Anna Sínia: “Hi ha gent tornant al poble, però no de la manera que hauria de tornar”
Comparteix
Una de les fundadores del projecte, Anna Sínia, va conèixer la cistelleria gràcies a un veí de 89 anys. Font: A.S. 
Terra de mans divulga els sabers ancestrals que ajuden a tenir una relació de simbiosi amb el medi. Font: A.S.
Des de la Conca de Barberà, l'Associació Terra de Mans va néixer fa poc amb l’objectiu de donar suport als projectes de microeconomies que mantenen viu l’entorn rural.
L’Anna Sínia es dedica a un dels oficis més antics de la humanitat: la cistelleria. Ella assegura que tot va començar per casualitat, però que després es va convertir en una afició i, més tard, en una qüestió de principis. Recentment ha fundat, amb dues persones més, l’Associació Terra de Mans, que pretén fomentar el desenvolupament rural a través de la visibilització i recuperació d’oficis antics.
Per què cal recuperar els oficis antics?
Estem vivint un col·lapse a molts nivells. No només sanitari, sinó també econòmic i mediambiental. Conscients d’això, cada vegada més persones entenem que no podem continuar com fins ara, deixant-nos emportar per un capitalisme que ens avoca a consumir constantment.
La gent està veient també que cal tornar a les arrels, perquè abans moltes coses es feien d’una manera molt més sostenible que avui dia. Al mateix temps, hi ha la necessitat de tornar a sentir aquest contacte amb la natura i saber espavilar-se per una mateixa.
Hi ha, per tant, una tendència a tornar al camp?
Arran de la pandèmia, hi ha gent tornant al poble, però, des del meu punt de vista, no de la manera que hauria de tornar. Aquestes persones venen a les seves segones residències a fer el mateix que podrien estar fent a les ciutats... Enlloc de comprar a les botigues del poble, per exemple, es desplacen on hi ha un supermercat.
Com haurien d’haver tornat?
Jo diria que sortint de la zona de confort. S’ha de ser conscient que als pobles no es tenen tots els serveis que es tenen a les ciutats, però alhora que es renuncia a unes coses, es guanyen unes altres.
Involucrar-se amb les entitats del territori i interactuar amb les persones del poble és clau. Si no cultives el teu propi hort, pots comprar-li els aliments al pagès o la pagesa del costat. Si no et fas la teva pròpia llenya, pots trobar algú a prop que te’n vengui. Així es mou l’economia dins d’un poble.
Anna Sínia: “Involucrar-se amb les entitats del territori i interactuar amb les persones del poble és clau”.
Això està molt bé, però potser dedicar-se a un ofici antic és més arriscat...
No crec que sigui tan difícil. Jo m’estic guanyant la vida amb un dels oficis més antics de la humanitat en plena era digital. Falta gent que treballi a la ferreria, a la fusteria... falta de tot! Però cal dedicar temps a formar-s’hi.
És cert que no tothom està preparat/da per viure a un poble, i més si ha viscut tota la vida a la ciutat, però si hi ha ganes, es pot. No som d’un altre planeta. Si ens preguntes, et respondrem i t’ajudarem en el que necessitis.
En què consisteix la feina de l’Associació Terra de Mans?
En un principi vam apostar per la venda de productes provinents de diferents projectes de microeconomies. Ara, però, hem vist que funciona millor oferir tallers i formacions.
Anem a poc a poc, però la idea és fer una crida a tothom que tingui algun projecte a la zona per enxarxar-nos i donar-los visibilitat, alhora que apropem la gent al món rural des d’una perspectiva diferent.
I com arriben a vosaltres aquests projectes rurals?
L’entorn rural no és com una ciutat, on tot està bastant connectat. Hi ha molta gent fent coses interessants, però cal que ens trobem. Crec que la millor manera de fer-ho és mitjançant l’autogestió, perquè la burocràcia mata molts projectes... i no volem fer una feina de despatx, sinó de camp.
Anna Sínia: “No volem fer una feina de despatx, sinó de camp”.
Quina acollida han tingut les formacions que heu fet fins ara?
L’acollida ha estat molt bona. El darrer trimestre de l’any passat vam fer un taller sobre pedra seca i el primer trimestre d’enguany el farem sobre bioconstrucció amb vímet viu. Hi arriba molta gent jove amb interès, potser no per dedicar-s’hi, però si per aprendre’n i mantenir vius aquests oficis.
A més, a partir dels tallers la gent s’adona de tota la feina que n’hi ha darrere. A nivell pedagògic és brutal, perquè aconseguim dignificar la feina artesana.
Molta gent pensa que els productes artesans no són aptes per a totes les butxaques...
Depèn de com es miri. Els i les artesanes dediquen anys a aprendre un ofici i moltes hores a crear els seus productes. Han de poder viure dignament d’ell.
D’altra banda, trobo que també hauríem de replantejar-nos quin model de consum tenim. Jo prefereixo comprar-me una peça de roba que em costi més però que estigui feta d’una manera ètica i em duri més.
Cal un canvi de mentalitat.
Sí. El capitalisme fa que visquem per consumir. Hauríem d’aprendre a relacionar-nos d’una manera diferent amb l’entorn i amb els objectes: preguntar-nos d’on venen, què en farem, quant duraran, a qui estem donant els nostres diners...
Afegeix un nou comentari