Moltes persones, un cop al mes, tenen la necessitat de gestionar la seva menstruació. A la gran majoria d’escoles catalanes els docents s’acosten a aquest tema per la vessant més biològica -el funcionament del sistema reproductiu-, però no hi ha una educació menstrual que aporti informació i doni opcions a les persones que ho necessiten.

Aquestes mancances, juntament amb els tabús que -per increïble que sembli- encara planen sobre el tema, provoquen que les persones menstruants es decantin pels productes que els arriben en forma d’eslògans publicitaris o s’apuntin a les opcions majoritàries i, generalment, gens qüestionades. No és estrany, doncs, que escullin tampons i compreses d’un sol ús perquè són productes que fàcils d'adquirir i d’ús normalitzat. El que poca gent es para a pensar, però, és com afecta la seva elecció a la seva butxaca, la seva salut i, sobretot, al seu entorn.

Si durant la seva vida fèrtil una persona pot arribar a generar 180 quilos de residus menstruals, cal aturar-se i fer una reflexió per un -urgent i- necessari canvi d’hàbits.

'Nou període'

Rezero ha impulsat la campanya 'Nou Període' per caminar cap a una societat amb menstruació sense residus. "La idea de fer aquesta campanya es desprèn de l’estudi previ que es va fer el 2019 sobre els costos ambientals i econòmics que tenien els productes menstruals d’un sol ús, les tovalloletes humides i els bolquers. Arran d’aquest estudi i l’impacte ambiental brutal d’aquests residus, vam trobar la necessitat de parlar sobre aquest tema", ens diu la Laia Guardiola, coordinadora del projecte.

Rezero és una fundació catalana, privada i sense ànim de lucre que va néixer fa quinze anys i treballa per la prevenció de residus i el foment del consum responsable. Els objectius de la campanya 'Nou període' són donar informació i promoure les alternatives als productes d’un sol ús, així com empoderar les persones menstruants perquè celebrin les seves pròpies eleccions respecte al producte que volen utilitzar.

'No hauria de ser un tabú parlar sobre un procés natural inherent a la meitat de la població mundial. Més aviat hauria de ser vergonyós ignorar-lo'. Així és com comença el Manifest Sagnant, que forma part de 'Nou Període'. Aquest manifest destaca els objectius esmentats anteriorment i pretén arribar a governs i institucions perquè es posin en marxa.

Per aquesta raó recull un seguit de mesures clau que cal implantar per fomentar els productes menstruals reutilitzables i així evitar els impactes -ambientals, econòmics, socials i sanitaris- associats als productes menstruals d’un sol ús.

Impacte ambiental

Els residus que es generen amb els productes menstruals d’un sol ús són de molt baixa qualitat, és a dir, difícilment reciclables per la barreja de materials i residus biològics que contenen. Així, acaben en abocadors i incineradores, amb l’impacte ambiental que això suposa. En altres casos, tampons i compreses acaben al vàter, generant problemes al tant al clavegueram com als mars i oceans, on aquests residus es troben entre els top 10.

El poder contaminant d’aquests residus d’un sol ús no es pot menystenir, doncs. El plàstic és un dels principals components en les compreses convencionals -compta amb un 90% d’aquest material en la seva composició- i pel que fa als tampons, sovint els aplicadors i embolcall també acostumen a estar fets de plàstic. A més d’això, aquests productes d’un sol ús contenen altres substàncies com ftalats i parabens, que també resulten tòxiques.

Impacte econòmic i de salut

A més de l'afectació mediambiental, també cal tenir en compte l'economia i la salut de les persones. Els productes per a la menstruació són de primera necessitat, i si bé a molts països d’Europa s’ha rebaixat o eliminat la taxa que se’ls aplica, a Espanya -2020- continuem pagant un 10% en lloc d’un 4, generant amb això un gran negoci per a les poques multinacionals que tenen el control del mercat. Unes multinacionals, que no es fan càrrec dels residus que se’n deriven, ja que no en tenen cap tipus de responsabilitat.

Per altra banda, aquests productes també acostumen a tenir un impacte sobre la salut, principalment pels materials i substàncies tòxiques emprades en la seva confecció. A més d’aquestes substàncies, acostumen a contenir una gran quantitat d’additius: lubricants, hidrogels, locions, neutralitzadors d’olors... entre d’altres. L’estudi de Rezero destaca que 'Malauradament, no es disposa d’informació sobre la seguretat o el contingut químic d’aquests additius'.

Alternatives

Pel que hem vist fins ara sobren els motius per a contemplar alternatives a tampons i compreses d’un sol ús. Les propostes són variades, i tot i que encara no estan gaire esteses ja són opció per a moltes persones menstruants, que s’interessen i busquen maneres de tenir un període amb residu zero:

• Compreses de roba, fetes de teixits absorbents com el cotó o el cànem. Es fan servir com les compreses convencionals, però es poden rentar i reutilitzar.
• Roba interior menstrual, en què la part de l’entrecuix està feta de teixit absorbent com en el cas de les compreses.
• Copa menstrual, l’opció que més de moda s’està posant per comoditat com per la vida útil que ofereix -deu anys, segons els fabricants-. Existeixen mides i formes diferents, depenent de l’edat i les condicions de la persona que les utilitzi.
• Esponges marines, que provenen de cultius específics. Són les mateixes que es fan servir per la higiene dels infants i si bé són d’absorció intensa -tenen la capacitat d’un tampó-, no tenen cap element per a la col·locació ni extracció.
• Sagnat lliure, que no requereix cap producte ni genera residus. Es tracta d’arribar a controlar el flux de la menstruació retenint-lo amb el domini del sòl pelvià i evacuant al lavabo. Tot i ser l’alternativa més ecològica és la que demana un coneixement i control del propi cos més gran.

Amb aquestes alternatives es redueix en gran mesura l’impacte ambiental pel que fa als residus, però també per l'estalvi considerable dels recursos naturals que són necessaris per a la seva producció.

Educació pel canvi

Si hi ha una manera d'entendre la menstruació i tot allò que l'envolta és amb l’educació. Cal fer-ho des de les escoles i centres educatius. La campanya Nou període també ha posat el focus en aquest aspecte, volent ser presents tant a les aules de primària, secundària, batxillerat, universitats o altres estudis que es duen a terme a les escoles de Catalunya i Balears.

Conèixer les opcions, provar les que creiem que són més adequades per a nosaltres i decidir amb quina ens quedem és la base tant per acostar-nos a aquest període amb residu zero com per sentir-nos còmodes amb el nostre període.

El despertar d'un nou cicle

"Ens trobem que les persones emprenedores que són darrere dels productes reutilitzables en molts casos són dones o col·lectius de dones que davant d’una necessitat que han tingut elles mateixes han impulsat un projecte moltes vegades amb criteris ecològics i socials, produint localment", destaca la Laia Guardiola.

Malgrat que en els últims anys ja s’ha començat a percebre una inquietud pels residus que generen els productes menstruals d’un sol ús, així com per l’impacte econòmic i de salut, la majoria de projectes que encara trobem són petits i, molts, a nivell local. L’estudi i la campanya Nou Període ha estat pionera tant a casa nostra com a Europa, i sembla que comença a moure i remoure consciències, ja que és una de les causants que aquest tema hagi arribat al Parlament Europeu.

Potser només som a l’inici d'un nou cicle, però comencem a tenir el més important: la informació. Només amb informació podrem ser conscients de la realitat en què vivim, decidir i triar allò que beneficiï la nostra salut, l’economia i el planeta.