Arnau Bosch: "Cal l'organització de la ciutadania per plantar cara les empreses de l'oligopoli energètic"

LaviniaNext
Autor/a: 
Carlos Faneca
Al centre, el president de la Plataforma per Recuperar l'Energia, l'Arnau Bosch, qui també és regidor de Medi Ambient de Sant Quirze de Besora. Font: Plataforma per Recuperar l'Energia
Al centre, el president de la Plataforma per Recuperar l'Energia, l'Arnau Bosch, qui també és regidor de Medi Ambient de Sant Quirze de Besora. Font: Plataforma per Recuperar l'Energia
La Central de Capdella hauria d’haver revertit a control públic l’any 1986. Font: CC
La Central de Capdella hauria d’haver revertit a control públic l’any 1986. Font: CC
La Plataforma per Recuperar l'Energia vol que el control de les centrals passi a ser gestionat a nivell municipal. Font: CC
La Plataforma per Recuperar l'Energia vol que el control de les centrals passi a ser gestionat a nivell municipal. Font: CC

Arnau Bosch: "Cal l'organització de la ciutadania per plantar cara les empreses de l'oligopoli energètic"

Autor/a: 
Carlos Faneca
LaviniaNext

Resum: 

La Plataforma per Recuperar l'Energia aglutina les iniciatives que treballen per recuperar el control públic de l'energia; la primera central hidroelèctrica a fer la reversió a mans públiques serà Can Trinxet, a Sant Quirze de Besora.

Sant Quirze de Besora va acollir l'acte de constitució de la Plataforma per Recuperar l'Energia, una iniciativa que lluita per recuperar la gestió pública de les centrals hidroelèctriques de Catalunya amb la concessió caducada. L'elecció d'aquest municipi d'Osona per a presentar l'entitat té molt de significat, ja que Can Trinxet, la central hidroelèctrica de la localitat, serà la primera que es reverteixi i passi de mans privades a una gestió pública.

El camí de la plataforma es va iniciar fa més d'un any i mig amb la publicació d'un manifest, que ja compta amb cinc-centes adhesions, i en el qual es posava sobre la taula la necessitat de recuperar la gestió pública i de qualitat, des dels mateixos territoris afectats, davant l'actual context d'emergència climàtica, d'especulació energètica i pujada de preus de l'electricitat. Fer xarxa i organitzar-se són dues de les eines necessàries per a aconseguir aquest objectiu.

L'entitat està formada per una representació del món municipal, així com de membres d'entitats que treballen en aquest àmbit. Parlem amb el president de la Plataforma per Recuperar l'Energia, l'Arnau Bosch, qui també és regidor de Medi Ambient de Sant Quirze de Besora.

Quin és l'estat de les centrals hidroelèctriques que ha portat a la ciutadania a impulsar la Plataforma per Recuperar l'Energia?

A finals del segle XIX i a principis del segle XX, es construeixen centrals hidroelèctriques, sobretot a la Catalunya central, per fer funcionar les fàbriques tèxtils del país aprofitant la força dels rius. A mesura que passa el temps, les fàbriques tèxtils van tancant. Però, tot i que aprofita un recurs que entenem que és de tots, que és l'aigua dels nostres rius, les centrals hidroelèctriques les gestionen mans privades sense repercutir, de cap manera, en els municipis on estan instaurades. I a més, causant gran impacte per incompliments de la normativa mediambiental.

Segons el Registre d'Aigües, l'eina que utilitza l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), aquestes concessions no estan caducades. Això es deu al fet que, en un primer moment, les centrals construïdes abans de l'any 1921 es van concedir a perpetuïtat. Però l'any 1985, amb la Llei d'Aigües, la concessió passa a limitar-se setanta-cinc anys. Aquest termini, però, es va començar a comptar des de 1986, per tant, les concessions s'allargarien fins l'any 2061, el que suposaria que les centrals estarien explotades per mans privades durant gairebé dos-cents anys.

En canvi, considereu que hi ha centrals hidroelèctriques a Catalunya amb la concessió caducada. Per què?

Hi ha diverses situacions que poden fer revertir una central. Una és la data de caducitat de la concessió. Ens hem trobat amb casos en què les dates de caducitat del Registre d'Aigües no coincidien amb les que apareixen als papers de les concessions originals. Per tant, des de la Plataforma per Recuperar l'Energia exigim, primer, que es faci una auditoria del Registre d'Aigües i es revisin les concessions per determinar quina és la seva data de caducitat real. Un cop la concessió s'extingeix, tots els elements de l'aprofitament hidroelèctric han de revertir a control públic.

També ens hem trobat casos en els quals per incompliment reiterat de normatives mediambientals, i a partir de les consegüents denúncies que hem dut a terme els municipis i entitats afectats, l'ACA s'ha vist obligada a fer revertir una concessió. I un tercer aspecte és que hi ha centrals, com en el cas de Cant Trinxet, a Sant Quirze de Besora, que, segons aquest Registre d'Aigües, la data de caducitat és de 2024.

