Barcelona és una de les ciutats europees que porten més temps lluitant contra el canvi climàtic. La ciutat ha estat implementant al llarg dels últims anys una sèrie de mesures enfocades a reduir els efectes nocius dels gasos d’efecte hivernacle, i això l’ha portat a ser inclosa en la CDP’s Cities A List, un llistat de l’organització independent i sense ànim de lucre CDP.

Aquesta entitat porta analitzant durant les últimes dues dècades empreses i ciutats per comprovar que gestionen correctament l’impacte ambiental que puguin causar, i des de fa uns anys elabora la mencionada llista, on s’hi inclouen les ciutats que duen a terme accions més destacades en matèria climàtica.

Per elaborar aquesta llista, la CDP classifica cada ciutat analitzada en quatre llistats diferents, segons quina sigui la qualitat i quantitat de dades que s’estiguin aportant i les accions que s’hagin anat realitzant: A, Lideratge; B, Gestió; C, Consciència, i D, Divulgació.

Un cop fet això, s’assigna una puntuació a cada ciutat, i per a poder obtenir una A, com ha estat el cas de Barcelona aquest any, es necessita complir els següents criteris: tenir un inventari públic, a l’abast de tothom, de les emissions de tota la ciutat; establir un objectiu de reducció d’emissions; publicar un pla d’acció climàtica i haver completat una avaluació sobre com es combatran els riscos climàtics en l’actualitat i al futur.

Disparitat d’opinions

Miquel Ortega, doctor en ciències ambientals i coordinador de projectes de la Fundació ENT, considera que el propi fet que la ciutat s’hagi inclòs en aquesta llista ja és indicador de que les coses s’estan fent bé. “Nosaltres en fem una valoració positiva, ja que mostra que la ciutat és capaç d’explicar i monitoritzar adequadament la informació sobre canvi climàtic”, explica Ortega, “i que disposa d’un bon pla d’acció per mitigar i adaptar-se al canvi climàtic, amb objectius prou ambiciosos”.

Per Ortega, el repte principal de la ciutat “és la implementació del pla d’acció. Cal convertir en realitat el que diu el pla, i ser ambiciosos en les mesures que es plantegen de manera genèrica sense objectius concrets. Un dels reptes que planteja el pla actual és que toca molts fronts i no els prioritza o quantifica, de manera que no estem segurs on s’ha d’estrènyer més per assolir bons resultats”.

Aquesta afirmació coincideix amb el que opina Maria Garcia, d’Ecologistes en acció, que tot i això es mostra molt més crítica amb la inclusió de Barcelona en aquest llistat de la CDP. Per Garcia aquesta llista és poc més que una campanya de màrqueting i publicitat per atraure inversors. “Si et fixes, la CDP és una entitat que el que fa és donar puntuacions a ciutats i entitats segons el seu propi criteri, amb informes propis”, explica Garcia, “i no avalua la feina feta, si el pla és efectiu o no... només valora que aquest pla existeixi”.

Garcia creu que darrere d’aquest llistat hi ha un interès clar: orientar a inversors que tinguin, dins les seves carteres, línies de projectes sostenibles per invertir en una ciutat o una altra. “Per nosaltres aquest llistat no és més que un aparador de ‘greenwashing’ d’empreses i ciutats, perquè així els inversors poden dir que estan finançant projectes en ciutats sostenibles. Ens hem de preguntar ‘què ha fet Barcelona en matèria climàtica per rebre aquesta valoració?’, i el que hem vist és que existeix un pla, sí, però amb uns resultats no gaire positius”.

Propostes de millora

Tot i la diferència d’opinions sobre la importància d’aquesta llista, on sí que estan d’acord Ortega i Garcia és en la necessitat d’establir propostes més efectives i que cobreixin altres aspectes. “La rehabilitació energètica dels edificis l’acció individual de l’Ajuntament és insuficient”, explica Ortega, “i cal un esforç molt gran de moltes administracions, com també establir canvis normatius i incentius per activar l’acció privada. Si no, hi ha el risc que els objectius es quedin només al paper i no baixin a realitats efectives a la ciutat”.

Garcia va més enllà. “S’ha vist que, pel que fa a la mobilitat, hi ha un ús insostenible i irracional del vehicle privat, i que s’està potenciant la renovació dels vehicles quan el que s’hauria d’estar fent és potenciar-ne la reducció! Per això nosaltres proposem la creació d’un peatge urbà a l’hora d’entrar a la ciutat, per dissuadir d’aquest ús diari, i que seria gratuït per vehicles d’alta ocupació, serveis essencials, transport públic, etc. Amb el que s’anés recaptant es podria enfortir el transport públic de la ciutat, que és la gran columna vertebral de Barcelona”.

Dues de les infraestructures que mencionen tant Ortega com Garcia són el port i l’aeroport. Segons Ortega, “pel que fa a aquestes dues grans infraestructures, pràcticament només es tenen en compte les emissions associades als edificis i serveis, però s’ignora totalment que per fer econòmicament viables aquestes estructures són necessaris els avions i vaixells movent-se per tot el món. Les infraestructures aeroportuàries i portuàries s’haurien de corresponsabilitzar d’aquestes emissions, conjuntament amb les companyies aèries i els usuaris”.

Hi ha ciutats europees, com ara Londres, que han frenat projectes d’expansió dels aeroports per qüestions climàtiques. “Aquí es volia fer l’ampliació de la 3a pista de l’aeroport”, comenta Garcia, “però hi ha un posicionament molt ambigu respecte si finalment es farà o no. El que s’hauria de fer és eliminar tots aquells vols domèstics que ja tenen alternativa ferroviària: les principals ciutats espanyoles ja estan connectades amb un sistema ferroviari que es podria enfortir amb la recuperació de trens nocturns, la connexió a ciutats europees, etc.”.

Un progrés lent, però imparable

Cal celebrar, però, que a l'hora de comparar els resultats d'aquest any amb els dels últims cinc anys, es veu una progressió evident per part de moltes ciutats a l'hora de treballar contra el canvi climàtic. Sense anar més lluny, la comparativa que ha realitzat la CDP demostra que el 2015, el 60% de les ciutats de la Llista A a Europa no tenien com a objectiu la reducció d'emissions, mentre que les 33 ciutats europees que apareixen en l'actualitat al llistat sí que ho contemplen.

Això se suma a esforços de certes ciutats per aconseguir que la seva energia sigui 100% renovable el 2050 o abans, com és el cas de Copenhaguen, Turku i Estocolm, que ja han superat el 50% dels objectius establerts.