Anna Gras: “Cal que socialment i col·lectivament recuperem el valor dels aliments”

La Fundació Espigoladors treballa per prevenir i reduir les pèrdues i el malbaratament alimentari. A més, defensa el dret a una alimentació saludable i sostenible i genera oportunitats laborals per a col·lectius en situació de vulnerabilitat. Anna Gras és responsable de comunicació de l’entitat i repassa les principals línies d’acció de l'entitat i l'impacte del malbaratament.

Quines són les diferències entre les pèrdues i el malbaratament alimentari?

Tot i no existir una única definició a nivell internacional, en termes generals, s’entén per pèrdues i malbaratament alimentari els aliments produïts per al consum humà que acaben sent descartats de la cadena agroalimentària per les raons que siguin.

Segons la Llei catalana de prevenció de les pèrdues i malbaratament alimentaris, el malbaratament alimentari són el aliments destinats al consum humà, aptes per ser ingerits o no, que es retiren de la cadena de producció o de subministrament per ser descartats en les fases de la producció primària, transformació, fabricació, transport, emmagatzematge, distribució i consumidor final, excepte les pèrdues de la producció primària. Amb pèrdues alimentàries ens referim a les parts comestibles dels aliments que queden a l’explotació.

Quines són les principals causes de pèrdua alimentària al camp?

Al sector primari, que és la baula de la cadena en la qual actuem mitjançant els espigolaments i altres accions, les pèrdues alimentàries estan molt lligades al sistema de producció agrícola imperant, centrat en l’augment de la producció i la baixada dels costos, i a les polítiques imposades pel mercat de distribució alimentària. Els requeriments estètics i de calibre impossibiliten la comercialització de moltes collites. També intervenen les fortes fluctuacions de preu, que en algunes ocasions cauen per sota els preus de producció i recol·lecció.

Per altra banda, comptem amb poques dades sobre les pèrdues alimentàries que es produeixen als camps del sector primari, i molts dels estudis que existeixen utilitzen definicions dispars que no permeten fer comparatius.

Com es tradueix això en xifres?

De manera general, la FAO situa les pèrdues entre un 1% i un 30%, depenent del país i del tipus de cultiu. A Espanya, hi ha un estudi del Ministeri d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de l'any 2014 que les situa entre un 22,5% i un 29,2%, però que utilitza unes definicions de pèrdues que no concorden amb les utilitzades actualment.

Des d'Espigoladors estem treballant per elaborar nous estudis i metodologies que les quantifiquin, perquè conèixer a fons la problemàtica és clau per traçar accions per prevenir-la. En aquesta línia, formem part del projecte europeu FOLOU,encapçalat pel Centre Tecnològic BETA de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, liderant el paquet de treball per desenvolupar la metodologia de mesura de les pèrdues alimentàries a la producció primària a Europa.

Quines dades tenim sobre el malbaratament?

Segons l’estudi ‘Global Food Losses and Food Waste’ de la FAO, anualment es desaprofita un terç dels aliments que es produeixen a escala global. A Europa, l'estudi ‘Fusions’ el va xifrar en 88 milions de tones anuals. Més recentment, l’estudi ‘Driven to waste: global food loss on farms’ dut a terme per WWF (Fons Mundial per la Natura, en català) estima que les pèrdues i el malbaratament a nivell global són d’un 40%, superant el 33% que indicava la FAO.

A Catalunya, hi ha un estudi de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que apunta que cada persona desaprofita 35 kg de menjar anualment. Però només tenen en compte els sectors de la restauració, el comerç i l'àmbit domèstic. Finalment, a Espanya, segons dades del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació el 2019 es van desaprofitar, exclusivament a les llars, 1.352 milions de kg d'aliments.

100.000 tones d’aliments llençats durant els últims 10 anys en l’entorn del menjador a Catalunya (Campos Estela, 2022).

En vam parlar durant la jornada #PATT2023 “Prevenir el malbaratament alimentari a l’escola”.

Us ho expliquem! @agriculturacat @bcn_ajuntament @ruralcat pic.twitter.com/VgzfuhMjec

— Espigoladors (@espigoladors) December 20, 2023

Quin impacte té el malbaratament alimentari en el planeta?

En general, no som prou conscients de l'impacte de la problemàtica de les pèrdues i el malbaratament alimentari, especialment a nivell ambiental. Segons dades de la FAO, l'empremta ecològica d'aquesta problemàtica és enorme, ja que cada vegada que es desaprofita un aliment, també es desaprofiten els recursos que s'han utilitzat per al seu cultiu i collita. D'altra banda, aquesta problemàtica provoca entre un 8% i un 10% d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, fet que la converteix en una de les principals causants del canvi climàtic.

Segons un estudi de Project Drowdown, reduir les pèrdues i el malbaratament alimentari és la solució amb més força, si es vol mantenir el canvi climàtic per sota dels dos graus. Així mateix, aquesta problemàtica també és la responsable del malbaratament de 1.400 milions d'hectàrees de terra cultivable i de 250 km3 d'aigua.

“Reduir les pèrdues i el malbaratament alimentari és la solució amb més força per mantenir el canvi climàtic per sota dels dos graus”.

Com pot canviar la situació actual?

Des d’Espigoladors reivindiquem la necessitat de transformar el sistema alimentari actual per avançar cap a un model més sostenible i socialment més just on el malbaratament no tingui cabuda. Però on també es posi en valor l’agricultura local, es defensi la sobirania alimentària dels territoris i es faci realment efectiu el dret bàsic i universal a una alimentació saludable.

Cal també que socialment i col·lectivament recuperem el valor dels aliments. Cada vegada estem més desconnectades de l’origen dels aliments, de tots els recursos que hi ha darrere i de la feina dels agricultors i agricultores, un sector cada vegada més precaritzat i en vies de desaparició.

“Cada vegada estem més desconnectades de l’origen dels aliments”.

Què és el projecte ‘es im-perfect’?

'es im-perfect®’ és la marca de conserves vegetals i alhora empresa d’inserció laboral d’Espigoladors. D’una banda, aprofitem fruites i verdures descartades del circuit comercial per qüestions estètiques o que provenen d'excedents i les transformem en melmelades, patés vegetals i salses 100% naturals. Aquestes conserves neixen d’un model basat en els principis de la bioeconomia circular, ja que recuperen un residu i el reinverteixen en la cadena de valor.

D'altra banda, els productes ‘es im-perfect®’ s'elaboren al nostre obrador del barri de Sant Cosme del Prat de Llobregat (Barcelona), que funciona com a espai formatiu i d'inserció laboral per a persones en situació de risc d'exclusió social. En aquests moments, l’obrador se’ns està quedant petit, i és per això que durant el 2024 farem el salt a un nou centre de producció. Això ens permetrà fer un salt d’escala quant a la capacitat de producció, d’innovació en nous productes i la inserció sociolaboral.

Com es pot col·laborar amb la Fundació Espigoladors?

D’una banda, com a persona voluntària de les espigolades que fem arreu del territori: la nostra borsa de voluntariat compta amb més de 3.000 persones. Un cop inscrita, la persona voluntària rep les convocatòries per anar a espigolar, normalment en jornades d’unes 3 hores, durant el matí.

D’altra banda, busquem productors i productores que vulguin formar part de la nostra xarxa per donar sortida als seus excedents. També, animem la ciutadania a apostar per productes sostenibles i amb impacte social. Com a consumidores el nostre paper és clau per impulsar i donar suport a marques i projectes com el nostre.