Elena Manso: "Cada cop hi ha més gent conscienciada, que adopta un gos o un gat i no el compra"

L’Associació Protectora d'Animals de Granollers (APAG), reconvertida de l’antiga gossera comarcal, recull entre 600 i 700 gats i gossos l'any. Es tracta d’animals que s’abandonen, però també que es perden o que s’escapen. La gran majoria, però, s'adopten o es retornen als seus propietaris.

Quina és la missió de l'APAG?

La nostra missió és d'aquelles que no haurien d'existir.....com la de la gran majoria d'ONG. Significaria que el món és més harmoniós, més just, millor del que és ara. Nosaltres treballem per acollir aquells gats i gossos que s'abandonen, es perden o que no els poden atendre i també per buscar-los una casa nova. La crisi ho ha accentuat, especialment amb el cas de persones que han hagut de deixar la casa i tornar a viure amb els pares i no han pogut emportar-se l'animal amb ells. En algun cas, pocs, han vingut a recuperar-lo quan han trobat feina o casa.

Quin suport té l’entitat?

Primer de tot el del voluntariat. Econòmicament, el dels socis, els participants a les campanyes de donacions i els ajuntaments dels que cobrem per fer un servei. Ens encarreguem de la recollida d'animals a Granollers i a 6 municipis més del Vallès Oriental. També rebem donacions d'empreses (material de neteja, menjar pels animals, mantes per l'hivern...). No són diners però per nosaltres són molt importants.

Quants voluntaris teniu ara i quin paper juguen en el si de la vostra entitat?

Fulls de voluntaris en tenim uns 600, però que vinguin, cada dia o sovint, són unes 25 persones. N'hi ha d'altres que no poden venir però que es fan socis o es fan padrins o porten un sac de pinso. La gent fa el que pot. Els voluntaris ho són tot. Aquí hi ha un veterinari i una cuidadora contractats, però tota la resta són persones voluntàries que ens ajuden a netejar les instal·lacions, a cuidar els gossos, a treure'ls a passejar per la muntanya. Són els que els miren d'aprop i diuen: «el Deker avui anava una mica coix»...

Quin perfil tenen els voluntaris?

La majoria són joves, màxim de 30-35 anys. Gairebé tots són membres d'alguna altra associació sobretot social (Creu Roja, Metges sense Fronteres, Aldeas Infantiles, etc). Com és el meu cas. La persona que és solidària amb els animals no és insolidària amb les persones. Quan diuen aquestes coses, em sublevo. La majoria de voluntaris que vénen també ho compaginen amb tasques socials. Són persones a qui els agraden els animals i possiblement se'ls fa més fàcil venir a passejar gossos que anar a cuidar avis.

Sovint tenim la imatge d’una gossera com un lloc inhòspit...

Els nostres animals estan ben atesos (menjar, atenció veterinària, afecte dels voluntaris, neteja, passejos)... però el que de veritat necessiten és que no els haguessin abandonat i trobar una altra família que els acullin. Segurament molts són gossos maltractats. Però quan arriben aquí tenen la confiança que aquí estan bé i que les persones que vénen aquí ho fan per ajudar-los i estan tranquils.

Per què s’abandona un gos o un gat?

Darrera de cada abandonament hi ha moltes vegades un problema molt gros, que la persona que no sap resoldre. A vegades ens truquen per demanar consell. Però d’altres vegades, agafen el cotxe i els deixen a la muntanya on pensen que s'espavilarà. Saben que aquí a Catalunya acabarà en un lloc on no el mataran. Més tard o més dora trobarà una casa o com a mínim estarà cuidat. I per això, fins i tot, a vegades, els deixen lligats a la porta mateix. Potser hi ha algun cas més a l'estiu, però fa anys que n’hi ha durant tot l'any.

Quina creieu que serà la vostra realitat d’aquí a 10 anys?

Ja no ho sé, perquè porto tants anys pensant que això canviarà.... (Riu). Confio en jubilar-me, però no se si podré. A Alemanya, Suïssa, Àustria pràcticament no hi ha abandonaments. Un centre amb el que treballem a Alemanya, tenen 8 gossos mentres nosaltres en tenim com a mínim 88. Penso que l’ideal seria que fos com allà. Per sort, a Catalunya -a la resta d'Espanya és diferent- cada vegada hi ha més gent jove que està més conscienciada, venen a adoptar un animal i ja no el compren. Encara hi ha molt per fer però aquí estem una mica més a prop d'Europa.

Quants “finals feliços” hi ha?

Molts, ho podem dir amb molt d'orgull. L'entitat recull entre 600 i 700 gats i gossos l'any. La gran majoria s'adopten o es retornen als seus propietaris. Mica i mica i fent feina, les coses van canviant. A vegades venen famílies amb nens petits a conèixer aquesta realitat i segurament aquests nens ja tindran un altre tarannà. També fem xerrades a les escoles amb aquesta intenció. L’èxit de les adopcions o recuperacions ha canviat molt en els últims anys gràcies a un sistema molt fàcil i gratuït que són les xarxes socials que ho faciliten extraordinàriament. Arriba un gos, penges la seva imatge al facebook i de seguida arriba a molta gent.

Quin ha estat per tu el moment de més passió a l’entitat?

Moments emocionants? Molts! Des del gos petit que vam trobar i va aparèixer la família després de dos anys que l'havia perdut. Fins a aquell gos que recuperes d’un hort lligat de mala manera, ple de porqueria i que el portes aquí i el neteges i veus que és un gos maco i agraït. També quan un gos o un gat que viu al centre des de fa anys, gairebé des que va obrir, troba una casa, una família, i t'envien una fotografia.

Dos grans reptes?

Cal fer molta conscienciació. A més, si es fes complir la llei de protecció dels animals al peu de la lletra, la situació seria molt diferent. Si algú se’l multés per tenir el gos lligat tot el dia, el deslligaria i no en tornaria a lligar cap mai més. La llei diu coses molt senzilles: un animal ha de tenir un lloc per viure digne, ha de tenir el que necessita per menjar, beure i serveis veterinaris, i se l’ha de tractar amb dignitat.

Per saber-ne més podeu consultar la pàgina web de l'entitat i els apartats «Com pots ajudar» i «Col·labora».També podeu seguir-los pel facebook i el twitter.