Contaminació i ciutat són termes que solen anar agafats de la mà. Segons constata Nacions Unides, les ciutats consumeixen el 78% de l'energia del món i produeixen més del 60% de les emissions de gasos. Barcelona n'és una d'elles. La capital del territori es troba entre les ciutats més contaminades a Europa, i fins i tot supera els valors màxims marcats per l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

"Com moltes altres ciutats del món, Barcelona té un problema important: la contaminació per trànsit de vehicles motoritzats i, per conseqüència, la degradació de l'espai públic i el medi ambient", afirma Nahuel Osorio, membre de l'Espai Ambiental Cooperativa, entitat coordinadora de l'esdeveniment. De fet, els vehicles són els principals responsables de la contaminació que hi ha a la Ciutat Comtal en un 50%.

A més, el transport privat encara és el més utilitzat, tant en els fluxos interns com en els connectors, segons l'Enquesta de Mobilitat en Dia Feiner (EMEF), unes xifres que s'han de revertir si es vol fer front a l'emergència climàtica.

Entre les lluites per conscienciar a la població d'una problemàtica generada per l'activitat humana, des de del 2014 la ciutat acull una jornada d'allò més verda, l'anomenat Park(ing) Day. Es tracta d'un esdeveniment internacional que se celebra a diferents punts del planeta. A Barcelona hi arriba el pròxim divendres 15 de setembre, coordinat per l'Espai Ambiental Cooperativa i l'ISGlobal, i amb el suport de l'Ajuntament de la ciutat.

"No ens adonem del que realment ocupa un cotxe fins que ens parem a observar les dimensions d'una plaça de pàrquing. Són uns sis metres quadrats, aproximadament, i és una barbaritat. Quan veiem totes les accions que es poden desenvolupar en aquest espai, se'ns obre una mirada de futur que repensa l'espai públic", explica Raül Toran, divulgador científic d'ISGlobal. El 90% del temps, els vehicles que ocupen una plaça de pàrquing estan aturats i, per tant, s'apropien de la majoria de les zones d'una ciutat.

Park(ing) day o el dia més verd de Barcelona

Posar al centre les persones, tenir en compte l'urbanisme i lluitar a favor del medi ambient són els principals objectius d'aquesta proposta originada als Estats Units ja fa 18 anys. La principal acció que transporten a cada una de les ciutats que s'hi adhereix és convertir places d'aparcament de carrers en jardins, parcs i altres tipus d'espais. En el cas de la capital catalana, seran un total de cent vint-i-sis estacionaments.

Defensen uns valors molt concrets i es mouen en una perspectiva ecofeminista i de mobilitat sostenible, repte especialment difícil d'assolir en l'actualitat tenint en compte la gran densitat de trànsit que aglutina diàriament la ciutat. De fet, la lluita estaria estretament relacionada amb l'objectiu número onze de la llista d'Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), centrada en les ciutats i la seva transició cap a models més sostenibles.

"S'estima que per l'any 2050 la majoria de la població del planeta, un 70% aproximadament, es concentrarà a les ciutats. És fonamental que els espais urbans es planifiquin prioritzant la convivència i la salut de les persones", expressa Pamela Blanche, divulgadora científica d'ISGlobal.

A més, tractar la contaminació també significa incidir en com afecta la salut de les ciutadanes, ja que tal com apunta Blanche, "Barcelona és la sisena ciutat europea amb major càrrega de mortalitat associada a la contaminació de l'aire". Així doncs, es converteix en una forma molt visual i interactiva de denunciar un model de ciutat basat en el cotxe-centrisme, que deixa fora de joc a les persones i al medi ambient.

Un dels objectius principals que presenta el Park(ing) day és la divulgació de la mobilitat activa, aquella que se centra en l'ús de la bicicleta, del patinet, del transport públic i de moure's a peu. Gràcies a aquesta, s'afegeixen minuts d'esport que es realitzen diàriament i, per tant, no només té uns beneficis clars pel medi ambient, sinó que també té un impacte positiu en la salut humana. La mobilitat passiva, al contrari, és aquella que fomenta el transport en cotxe, moto o vehicle privat que, sovint, és de porta a porta.

Cada racó verd resta espai a un o diversos vehicles i el destina a què la ciutadania el pugui gaudir, sigui seient o desenvolupant alguna de les activitats que proposen les setanta-cinc entitats inscrites, les quals pertanyen a àmbits diversos com el cultural o el solidari. La jornada començarà a les 9 del matí i es podrà gaudir fins a les 21 h.

Entre les entitats i activitats que es podran trobar als jardins, hi ha Colectic SCCL, que prepararà una carrera de leds a la ronda de Sant Antoni, 74, de 16 a 19 h, per donar una segona vida a components electrònics. El col·lectiu Stop Accidentes també hi participa amb un taller de creació d'elements reflectants per la bicicleta amb material de reciclatge, al carrer Consell de Cent amb carrer Sicília, de 12.30 h a 14 h. A més, Biciclot oferirà una exposició de vehicles sostenibles al carrer Pamplona, 81, de 10 h a 14 h.

Els refugis climàtics, oasis enmig de la ciutat

Una de les principals conseqüències del canvi climàtic és, sense dubte, la constant pujada i baixada de temperatures que es produeix i que se seguirà produint. Precisament, la present edició del Park(ing) Day vol conscienciar sobre les temperatures extremes i com ens podem protegir amb els refugis climàtics.

"La idea que el Park(ing) day se centrés en els refugis climàtics és per donar valor a aquests espais i per proporcionar-los més visibilitat perquè vam detectar que, fins fa poc, moltes persones no tenien coneixement de què eren. Pensem que és un encert centrar la mobilitat sostenible en temes d’acció climàtica i dissenyar una iniciativa global que aconsegueixi adaptar els espais a l’augment de temperatures", destaca Toran.

Barcelona compta amb una xarxa d'espais, cent quaranta-dos adaptats a les condicions meteorològiques hivernals i dos-cents deu a les estiuenques, esteses pels diversos districtes de la ciutat. Per a què unes instal·lacions puguin ser considerades espais climàtics han de complir amb determinades condicions. En primer lloc, poden ser d'interior, aptes tant pel fred com per la calor; o exteriors, que només estan disponibles des del 15 de juny al 15 de setembre.

El principal objectiu és proporcionar confort tèrmic a la població, però alhora, continuar mantenint els usos i funcionalitats que se li dona. A la llista hi podem trobar centres esportius, biblioteques o jardins, per exemple. Com a punt important, la temperatura a l'hivern s'ha de mantenir a dinou graus i, a l'estiu, a vint-i-set. A més, són gratuïts i en poden fer ús totes les ciutadanes.

De totes maneres, són llocs especialment pensats per les persones vulnerables, com nadons, persones majors de 75 anys o persones amb pocs recursos, entre altres. No només mantenen una temperatura saludable per a la població, també han de ser segurs, tenir bona accessibilitat, comptar amb àrees de descans i aigua gratuïta. Tots els que es troben dins la xarxa compten amb una simbologia determinada per poder identificar-los fàcilment en cas que s'hagin d'utilitzar.

Al final, la celebració de la jornada, any rere any, també és un recordatori dels projectes que funcionen a altres parts del planeta. "Generem xarxa, una força col·lectiva que impulsa l'adhesió de més entitats i de noves iniciatives que consoliden els nostres objectius", conclou Blanche.