Augmenta el nombre d’animals provinents de casos de pobresa extrema, comisos i desnonaments als refugis
Comparteix
La majoria dels animals que entren al refugi, pateixen seqüeles, a nivell emocional, de les situacions d'abandonament i maltractament que han viscut. 
El focus principal d’atenció de la fundació és el benestar dels refugis, adaptar-los per tal que aportin el màxim als animals. 
La vida d’un animal en un refugi és acompanyada de por i d’estrès, de situacions que són antinaturals per ells.
La Fundació Daina exposa que han acollit poc més de dos mil animals, i es destaca la necessitat de conscienciar a les persones adoptants del que significa aquest procés.
L’any 2021 ha viscut un agreujament pel que fa a les adopcions d’animals. Segons dades de la Societat Protectora d'Animals de Mataró (SPAM), hi ha hagut una disminució d’un 5% en les adopcions de mascotes respecte a l’any 2020, quan, malgrat les afectacions de la pandèmia, les adopcions es van mantenir. L'entitat ha recollit un total de dos mil seixanta-un animals, entre ells gossos, gats, fures i conills, dels quals gairebé quatre-cents cinquanta eren cadells. Enguany, han aconseguit trobar família adoptiva per a vuit-cents vint-i-vuit animals.
Segons destaca Sílvia Serra, presidenta de la protectora d’animals de Mataró, han augmentat els casos d’entrades al refugi d’animals provinents de comisos o de serveis socials i, en moltes situacions, l’animal no s’ha tractat correctament, motiu pel qual arriba amb seqüeles, un fet que dificulta la seva adopció. L'augment ha estat d’un 9,74%. “És una tendència que va a l’alça”, afirma Serra. Les recollides de gossos i gats abandonats s’ha estabilitzat, però les entrades d’animals provinents de situacions precàries o maltractats, no ha disminuït.
En aquests moments, el radi d'actuació de la Fundació Daina és a vint-i-quatre municipis de Catalunya, on s'ocupen de la recollida, la cura i l'atenció dels animals abandonats i perduts. Entre ells trobem Mataró, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Joan Despí, Cerdanyola del Vallès, Vilassar de Mar, Mollet del Vallès, Tona, Vacarisses... poblacions repartides per tot el territori.
El que significa d’adoptar un animal
L’adopció de qualsevol animal requereix “d’unes famílies que vinguin amb un perfil molt diferent del que estem acostumats”, afirma la presidenta. L’objectiu és que les persones vulguin adoptar amb essència. Segons la protectora, adoptar és ajudar un animal. Fet pel qual, expliquen que han pres una posició més estricta i les famílies han de passar més filtres a l’hora de procedir amb un procés d’adopció. “Anys enrere és possible que donéssim més animals en adopció, però també ens en tornaven més. No som l’alternativa a la compra”, anota Serra.
La majoria dels animals que entren al refugi ho fan amb unes experiències negatives viscudes, provocades per un maltractament fruit de la ignorància de les persones del que és cuidar un gat o un gos. Animals que no han estat ben atesos ni ben cuidats. Segons la protectora de Mataró, sí que s’afirma que un maltractament físic, amb cops i ferides, no és el comú.
Gossa que està en adopció a la protectora d'animals de Mataró. Font: Fundació Daina.
Les conseqüències que pateixen els animals de viure en un refugi
La vida d’un animal en un refugi és acompanyada de por i d’estrès, de situacions que són antinaturals per ells. Hi ha animals que s’adapten ràpidament, i d’altres que no ho aconsegueixen fer mai. En aquests últims casos, és un tant per cent que queda acumulat, i la vida al refugi els provoca un agreujament de les seqüeles que pateixen, afectacions a nivell emocional. “I aquí és on anem sumant un nombre de gossos i gats que costa donar-los en adopció”, afirma Sílvia Serra.
Per exemple, a la protectora de Mataró, cada cert temps, entren gats d’origen feral o gats de carrer: dormen a casa, però durant el dia volten amb llibertat pel veïnat o l’entorn. Quan el col·loques a una gàbia, al refugi, pateixem una gran afectació emocional i, a partir d’aquí, empitjora el seu estat. Durant el 2021 han atès set-cents cinc gats de carrer procedents de colònies.
El refugi compta amb un Espai Veterinari, on es duen a terme totes les tasques d’una clínica veterinària, des de cirurgies, raigs X, gàbies d’hospitalització per animals que no estan greus, atendre cadells i consultes de famílies adoptants d’animals. Com que no és un centre d’atenció disponible les vint-i-quatre hores del dia, el que no poden atendre són animals greus, que necessitin una atenció prolongada durant tot el dia.
Els reptes de la protectora
Segons Sílvia Serra, el focus principal d’atenció de la societat és el benestar dels refugis, adaptar-los per tal que aportin el màxim als animals. Ben aviat, rebran l’atenció d’un equip d’educadors, per tal de generar una resposta més eficient, i treballar per assolir aquest benestar màxim. Destaquen la importància de seguir amb la promoció de l’adopció, el seu principal objectiu, i oferir el millor servei possible i millorar l’estatus dels serveis veterinaris.
El procediment que recomanen per a dur a terme una adopció és, primer de tot, informar-se correctament i prendre consciència que un refugi no és una botiga. Des d'SPAM, proporcionen un qüestionari per tal de recaptar la màxima informació possible de les persones adoptants, per garantir un bon procés. “Ens falta conscienciació, coneixement i cultura d’adopció”, destaca Serra. Si es vol adoptar un animal, podeu enviar un correu a info@protectoramataro.org o podeu consultar l’enllaç.
Les aportacions econòmiques dels ajuntaments ajuden als refugis a assolir la part bàsica. És per aquest motiu que, des d'SPAM, fan una crida, ja que necessiten el suport de les màximes persones possibles. A nivell de voluntariat, a causa de la pandèmia s’ha de demanar cita prèvia, però es poden dur a terme tasques d’alimentació i passejos.
Afegeix un nou comentari