L'evolució favorable de la situació de la pandèmia que vam viure al nostre territori durant els mesos d'estiu, així com la gran adaptació a les mesures de seguretat, protecció i higiene que va dur a terme l'entitat, va permetre a Projecte Boscos de Muntanya mantenir les estades de voluntariat previstes a la vall d'Esterri de Cardós i Massís de l'Orri (Parc Natural de l'Alt Pirineu, Pallars Sobirà) i a Espinavell (Parc Natural de Capçaleres del Ter i del Freser, Ripollès) al llarg de quatre mesos.

L'entitat, que ha superat totes les adversitats d'un context que obliga a cancel·lar dia rere dia activitats de tota mena, celebra l'èxit d'unes estades de voluntariat que han aplegat més de 300 participants durant disset setmanes al bosc, unes xifres de participació que es tradueixen en prop de 17.000 hores de feina i cap cas detectat de coronavirus, quelcom que remarca l'entitat.

L'èxit d'organització s'ha aconseguit amb molt d'esforç, i gràcies a la "tasca de conscienciació i a totes les mesures adoptades", tal com assenyalen des de la mateixa entitat que treballa per promoure la conservació i millora dels boscos i paisatges del Pirineu català des de fa tretze anys. L'entitat destaca "la complexitat del repte organitzatiu i la capacitat de resposta als imprevistos". I és que, tal com es presentava la situació a principis d'estiu, algunes estades es van haver d’anul·lar el 90% de reserves.

Algunes de les mesures que es van prendre per a poder adaptar-se a la situació d'acord a la normativa sanitària, i poder desenvolupar els projectes previstos, va ser la reducció de la mida dels equips. Com en d'altres sectors, es van crear grups de convivència tancats, i es desinfectaven constantment tots els espais i materials emprats en les activitats. Segons assenyalen des de l'entitat, va ser de gran ajuda la resposta "excel·lent" dels participants.

Resultats de les estades

Els quatre mesos de voluntariat, mitjançant els diferents grups participants, als diversos territoris com la vall d'Esterri de Cardós, el Massís de l'Orri i Espinavell, han servit per recuperar 5,5 quilòmetres de camins i 1,7 hectàrees de pastures. També s’han aclarit onze hectàrees com a millora d’hàbitat, amb tres objectius clau: condicionar el bosc per al futur, reforçant-lo com a ecosistema estable i sostenible, garantir la producció de fusta, i protegir l’hàbitat del gall fer, espècie en perill d’extinció al Pirineu a causa de l’emergència climàtica.

També s'han construït setze metres de murs de pedra seca, un pont, un abeurador i un mur de contenció amb tècniques de bioenginyeria.

Tot i aquestes bones notícies, des de l'entitat no fan volar coloms i es mantenen realistes, però optimistes alhora. "Venen dos anys molt incerts, necessitem ser flexibles i adaptar-nos al nou context. La reducció de l’activitat amb grups més grans pot ser una oportunitat per a treballar més en qualitat i proximitat", explica l'Andreu González, fundador i director de l'entitat.

Així mateix, en conjunció amb l'èxit d'organització en un context d'aquestes característiques, l'entitat Projecte Boscos de Muntanya ha estat guardonada amb un prestigiós premi de l'European Outdoor Conservation Association (EOCA) que reconeix la constància, la implantació i la singularitat del projecte. Des de l'entitat destaquen que la fundació ha estat escollida entre 120 projectes d’arreu del món, xifra rècord de candidatures.