Un cop la fi de la crisi sanitària es va apropant, comportar-nos com ho estàvem fent fins ara seria un error d'enormes dimensions. La crisi sanitària està relacionada amb la crisi climàtica i la pèrdua de biodiversitat, quelcom que hauria de fer reflexionar una societat que encara no veu que l'emergència climàtica és una realitat. Diverses entitats que lluiten contra el canvi climàtic ho tenen clar, i ja han dut a terme diverses accions per aprofitar aquest moment que es podria considerar crucial.

Una de les entitats més actives durant les darreres setmanes és Rebel·lió o Extinció. Parlem amb una de les membres de l'organització, Bàrbara Nicolau, perquè posi llum sobre com serà el comportament de la societat davant aquest nou escenari de lluita contra el canvi climàtic.

Com afectarà la situació que hem patit en la lluita contra el canvi climàtic?

És cert que el fet d'haver patit aquesta crisi sanitària tan bèstia fa que molta més gent hagi deixat de preocupar-se de l'emergència climàtica. Dit això, sí que hi ha una part de la població que ha tingut una actitud diferent i ha relacionat la crisi sanitària amb la crisi climàtica i la pèrdua de biodiversitat. Per tant, ara hi ha un doble efecte en direccions diferents. Un cop passi la sensació d'alarma sobre la Covid-19, però, tindrem una societat més crítica i més preparada per afrontar reptes col·lectius que abans.

Una de les vostres demandes és que s'informi i es digui la veritat des dels governs, quelcom que ajudaria a la gent a ser conscients de la problemàtica.

Sí, no només per conscienciar, sinó perquè és una informació que les persones tenen el dret a tenir, ja que estem parlant del futur de la vida al planeta i de les persones. En el cas referit a la crisi de la Covid-19, per exemple, no s'ha explicat prou que la destrucció dels boscos o la manera que tenim d'envair els espais naturals, ens ha portat a que s'hagin trencat moltes barreres naturals que ens separaven d'aquest tipus de malalties.

Demanem que es digui la veritat, no només en termes de crisi climàtica més evident com l'augment de temperatura, emissions o l'efecte hivernacle, sinó en cada aspecte que ens afecta aquesta crisi.

Els governs aprofitaran aquesta oportunitat per apostar per mesures contra el canvi climàtic?

Només ho faran en cas que la societat civil s'organitzi i exerceixi una pressió contundent i continuada sobre ells perquè així sigui. Els governs estan massa immobilitzats pels interessos econòmics de diferents sectors vinculats a les energies fòssils en aquest sentit, i no actuaran per compte propi de la manera que és necessària: realitzant canvis dràstics.

De fet, ja ho estem començant a veure: rescats al sector turístic, a les automobilístiques, les aerolínies, entre d'altres. Les mesures que s'estaven prenent per part dels governs ja eren insuficients abans, inclosos els acords de París que ni tan sols s'estan complint.

La interseccionalitat entre les lluites socials és més clara que mai.

Les mobilitzacions de la societat civil són més importants que mai.

Sí. Ara tenim una oportunitat d'or, ja que en moments de crisi és quan s'obren oportunitats per fer canvis. És l'hora de refer i crear una manera de fer molt millor. Val la pena dir no a aquests rescats i proposar un model diferent, que protegeixi i cuidi a les persones perquè totes tinguin una vida digna, no només el capital i els llocs de treball.

Rebel·lió o Extinció neix precisament per això: ser un actor per pressionar als governs. Està clar que si no es pressionen als governs, mai es faran passes per millorar la situació.

Sumar esforços.

És importantíssim que tots els col·lectius, tant ecologistes, com feministes, com anticolonialistes, i tots els que aposten per la justícia social i la justícia global, estiguem més atentes que mai i fem pressió juntes. La interseccionalitat entre les lluites socials és més clara que mai.

És moment de construir el futur que volem: un món en el qual les persones puguin estimar i viure sense ser discriminades per qualsevol raó de gènere, ètnia, classe social, i on es pugui respirar aire net, beure aigua neta, tenir una vida digna, i mantenir vius els ecosistemes que protegeixen la vida, inclosa la humana, al planeta Terra. Necessitem que la gent de carrer que comparteix aquesta visió de futur se sumi a nosaltres, perquè com més siguem, més esperança tenim d'aconseguir aquest futur.

És un moment de canvi.

Ho és, i en aquest moment de canvi hem d'intentar guanyar terreny. La nostra missió es basa a aconseguir mobilitzar el 3,5% de la població, una dada que segons alguns estudis garanteix que es pugui dur a terme un canvi de sistema. Un bon exemple d'això seria el de les sufragistes.

Tenim clar que l'acció individual ja no és suficient davant l'emergència climàtica i que cal trobar el coratge i organitzar-se col·lectivament per fer pressió perquè els governs actuïn i legislin per aconseguir aturar l'augment constant de la temperatura al planeta i així poder garantir un futur a les següents generacions.

Quines són les vostres demandes?

Rebel·lió o Extinció, és un moviment internacional de desobediència civil pacífica contra el 'business as usual' per aturar i posar remei a la crisi climàtica i ecològica. Tenim tres demandes bàsiques: que es digui la veritat sobre com d'aprop estem d'un punt de no retorn en l'àmbit climàtic i ecològic, que s'actuï ja per canviar el rumb, i que es constitueixin assemblees ciutadanes que garanteixin que aquest canvi de rumb es porta a terme a temps i amb justícia social.

Sobre aquesta darrera demanda de les assemblees ciutadanes, es tracta d'un mecanisme democràtic de participació directa, amb el qual podríem desencallar la presa de decisions dins dels governs, i compensar els dèficits democràtics de les democràcies representatives, avui completament segrestades pel capital.

