Anna Peña: “Un pòdcast funciona quan qui t’escolta se sent interpel·lada i et té confiança”

El títol del primer episodi del Pòdcast Rezero —‘El consum no fa la felicitat’— ja era tota una declaració d’intencions de la filosofia que va empènyer l’entitat, de bracet amb Betevé, a fer el salt al format pòdcast. “Un espai que ofereix noves mirades cap al residu zero i posa de cap per avall l’actual model de producció, distribució i consum”, el defineixen. 

Repassem l’origen i el recorregut del projecte amb l’Anna Peña, directora de comunicació de Rezero, responsable i presentadora del pòdcast. En la conversa, explica com el programa ha anat trobant el seu to, ampliant temes i buscant la manera d’arribar a una audiència àmplia, més enllà del públic ja convençut.

Peña també comparteix alguns aprenentatges útils per a qualsevol entitat que vulgui provar sort amb l’àudio. El principal, diu, és no voler abastar massa i simplificar. Un consell que, ara que a Xarxanet també hem estrenat el nostre pòdcast, Xarxerrem, ens convé tenir ben a mà.

Com descriuries el Pòdcast Rezero?

El Pòdcast Rezero vol parlar de la societat residu zero que nosaltres projectem, però des del tu a tu, amb un llenguatge proper i anant més enllà dels residus tal com els entenem habitualment, per abordar el residu zero en un sentit més ampli. 

Què voleu dir quan parleu de residu zero?

Per a nosaltres, el residu zero no va només de residus, sinó de la societat que anhelem, més justa i sostenible. És una mirada transversal en què es parla d’economia, de salut, d’ecofeminisme o d’habitatge… Per això al pòdcast abordem aquestes qüestions amb esperit crític, amb veus també de l’àmbit científic i experimental, i amb un llenguatge que tothom entengui. Justament perquè, quan parlem de residus, sovint sembla un tema tècnic i això pot allunyar algunes persones. I el pòdcast va néixer per acostar-nos a públics diversos des d’una mirada més planera.

Us volíeu dirigir a un públic com més ampli millor.

Volíem anar més enllà de la gent ja convençuda, arribar a la ciutadania en sentit ampli, a les persones a qui no havíem pogut arribar per altres canals. En això, la col·laboració amb Betevé ha estat molt important. De fet, el pòdcast surt d’una proposta seva, en un moment en què volien modernitzar-se i van obrir un canal de pòdcasts a la seva web. Van apostar per grans temàtiques i van buscar entitats referents per tractar-les. I quan van voler abordar el medi ambient, ens van trucar directament.

Aprofundim en com es va gestar aquesta aliança.

Va néixer de la relació que ja havíem anat teixint amb Betevé. Com a entitat, sovint contactem amb mitjans de comunicació i amb el temps s’havia generat una relació de confiança. Ens veien com una entitat rigorosa i amb informació solvent i, fruit d’aquesta confiança, ens van fer la proposta.

Entrem en el contingut. Com trieu els temes?

És la part més complicada. D’entrada, volíem que quedés clar que parlar de residu zero no és parlar només de residus, sinó també d’economia, de dones i d’altres qüestions que hi estan vinculades. Per això vam ampliar el focus i vam portar temes que trenquen amb la idea que residus vol dir contenidor, però que sempre tenen algun fil que penja del model de producció i consum.

Ens pots posar alguns exemples?

Hem parlat, per exemple, de cuina amb la Carme Ruscalleda; d’economia amb un economista que proposava indicadors més enllà del PIB; o amb una metgessa que abordava la visibilitat de la menstruació... També hi ha aparegut la relació entre economia, explotació de recursos i model de producció i consum, o com la salut cada cop hi està més vinculada.

Sempre heu seguit la mateixa línia?

El pòdcast ha passat per diverses fases, perquè ja fa tres o quatre anys que el fem. Al principi vam veure que, en alguns moments, podia ser massa tècnic. I si volíem arribar a més públic, potser calia convidar persones més conegudes i parlar d’una manera més planera. Ha estat un procés de prova i error constant, i encara hi som. Aquest any, per exemple, hem engegat una etapa més centrada en la projecció de futur i no tant en els imaginaris o la col·lectivitat, i també ens estem obrint a convidar gent que ens interessa des d’aquesta perspectiva.

En què us fixeu per saber si una cosa funciona?

El tema dels indicadors és complicat, perquè sovint et porta a mirar només la quantitat: escoltes, visualitzacions… A més, les dades les tenim disperses, perquè no hi ha un canal únic. D’una banda, hi ha Betevé, que ho publica al seu web; nosaltres també ho pengem al nostre; a banda, també ho tenim a Spotify. I cada canal dona anàlisis diferents. No ens hem pogut posar a fons amb tot aquest ball de dades perquè no hem tingut temps. A més, jo no vinc del món del màrqueting i no sempre sé com interpretar-les.

Hi ha comportaments que són difícils de predir.