"Un cop la concessió s'extingeix, tots els elements de l'aprofitament hidroelèctric han de revertir a control públic".

Què aportaria la municipalització d'aquest servei?

Ens trobem en un context de pujada de preus i d'especulació de les empreses privades. A més, en l'àmbit mediambiental, tenim l'obligació d'avançar cap a la sostenibilitat i les emissions zero en la generació de l'energia. Per afrontar tot això, entenem que la gestió pública és la que ofereix més garanties. Tenint la capacitat de gestionar-ho, no enteníem per què no es podia fer. Però al final aquests arguments són tan sòlids que l'administració s'ha vist obligada a trobar la fórmula per garantir aquesta gestió pública.

Can Trinxet serà la primera central hidroelèctrica en revertir a mans públiques. Com va ser el procés per assolir aquesta fita?

Ara farà quatre anys, ens vam estar fent preguntes sobre l'estat de la central que es troba al canal de Can Trinxet, que passa per Sant Quirze de Besora. Vam demanar documentació a l'ACA, vam veure que es trobava en mans privades i que la caducitat de la concessió arribava el 2024. Vam preguntar l'ACA sobre quines eren les intencions un cop revertís aquesta central. Ens van dir que l'únic que podien fer era treure-ho a concurs públic. En altres paraules, volia dir que es reprivatitzaria de nou, després de més de cent cinquanta anys en mans privades.

Des del municipi vam començar a exigir la gestió pública de la central. Després de fer pressió, comunicats, mocions i d'agrupar esforços amb gent que ens donava la raó, les administracions van decidir garantir la gestió pública d'aquesta central hidroelèctrica. Això és un precedent molt important: per primer cop, s'evita la reprivatització d'aquest recurs, i es garanteix una gestió pública de la generació d'energia. Això és molt rellevant en el context actual d'emergència climàtica, ja que ens assegurem que es compleixin les directives mediambientals i que tingui més repercussió en el territori.

Com es va viure aquest procés?

És una lluita que al municipi ha tingut una rebuda de suport total per part de la ciutadania, i el fet que, després de tants anys de gestió privada, amb el que comporta això, s'hagi aconseguit que es garanteixi la gestió pública d'aquest recurs, s'entén com una primera victòria, un primer pas. Ens fa estar contents, però no ens allunya de la finalitat de garantir també que aquesta gestió pública sigui de qualitat. L'objectiu és que es pugui garantir a la ciutadania la gestió pública del seu propi recurs i que s'apliquin totes les mesures pertinents per tal que la gestió sigui el màxim eficient i justa pels habitants del territori.

"L'objectiu és que és [...] s'apliquin mesures per tal que la gestió sigui el màxim eficient i justa pels habitants del territori".

En quin moment es troba ara aquesta municipalització?

Actualment, la Generalitat es troba en ple procés de creació d'una empesa energètica pública, que serà el mecanisme que s'utilitzarà per gestionar públicament aquestes centrals hidroelèctriques. Són dies importants per decidir com es durà a terme aquesta gestió pública i quin paper poden tenir els ajuntaments interessats i la població dels municipis que suporten aquesta central. Per això, reclamem la màxima participació del municipi que suporta la infraestructura de la central.

Un cop publicat el manifest, quina era la finalitat de constituir aquesta plataforma?

Cal l'organització de la ciutadania per plantar cara les empreses de l'oligopoli energètic. Entenem que sense aquest treball en xarxa, l'administració no és capaç de fer-ho. Per aglutinar tot aquest esforç, aquesta experiència, sumar treball i fer xarxa totes les interessades, vam creure convenient crear aquesta plataforma, que ens serveix de paraigües a tots i amb la qual podem pressionar amb més força a l'administració perquè revisi totes les irregularitats en aquestes concessions.

Com dureu a terme la tasca d'incidència política?

Una finalitat també de la plataforma és que totes les persones, entitats i municipis interessats puguin formar-ne part més enllà de colors polítics, sempre que vagin amb els objectius tan definits de garantir la gestió pública, de proximitat i sostenible d'aquestes centrals hidroelèctriques. A partir d'aquí, tota la gent que se sumi a la plataforma podrà disposar de les experiències dels municipis que ja hi estan treballant i d'aquesta manera compartir aquests esforços.

La plataforma servirà per fer d'altaveu de totes aquestes lluites per dur a terme accions legals, en els casos en què siguin necessaris, i màxim suport i cobertura davant d'institucions i empreses privades importants, i donar suport als municipis i les petites entitats que fan l'esforç de plantar cara a aquest sistema.

Davant el naixement d'aquesta plataforma, heu rebut reaccions des de les administracions?

De moment, fent referència explícita al que és la plataforma, no s'han fet menció. El que sí que veiem de forma molt clara és que, com més gent s'hi sumi a aquesta lluita, com més ens fem veure i més se'ns escolti, més interès tenen les administracions a parlar amb nosaltres. És un argument que demostra que és important fer xarxa, fer força, fer altaveu.

Afegeix un comentari nou