"Darrere de cada llavor ancestral hi ha amagada la història d’un poble i la memòria de totes aquelles a les que ha alimentat". Aquesta és una de les frases d'Artur Bòria a la qual l'artista Susannes ha posat música a la cançó 'Cultures Trobades' de l’àlbum Dona llavor. Una cançó que reivindica la importància de recuperar les llavors de la nostra terra doncs són patrimoni cultural, ambiental i gastronòmic.

Cultures trobades és també una iniciativa, constituïda recentment com a associació, nascuda de Slow Food Terres de Lleida per reivindicar l’herència comuna de les nostres llavors. Bòria és un dels seus membres.

Què és cultures trobades?

Cultures Trobades som un col·lectiu pagès de l'oest de Catalunya (i, recentment és també una associació constituïda) que des del 2008 tenim com a objectiu el recollir i conservar les varietats i races antigues de les nostres comarques.

Qui hi ha darrere?

Una percepció d'emergència per la pèrdua del llegat varietal i racial i de la cultura que l'acompanya i, per tant, la necessitat de mantenir-lo per que entenem que és fonamental que la pagesia no acabi de perdre del tot la seva autonomia i resti inexorablement en mans del complexe industrial emparat pels poders estatals.

Què és el refugi de les llavors (a Vilanova de Meià)?

L'espai on es guarda la reserva de llavors d'hortícoles i de cereals que hem recollit durant aquests anys.

Quines són les principals cultures que es volen recuperar? Perquè aquestes?

Per manca d'altres projectes similars en les nostres contrades, ens hem vist obligats a eixamplar l'abast del nostre treball, abastant a més de les llavors de varietats d'horta i de blats, els fruiters, les vinyes i les oliveres, que guardem en col·leccions de camp i una raça de cabres, la cabra catalana.

Quines activitats es fan al voltant de cultures trobades?

Durant aquests anys hem estat fent presentacions, xerrades, tallers, degustacions públiques ( de fruites, verdures, pans, olis,...), dinamització de refugis de llavors en escoles, participació en fires, jornades festives dedicades al blat, jornades per la cabra catalana, ... Tot això amb la intenció de fer visible i compartir la responsabilitat del manteniment d'aquest patrimoni fruit de segles de coexistència i diàleg entre els humans i les plantes i animals que han servit com a aliment.

Com es finança el projecte?

Fins ara ens hem finançat a través de la distribució de llavors d'horta, venda de planters, viver de fruiters, venda de pasta de blats antics, xerrades i tallers, participació en el catàleg de varietats locals del DARP,...

Formeu part d’altres xarxes? Intercoopereu?

Estem dins de la Federació de la Xarxa Catalana de Graners.