Coincidint amb el Dia Mundial del Medi Ambient, la plataforma SOS Vallès es va donar a conèixer: constituïda per trenta entitats ecologistes, ambientalistes i veïnals, té el propòsit de denunciar les actuals problemàtiques i conflictes que afecten l'entorn natural del Vallès i treballar per millorar la preservació del medi ambient i la salut humana.

La mirada que es proposa des de SOS Vallès exigeix un canvi en el model econòmic de producció cap a una economia de suficiència que redueixi el consum i permeti la participació ciutadana en la gestió del territori. Parlem amb Carles Lumeras, representant de la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny a SOS Vallès.

Per què neix SOS Vallès?

La quantitat de problemes ambientals que en aquests moments estan gravitant sobre el Vallès, tant l'Occidental com l'Oriental, ha fet que multitud d'entitats, grups i plataformes que es veuen afectades per aquests conflictes ambientals entenguin que la manera d'abordar el problema actual és agrupar-nos. Per tant, SOS Vallès sorgeix de la necessitat de buscar la unitat de totes aquestes entitats per fer un treball conjunt essencial en el marc ambiental en què ens trobem en aquests moments.

En quina fase es troba la plataforma?

Estem en un moment de construcció. SOS Vallès fa poc que ha nascut i encara es troba en una fase organitzativa. Malgrat tot, la situació sanitària ens ha dificultat el procés. La construcció de la xarxa s'està realitzant a través d'eines virtuals, però no està sent gens fàcil, sobretot perquè som moltes les entitats implicades, amb històries i recorreguts diferents, i és complex posar en comú tot aquest magma.

Parla'ns dels vostres projectes.

Estem construint un Decàleg que ens servirà de base per plantejar tots els projectes que en l'àmbit ambiental hem de tractar. Treballarem problemàtiques que van des de la protecció dels cursos fluvials, fins a la necessària limitació d'un determinat tipus d'estructures, passant per l'establiment de figures de protecció en zones que és imprescindible conservar.

La plataforma està formada per entitats ecologistes i ambientalistes, però també de moviments veïnals.

Són moviments veïnals que evidentment tenen una aportació important pel medi ambient i per la conservació dels espais naturals. Fins i tot trobem grups dedicats a temes de salut comunitària i salut ambiental. Aquesta agrupació és bastant complexa, perquè reuneix parts de l'espectre que fins ara no s'havien reunit mai i poden complementar les tasques més clàssiques dels grups ecologistes.

Podríem dir que SOS Vallès és pionera en la unió entre entitats?

Sí, d'alguna manera a escala local ho és. Tot i que en l'àmbit de tota Catalunya ja existeix SOS Natura Cat, per exemple, una plataforma que pretén agrupar totes les entitats ambientalistes del territori català. Nosaltres treballem en l'àmbit del Vallès, que ja és prou complex, però la tendència és anar unificant totes les entitats que estan preocupades per la protecció del medi ambient, de la salut humana, del medi i de la biodiversitat.

Fa molts anys que lluitem per aconseguir que hi hagi unitat entre les entitats i les forces que treballen a favor del medi ambient i els espais naturals. Mai no hauríem d'oblidar-nos dels objectius fonamentals, perquè l'atomització i l'exclusivisme són actituds que ens fragmenten, fins i tot a vegades ens enfronten, i això només afavoreix als interessos d'aquells que treballen en contra del que defensem.

Fa molts anys que lluitem per aconseguir que hi hagi unitat entre les entitats i les forces que treballen a favor del medi ambient i els espais naturals.

Quins reptes i conflictes mediambientals pateix actualment el Vallès?

Pel que fa al Vallès Occidental, el principal problema que tenim són els conflictes de tipus urbanístic, que evidentment tenen una repercussió ambiental directa, sobretot en el tema d'infraestructures. Un d'ells és el fantasma del quart cinturó, una autovia en fase de construcció contra la qual portem més de vint anys lluitant, reivindicant les conseqüències catastròfiques que suposa per les zones de conreu i altres espais d'alt valor ambiental.

