Contra el malbaratament alimentari, 'Dignitat de sobres'

El malbaratament alimentari comporta una sèrie de conseqüències negatives, impactes mediambientals, socials i econòmics greus. És una problemàtica mundial que, al llarg dels anys, se n’ha començat a prendre consciència i plasmar les raons per aturar-la.

El malbaratament alimentari engloba totes les pèrdues d’aliments segurs i nutricionals, al llarg de la cadena de subministraments alimentària: des del conreu o producció, la distribució, la logística, l’emmagatzematge, la venda als supermercats i, finalment, quan el producte arriba a casa i se’n malbarata l’ús.

Cada 26 de gener se celebra el Dia Mundial de l’Educació Ambiental, i l’Associació Andròmines, juntament amb el comitè d’entitats que han creat, arriba amb la campanya ‘Dignitat de sobres’, amb l’objectiu de posar en valor els aliments que es consumeixen i conscienciar el conjunt de la ciutadania sobre l’impacte ambiental i econòmic que es genera amb el malbaratament d’aliments. 

A més, aquesta problemàtica provoca un cost social, ja que milions de persones al món pateixen fam i desnutrició, tot i produir-se menjar per a tothom, segons expliquen des d’Associació Andròmines. Per tant, s’arriba a la conclusió que és una situació que cal aturar.

Què suposa per a la societat i l'entorn el malbaratament alimentari

La situació actual que viu el nostre territori es pot considerar alarmant: l’Índex de Preus del Consum (IPC) ha augmentat fins a un 6,5%, una xifra que no s’observava des del maig de l’any 1992. Aquest increment ha estat causat per la pujada del preu de la llum i, per tant, actualment, els aliments de primera necessitat tenen un preu més elevat, segons dades de l’Associació Andròmines. 

Un fet que afecta directament a la problemàtica del malbaratament alimentari. Núria Sau, directora de projectes de l'associació, ens mostra el perquè: “Per produir un aliment necessitem sòl, aigua i energia. En el moment de llençar-los, s’incrementen les emissions de CO2 que emetem a l’atmosfera”.

A més, el 33% del menjar que es produeix globalment es perd o es llença i a Europa es malbaraten 89 milions de tones d’aliments cada any: “És important planificar-nos bé la compra i demandar que a cap baula de la cadena es llencin aliments”, afirma Sau, perquè són un recurs molt important, afegeix.

Des de l’Associació Andròmines, afirmen que és imprescindible formar a la població i guanyar una mirada inclusiva cap als aliments. Cal donar importància en el consum de productes de proximitat i ecològics. Els aliments importats comporten una càrrega de transport, emissions de gasos i d’energia fòssil, que perjudica greument el nostre entorn.

Engega la campanya de sensibilització

En el marc del projecte ‘Dignitat de sobres’, Andròmines prepara, a part de la campanya d’educació i sensibilització, tallers d’educació ambiental per prevenir el malbaratament alimentari, dirigits a entitats socials que es dediquin a la recollida i recuperació d’aliments. L’objectiu és formar les persones encarregades de la distribució i logística d’aliments recuperats. Aquesta formació consistirà en temàtiques d’higiene, tractaments i identificació dels punts de millora, entre altres, segons explica Núria Sau.

Per altra banda, també treballaran amb persones usuàries i receptores d’aliments, per analitzar i identificar les necessitats. “Creiem que també és important que totes les famílies siguin conscients de què és el malbaratament alimentari”, afirma la directora de projectes. Actualment, un 26% de les famílies a Catalunya estan en situació de pobresa.

L’ideal seria que aquestes famílies comptessin amb els recursos, com qualsevol altra persona, per comprar al supermercat els seus aliments i, per altra banda, que no es malbaratés des de cap baula del sistema de producció, per tal que només es produïssin els aliments que són estrictament necessaris, defensen des d’Andròmines.

Des de l’associació, expliquen que s’han trobat amb casos d’aliments malbaratats per part de famílies en situació de pobresa pel simple fet que no tenen els estris o els recursos necessaris per cuinar segons quins aliments. És per aquest motiu que volen treballar i programar tallers dirigits aquest col·lectiu vulnerable i a les entitats socials que hi participen.

El Dia Mundial de l’Educació Ambiental posa en valor la importància de cuidar el nostre planeta, amb accions senzilles com la no-generació de residus, consumir aliments de proximitat, generar menys plàstic, i tenir en compte problemàtiques mundials com és el malbaratament dels aliments. “Estem arribant a la capacitat màxima de càrrega del nostre planeta i hem d’actuar per revertir-ho”, conclou Núria Sau.