La Núria Ferrer, responsable dels pòdcasts de Betevé, que ens va engrescar a tirar-lo endavant, ja ens ho deia: de vegades, sense esperar-ho, un episodi puja i es dispara i no saps ben bé per què, i pot passar fins i tot al cap de dos anys. 

Això ha passat?

Sí. Per exemple, perquè l’episodi 'Què costa ambientalment enviar un WhatsApp?' ha tingut moltes més visualitzacions que 'El viatge cap a una vida sense plàstic' O un capítol en què parlàvem de la gespa artificial també ha estat un dels pòdcasts més escoltats el 2025? En canvi, en altres casos sí que s’entén més el perquè. 'El consum conscient: de l’activisme a la tendència' va funcionar molt perquè vam convidar tres persones molt vinculades a les xarxes socials. I amb l’últim episodi, amb l’activista Francisco Vera, també hem notat més escoltes perquè és una persona amb una xarxa molt àmplia.

 

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by Rezer∅ (@rezerocat)

Sigui com sigui, la constància és clau.

El repte és ser capaç de mantenir la continuïtat. Hi ha moments que penses: ‘Per què ho estic fent per 100 o 200 escoltes?’, que ja és molt, però si vols que el projecte creixi has d’anar publicant, anar-ho traient cada mes. I, de sobte, hi ha alguna cosa que canvia i no saps per què.

També voleu fer xarxa.

Una cosa que tinc molt al cap, i que sempre he comentat a la Núria Ferrer, és que hauríem de trobar-nos la gent que fem pòdcast a Betevé i parlar per veure quines sinergies podem establir. Jo vull trencar amb l’imaginari que tenim quan parlem de residus i obrir-lo a altres temes que potser no t’esperes, però que hi estan relacionats. I aquí també em pregunto com ens trobem amb altres pòdcasts referents, sigui de música o d’altres àmbits, perquè n’hi ha tants que sovint cadascú va molt a la seva.

Us heu plantejat algun tipus de suport extern per sostenir el projecte?

Sí, estem mirant com acostar-nos a la figura del patrocinador, o d’algú que pugui donar suport al projecte. Ens costa, perquè no tenim gaire rodatge en aquest sentit. Sempre hem buscat més col·laboracions per fer xarxa que no pas patrocini com a tal. Sí que ens va ajudar l’empresa HappyAgua, dedicada a la filtració d’aigua, però aquest any ens han dit que tallaven la relació amb nosaltres i amb totes les entitats col·laboradores. Ara estem buscant una xarxa a qui li pugui interessar ser en un canal com aquest, i que sigui coherent amb el contingut que fem.

Quin consell donaries a una entitat que vol engegar un pòdcast?

Un consell que ens van donar a nosaltres: no embolicar-se massa i no voler posar-hi massa coses. Al principi, des de Rezero vam arribar a proposar cinc seccions en un pòdcast de mitja hora, i amb molta producció. De seguida, la Núria Ferrer ens va dir que havíem de reduir. Va bé tenir seccions perquè donen dinamisme, però sense que aquest dinamisme se’t mengi. Pots tenir un contingut principal i que les seccions es nodreixin d’aquest fil central. L’aprenentatge és que simplificar és important. I no complicar-se la vida en excés. Al final, un pòdcast funciona quan qui t’escolta se sent interpel·lada i et té confiança.

Us vau fixar en altres pòdcasts?

Al principi ens vam preguntar a quins pòdcasts ens volíem aproximar. Podíem mirar cap a formats molt tècnics, molt rigorosos i carregats d’informació, però això ho vam descartar perquè ja tenim altres canals per fer-ho. El que ens interessava era acostar-nos a un to més irònic, més còmic i més proper, que és el públic a qui volíem arribar.

Buscar referents és important.

Sí, a més hi ha molta experiència en el món del pòdcast i acabes veient que t’acostes més a una tipologia o a una altra segons el que necessites. Nosaltres volíem evitar el registre més tècnic i apropar-nos més a perfils com el de l’Ana Polo, no pel tema, sinó pel format i el to de més proximitat i més humor.

Com heu gestionat tot el tema tècnic?

En la part tècnica tenim un privilegi molt gran gràcies a la col·laboració amb Betevé. Ells no intervenen en el contingut, però assumeixen tota la part tècnica. Des de Rezero ens encarreguem del contingut, la producció i les convidades, mentre que Betevé s’ocupa de l’estudi, la gravació i la publicació del pòdcast. Això ens facilita molt la feina, perquè la part tècnica és clau.

Quins reptes o novetats teniu al cap per al futur del pòdcast?

Ara mateix hem renovat seccions i n’hem creat una de nova amb una col·laboradora externa, que no és de Rezero. La idea és aportar una perspectiva nova i també atraure públic nou. És, de nou, una aposta de prova i error. Hem buscat una persona amb xarxa pròpia, que pugui aportar contingut interessant i molt alineat amb el que volem explicar, però des d’una altra mirada. I com que fins ara el contingut l’hem fet des de Rezero de principi a fi, incorporar aquesta veu ens pot donar aire fresc. Ara veurem com funciona.