També cal destacar el conflicte del Calderí de Mollet, una disputa que aixeca gran polseguera perquè gran part de la població s'oposa als plans urbanístics que pretenen implantar-se en aquesta zona agrícola. El projecte relacionat amb el circuit de Catalunya també és una autèntica barbaritat: urbanitzar un enorme sector que implica tres municipis diferents en un context de canvi climàtic. O el conflicte que tenim actualment a Sant Feliu de Codines, on es vol construir una pista de motocròs en una zona renaturalitzada amb la repoblació faunística d'espècies protegides.

I al Vallès Oriental?

Al Vallès Oriental tenim altres adversitats, entre elles tots els problemes que afecten el Parc Natural del Montseny. Fa anys que estem lluitant per aconseguir una nova normativa de protecció del parc, que en aquests moments és inexistent perquè una sentència del Tribunal Suprem va eliminar totalment el Pla Especial de Protecció, aprovat el 2008.

Tot un pas cap enrere.

Però aquest pas enrere no només el notem al Montseny. El rebuf econòmic que ha aportat els fons europeus NextGenerationEU, destinat a recuperar-nos dels efectes de la crisi sanitària, ha fet que en comptes de ser capaços de reconvertir-nos i de pensar en els termes que els problemes ambientals estan plantejant en aquests moments, tornem a les tendències de sempre. La construcció d'estructures innecessàries com l'ampliació de la C-32, és un exemple d'això.

Des de SOS Vallès considereu que per poder defensar el medi ambient cal un canvi en el model econòmic cap a una economia 'decreixentista'. Quin és el camí per poder arribar-hi?

El primer camí és que el convenciment de què el decreixement és necessari i imprescindible el tinguem totes les entitats que treballem a favor del medi ambient. Crec que cada vegada més les entitats que han estat defensant determinats aspectes ambientals, van entenent que no hi ha possibilitat de revertir la situació si no es pren la determinació d'apostar per un tipus d'economia completament diferent, basat en la reducció dels consums a tots els nivells.

I com poden contribuir les entitats a la reducció del consum?

Bàsicament fent tot un treball de sensibilització ciutadana, començant per convèncer a tots els que hi treballem i continuant per fer un treball pedagògic amb la població. Malgrat tot, és ben evident que des de les administracions aquest missatge no s'està llançant, sinó tot el contrari.

A la vista de la conjunció de crisi que s'estan produint, tant energètica, com climàtica, de biodiversitat i sanitària, les mateixes administracions haurien de ser les primeres que treballessin en aquest sentit. Som les entitats ecologistes i ambientalistes les que fem aquesta feina de conscienciació. Treballem per fer entendre al conjunt de la població que la petjada ecològica que imprimim al planeta supera àmpliament els límits possibles.

No tenim un altre planeta.

No en tenim un altre, o comencem a entendre plegats tot això, o no hi haurà solució. Per tant, cal fer una tasca de pressió sobre les administracions locals, que són les que estan directament en contacte amb la població, perquè adoptin mesures que redueixin el consum i apropin la realitat del que tenim a les necessitats que hem de poder resoldre.

Treballem per fer entendre al conjunt de la població que la petjada ecològica que imprimim al planeta supera àmpliament els límits possibles.

Quin suport esteu rebent per part de les administracions?

Hauria de respondre a títol del qual represento per l'entitat a la qual pertanyo, és a dir, a la Coordinadora per la Salvaguarda del Montseny. Per part de l'administració no hem rebut cap suport, encara que fa més de trenta-tres anys treballem com a entitat consolidada en aquest territori.

Això us desmotiva?

Complica la situació, però no ens desanima. Portem tants anys, que ja ho tenim normalitzat. Podem enumerar totes les vegades que ens hem trobat amb projectes que afecten a nivell ambiental al Parc Natural del Montseny, però no hi ha hagut una sola vegada que s'hagin sentit les nostres al·legacions per limitar aquestes iniciatives. És per això que des de la Coordinadora per la Salvaguarda del Montseny demanem una llei que fixi uns límits de protecció.

Quins són els propers reptes de futur?

Les línies generals de SOS Vallès són defensar els espais naturals, lluitar perquè es conservi la biodiversitat; vigilar perquè els cursos fluvials no es malmetin ni es converteixin en clavegueres o en zones d'esbarjo turístic, sinó en el que són: corredors biològics autèntics; contribuir a la descarbonització de les nostres comarques o lluitar a favor d'una transició ecològica i justa a favor de les comunitats.