant.

Vosaltres treballeu més aviat amb els segons?

La veritat és que estem molt oberts. Per això ens diem Arreu, té doble significat. Arreu perquè anem per tots els llocs, però també perquè és una eina que es posa als tractors i que abans es posava al bestiar. Segons el projecte, fem un tipus d‘assessorament o un altre. Tenim empreses grans que ajudem amb la gestió econòmica del camp i gent que comença que ens demana altres coses com estudis de viabilitat o tècniques de producció.

Què implica treballar la terra?

Implica que has de triar dos camins: o realment crees una estructura molt professional amb molta inversió i és com una altra activitat econòmica, o ha de ser una forma de vida. Quan tens una inversió baixa, el teu projecte depèn de les hores que facis i vol molta dedicació. I depèn també de la meteorologia, que cada vegada és més canviant.

És dur...

Un pagès era això. No hi havia res més. No pensava en el temps de lleure. Quan l’agricultura la fas per tu mateix acaba sent el teu lleure i la teva vida.

Què feu? Per exemple, si jo vull fer vi al tros que tinc al poble, com em podeu ajudar?

El que fem és un diagnòstic de la finca per veure si té les aptituds per fer el cultiu. Fem el diagnòstic de la viabilitat productiva i de la capacitat. Veiem quines són les necessitats per arribar a desenvolupar aquesta activitat, i si encaixa el perfil d’emprenedor. Definim que calen tantes hores i tanta dedicació, calculem els marges. Situem les persones en l'activitat a desenvolupar, segons la nostra experiència.

Us toca dir: "Aquest projecte és inviable"?

Porto més de 20 anys al sector agrari i moltes vegades el que pensava que no era viable acaba sent viable i al revés. Els projectes són de les persones, i la viabilitat depèn de com de tossudes siguin. Podem dir: "Jo no m’hi posaria perquè té aquests riscos". Es fa una mena de DAFO, es veu on estan les dificultats i les facilitats.

"Els projectes són de les persones, i la viabilitat depèn de com de tossudes siguin"

Tot és possible?

Te'n vas adonant. He vist anar endavant coses que no m’hauria esperat mai.

La feina al camp és una feina que ens pensem que podem fer sense ajuda?

Passa amb tot, però especialment amb el camp. Tothom s’hi atreveix. Hi ha poca gent que es posi de fuster sense haver anat a aprendre abans. Recomanem treballar amb un pagès durant una temporada llarga, veure el dia a dia, aprendre, i decidir si vols que sigui el teu camí. És com funcionaven els artesans, que tenien un aprenent que aprenia l'ofici. A vegades volem posar-nos de pagesos sense tenir un aprenentatge al darrere.

"A vegades volem posar-nos de pagesos sense tenir un aprenentatge al darrere"

Per això hi ha els tutorials de Youtube... [ironitza]

No tenim xarxes, som molt pràctics, diem el que pensem. No puc respondre a això, no he mirat al Youtube mai com plantar coses.

Però l'agricultura és tecnologia.

Sí, i no hi renunciem. Tenim claríssim que necessitem maquinària. L'ABC de l'agricultura és la gestió de l'herba, la gestió sanitària i el reg, i en tot això implementem tecnologia.

M'expliqueu un cas d'èxit?

Hi ha una associació de productors que no venien de l’activitat agrària i que han creat una cooperativa de poma ecològica al Pirineu. Els hi va bé i fan un producte de qualitat. També hi ha un productor de Benifallet, que va anar a treballar amb un pagès durant una temporada, i ara porta una finca d’horta ecològica des de fa 10 anys. Per a mi això és un èxit.

No acompanyeu projectes, acompanyeu transformacions de vida.

Tinc bastant clar el que implica posar-se amb l’activitat agricultora. Hi ha gent que ha canviat al 100% la seva vida.

"Hi ha gent que, posant-se amb l'agricultura, ha canviat al 100% la seva vida"

Respectem la terra o la sobreexplotem?

La consciència està arribant a tot arreu. Soc optimista. La consciència hi és, fins i tot en les empreses grans. Volen fer les coses diferents, si no no contactarien amb nosaltres. Volen produir però saben que, a mitjà termini, si no cuiden la terra deixarà de produir.

"La consciència hi és, fins i tot en les empreses grans. Saben que si no cuiden la terra deixarà de produir"

Com cal tractar la terra?

És senzill. Hem de cercar que sigui dinàmica, que hi hagi vida i processos. Pensem que el sòl es refà sol, però ja tenim prou eines per saber intervenir. Hem de mirar la fertilitat i millorar-ne l’estructura perquè tingui una bona porositat, perquè tingui aire i aigua. Si té aire i aigua, llavors hi ha vida, arrels, microorganismes i tot el que ha de passar en un sòl.

Afegeix un comentari nou