L’aigua és un recurs natural que ens pertany a tots i totes i que és essencial per a la vida. A banda de ser un element bàsic per a la nostra hidratació, també permet generar energia renovable aprofitant l’energia cinètica i potencial del seu moviment.

A finals del segle XIX, en plena Revolució industrial, l’energia hidroelèctrica va convertir-se en el motor principal de les fàbriques tèxtil de la Catalunya central i va permetre il·luminar ciutats tan grans com Barcelona.

Les encarregades de començar a explotar rius per generar energia hidràulica van ser grans empreses privades que van construir centrals per aprofitar aquest recurs. L’any 1879 el govern de l'Estat espanyol va crear la primera Llei d’Aigües, que va aprovar que les concessions relatives a l’aprofitament hidràulic fossin perpètues.

I no va ser fins a l’any 1921 que un reial decret va posar límit a aquesta privatització d’un recurs natural i va acotar les noves autoritzacions a un màxim de setanta-cinc anys, el temps suficient per a amortitzar la construcció i treure rendiment de les centrals hidroelèctriques.

Passada la dictadura, l’any 1985, la nova Llei d’Aigües va limitar totes les concessions a setanta-cinc anys, les anteriors a 1921 també. Però va permetre una pròrroga de setanta-cinc anys més a les centrals més antigues, fins a l’1 de gener de 2061.

Aquesta llei contempla que, un cop acabat el termini d’explotació autoritzat, la concessió s’extingeix i “tots els elements de l’aprofitament hidroelèctric han de revertir a control públic en perfecte estat de manera gratuïta i lliure de càrregues".

Concessions caducades

Ja fa anys que moltes d’aquestes concessions han caducat, però les reversions a control públic no s’han dut a terme i les centrals hidroelèctriques segueixen en mans d’empreses privades que s’estan lucrant d’un bé que ens pertany a tots i totes.

Això és el que denuncia la Plataforma per Recuperar l’Energia, una iniciativa que ha nascut per poder emprendre accions judicials i que ja ha rebut el suport de més de dues-centes organitzacions. El seu manifest assenyala que existeixen “resolucions irregulars i fraus” al Registre d’Aigües, que permeten que grans empreses “segueixin explotant recursos públics tot i haver finalitzat el termini legal”.

“A nivell administratiu la caducitat s’ha de declarar i l’administració d’aigües, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) o l'Agència Catalana de l’Aigua (ACA), haurien d’iniciar l’expedient d’extinció i reversió a control públic d’aquestes centrals. No ho fan perquè hi ha diferents fraus i irregularitats, algunes d’elles, possiblement, penals, tot i que han passat tants anys que haurien prescrit”, assegura Josep Plasencia, membre de la Plataforma Recuperem l’Energia i regidor a la Torre de Capdella.

A més a més, aquestes empreses no tenen en compte l’impacte ambiental i social que suposa l’actual model.

Peticions de la Plataforma Per Recuperar l’Energia

Des de la Plataforma Per Recuperar l’Energia exigeixen que s’iniciï un procés de revisió del Registre d’Aigües per "detectar possibles fraus i irregularitats”, que “s’extingeixin les concessions caducades” i que passin a estar en mans de les administracions competents.

També demanen una “gestió pública els aprofitaments hidroelèctrics” i que “la municipalització sigui la via prioritària” quan les centrals hidràuliques estiguin en mans públiques.

Per últim, el manifest demana que “siguin rescabalades a l’erari públic les quantitats econòmiques aprofitades en excés per les empreses concessionàries”.

La Plataforma arriba al Parlament

Irene González, de la Xarxa per la Sobirania Energètica, va ser l’encarregada de presentar aquesta Plataforma al Parlament. En el seu discurs va recordar que “l’energia és fonamental per garantir vides dignes” i que actualment el 13% de la població viu en situació de pobresa energètica.

“Que s’aprofiti un recurs natural i el territori per generar energia renovable és una cosa, però que els beneficis d’aquest aprofitament, un cop amortitzada la infraestructura, encara vagin a mans privades en lloc de la ciutadania, és una estafa”, lamenta González entrevistada per Xarxanet.

“El que proposem és que, mitjançant un contracte de gestió, se cedeixi aquesta gestió al municipi on està la central, perquè tingui impacte municipal”, afegeix.

Una situació generalitzada arreu del país

La Central hidroelèctrica de Capdella és, de les centrals grans, la que fa més temps que explota un recurs natural amb la concessió caducada. “Hauria d’haver revertit a control públic l’any 1986”, recorda Plasencia, que també assegura que “moltes altres haurien d’haver caducat durant els anys noranta”. “A més a més hi ha centrals que no tenen concessió i l’administració els hi ha fet un ‘arreglo’ perquè puguin treballar. És el cas de l’auxiliar de Capdella”, afegeix.

Un exemple esperançador per la Plataforma per Recuperar l’Energia és el cas de l’Aragó, on hi ha hagut centrals que han estat tretze anys a judici i finalment han passat a estar sota control públic, tot i que ara les volen treure a concurs.

Des de la Plataforma el que volen és que les centrals passin a ser gestionades a nivell municipal i, les més grans, a través d’una companyia energètica pública. “El que no volem és que ho agafi una administració estatal i ho torni a treure a concurs”, assenyala Plasencia.

El regidor de Torre de Capdella afegeix que “l’espoli de recursos i de diners i l’engany a la ciutadania que s’està duent a terme és tan increïble que, si aconseguim que la societat se n’adoni i pressioni als grups polítics, al final no podran amagar tots els fraus que s’han comès”.