Anton Not: “La nostra voluntat és enfortir el vincle amb l’entorn en què vivim”

“Ens agradaria poder construir un sentiment positiu de pertinença, posar en valor, preservar i millorar el medi on vivim.” Seria difícil trobar unes paraules que expliquessin millor què vol ser Fem Llavor, una entitat que neix el 2019 per defensar el patrimoni natural i cultural de Torregrossa, un poble situat al bell mig del Pla d’Urgell. Anton Not, un dels impulsors, ens parla de com s’ha gestat aquesta iniciativa i fa una mirada de present per enfocar el futur de l’associació.

Què us ha portat a posar en marxa l’associació Fem Llavor?

Neix de la inquietud d’un grup de ciutadans de Torregrossa per fer alguna cosa per a l’entorn natural en què vivim. Ens trobem en un moment històric en què l’emergència climàtica s’ha fet palesa de manera global. Ens sembla que és urgent que comencem a actuar dins de les nostres possibilitats per aportar la nostra contribució local a la millora de la situació. El grup de gent que hem engegat l’associació, fent la funció d’equip impulsor, ens trobàvem en altres àmbits on compartíem les nostres inquietuds.

Per tant, ja us coneixíeu...

Sí! El naixement de l’associació ha estat molt natural perquè ha estat la prolongació formal dels interessos que compartíem de manera natural un grup d’amics. Pensem que hi ha molt camí per recórrer per posar en valor molts elements característics del nostre entorn i de la nostra cultura que no sabem valorar prou. La nostra voluntat és ser capaços de trobar altres conciutadans que també comparteixin aquest punt de vista i dissenyar accions conjuntes per afavorir la convivència i enfortir el vincle amb l’entorn en què vivim.

Pel que fa a la constitució de l’entitat, ha estat un camí senzill o us heu trobat amb dificultats?

Vam debatre quina era la forma que més ens convenia per vehicular allò que volíem fer i finalment ens va semblar que el més convenient era constituir-nos com a associació. Vam haver de presentar la documentació un parell de cops perquè ens fallava alguna qüestió formal, però no ha estat un camí excessivament complicat. Hem hagut de fer els tràmits que se sol·liciten de manera regular per posar en funcionament una associació.

Des del primer dia que en comenceu a parlar i fins a la seva presentació oficial, quant temps ha passat, aproximadament?

L’equip impulsor vam fer la presentació als mitjans de comunicació locals i a la ciutadania el 2 de desembre de 2019. Les converses informals sobre la possibilitat i la necessitat de fer alguna cosa pel patrimoni natural, vinculant-lo també amb la vessant cultural, venen de força més temps endarrere, però les primeres trobades formals les devíem començar un any i mig abans, cap al setembre de 2018.

Quins reptes us plantegeu com a entitat a mitjà i llarg termini?

El principal repte que ara mateix tenim entre mans l’equip impulsor és aconseguir engrescar altres ciutadans a participar-hi. Pensem que hi ha diverses línies de treball possibles i que tothom pot trobar el seu lloc dins l’associació participant de la manera que el faci sentir més còmode segons el seu propi tarannà. Un cop hàgim pogut ampliar el nombre de participants, podrem plantejar-nos dissenyar un programa d’activitats.

L’impulseu persones de Torregrossa, un poble del Pla d’Urgell. La vostra tasca també serà reivindicar el patrimoni natural de les zones rurals?

Aquesta reivindicació és inherent a la naturalesa de l’associació. Ens agrada conèixer propostes amb les que puguem compartir objectius o la mirada o la manera de treballar d’arreu, i treballem per estar connectats especialment amb aquelles iniciatives que tenim més properes, però a la vegada allò que ens distingeix és que el nostre radi d’acció és el poble i el terme municipal de Torregrossa.

A la vostra zona hi ha algunes entitats de defensa del patrimoni natural, com La Banqueta de Juneda i la Plataforma Canal Viu. Són una referència per a vosaltres a l’hora de tirar endavant Fem Llavor?

Totalment. Les relacions amb La Banqueta de Juneda han estat molt fluides des d’un primer moment. Un membre de l’equip impulsor participa regularment a les trobades de Canal Viu, i Fem Llavor forma part de la xarxa d’entitats vinculades a aquesta associació d’associacions. Com a Fem Llavor vam participar en la trobada i plantada d’arbres que es va organitzar al Castell del Remei. Creiem que és imprescindible el treball en xarxa per compartir idees i optimitzar esforços.

En aquests moments, teniu ja algunes accions o activitats previstes per aquest inici d’any?

Estem treballant amb el consistori municipal, la relació que hi hem mantingut fins ara ha estat excel·lent, en el replantejament de la zona verda més gran del municipi. Proposem redissenyar la zona seguint criteris de sostenibilitat ambiental així com criteris socials d’usabilitat, pensant en què se’n pugui gaudir de manera ordenada tota la població. També estem pensant a organitzar alguna activitat a l’aire lliure de cara a la primavera, però encara no li hem donat forma.

I algun projecte més que ens pugueu avançar?

Hem presentat un projecte per donar vida a una de les antigues ‘casilles’ del Canal d’Urgell i el seu entorn. La primera versió del projecte que hem presentat ens ha quedat molt ambiciosa, utòpica gairebé, però l’hem plantejada així, de màxims, com qui fa la carta als Reis Mags, perquè també ens ha servit a nosaltres mateixos per veure fins on podíem estirar el fil. Som conscients que n’haurem de fer una segona versió que tingui en compte tota una sèrie de limitacions totalment comprensibles. Lamentablement, haurà de ser més realista.

Per acabar, el nom de ‘Fem llavor’, com va sorgir? 

En una de les primeres reunions, vam fer una pluja d’idees i vam votar el nom que més ens agradava, Fem llavor va ser el guanyador. Ens agrada el joc de paraules amb ‘fem’, verb i substantiu alhora, i també que recull la idea que hem rebut un territori patrimoni de tots i que, si el sabem apreciar i sabem transmetre, amb aquesta estima estarem sembrant una llavor perquè aquest territori pervisqui i continuï sent apreciat i valorat en un futur. Ens agradaria poder construir un sentiment positiu de pertinença, posar en valor, preservar i millorar el medi on vivim.