Cal organitzar-se col·lectivament per fer pressió perquè els governs actuïn i legislin per aconseguir aturar l'augment constant de la temperatura al planeta i poder garantir un futur a les següents generacions.

Com funciona?

Amb aquest sistema, s'escullen persones de manera aleatòria, garantint la representativitat de tots els sectors de la societat. Aquestes persones són informades per un grup d'experts sobre crisi climàtica, i treballen diferents temes per decidir mesures concretes. Aquest model s'està aplicant ara al Regne Unit, i també a França, i s'ha utilitzat abans en altres països per desencallar processos que la societat ja estava preparada per assumir, i els governs no, com ara aprovar la llei d'avortament a Irlanda l'any 2018.

Heu pogut continuar amb la vostra tasca durant la pandèmia?

Sí. Durant el confinament ens hem centrat a continuar fent sensibilització a través de les xarxes socials, i ens hem adherit al Pla de Xoc Social. Durant el post-confinament, hem participat en les mobilitzacions de lluita contra el racisme, "Confinem els cotxes. Recuperem la ciutat"; i, juntament amb altres entitats ecologistes que formem "2020: Rebelión por el clima", vam fer una acció davant de la borsa de Barcelona pel dia del Medi Ambient.

Vàrem dur a terme una acció davant la Plaça Sant Jaume on amb centenars de sabates vam representar la participació ciutadana que creiem que hi ha d'haver per tal de garantir una recuperació ecològica i sostenible després d'aquesta crisi. Ara ja tornem a estar més actives que mai, i s'estan treballant projectes molt interessants amb altres col·lectius, per exigir una #Assembleaciutadana pel Clima, i per treballar qüestions sobre la transició eco-social que necessitem. Venen més tallers, accions, i campanyes, perquè ara és el moment! Esteu atentes!

El pla de xoc social.

No vam dubtar en cap moment adherir-nos. Totes les demandes són afins a la visió de futur de Rebel·lió o Extinció Barcelona, i molt necessàries durant i després de la crisi de la Covid-19. Protecció a les treballadores, serveis públics de qualitat, protecció davant les violències masclistes, etc.

Lamentem, però, que no s'arribés a un consens per esmenar mesures també en relació amb la crisi climàtica, i que no se'n faci menció de la mateixa en tot el pla. Pensem que és un error, i esperem que aviat totes les forces que lluiten per la justícia social a Catalunya i a l'estat espanyol facin també seva la lluita climàtica. Durant la revolució francesa, no es va considerar important garantir els drets de les dones. També va ser un error en el seu moment.

S'ha parlat molt de la necessitat del canvi de mobilitat.

Per a nosaltres una iniciativa com "Recuperem la ciutat" és bàsica perquè dóna un missatge claríssim: el transport privat que genera CO₂ fa impossible la convivència dins les ciutats. No només perquè emet substàncies nocives pels humans i l'ecosistema, sinó també pel que fa a l'espai i de facilitar la convivència. És terrible.

Hi ha estudis que diuen que les partícules que es generen pels vehicles privats causen prop de mig milió de morts prematures a Europa. Són dades que esgarrifen. També hi ha estudis que diuen que la crisi de la Covid-19 afecta més a zones amb més aire contaminat. Creiem que és bàsic i vital que canviem la mobilitat i fem una combinació de transport públic, bicicleta i anar a peu, i deixar de banda l'ús del vehicle privat. Ens encanta imaginar una ciutat en la qual es pot jugar, quedar a l'aire lliure, respirar, ballar, comprar, i viure sense sorolls i sense fums!

En general es té la falsa sensació que durant el confinament s'han reduït molt les emissions de diòxid de carboni, i que el confinament ha contribuït molt a millorar la crisi climàtica.

Durant el confinament va millorar la qualitat de l'aire.

Sí, a les grans ciutats hem gaudit del millor aire en dècades, donada la reducció de la mobilitat privada. Tanmateix, en clau de crisi climàtica a escala global, l'escenari no ha estat gens favorable. En general es té la falsa sensació que durant el confinament s'han reduït molt les emissions de diòxid de carboni, i que el confinament ha contribuït molt a millorar la crisi climàtica.

La realitat, però, és que, tot i haver-hi una reducció momentània de les emissions de diòxid de carboni, perquè la reducció d'emissions tingui un efecte en la concentració de diòxid de carboni a l'atmosfera, aquesta ha de ser molt més gran i continuada en el temps, no només de dos mesos. El resultat és que durant el confinament els nivells de concentració de diòxid de carboni a l'atmosfera han continuat marcant rècords històrics. És a dir, l'aixeta ha rajat amb menys quantitat, però l'aigua de la banyera ha seguit pujant.

És preocupant.

Ens trobem en una situació de més risc que abans del confinament. Això ens preocupa molt, i no només per aquesta pujada. Molts científics han advertit que s'ha d'anar amb compte perquè després d'aquesta situació excepcional de Covid-19 hi ha la possibilitat que hi hagi un repunt d'emissions de diòxid de carboni si els governs opten per l'estimulació dels mercats i el creixement econòmic com a mesura per pal·liar la crisi econòmica causada per la Covid-19.

Després d'aquesta situació que hem patit, es creurà molt més als científics que porten anys alertant del canvi climàtic?

No es posa en dubte la veritat científica. El que si crec és que durant dècades ens han estat avisant i no hem fet res per evitar-ho. Del que avisen és que hem d'actuar ja, hem de fer alguna cosa. I aquesta és una altra de les demandes que tenim. Crec que es respectarà més la tasca de les persones científiques i que han estat lluitant a primera línia d'aquesta crisi, però clar, això significa que actuarem? Està per veure, potser ja és hora de rebel·lar-se.