La tortuga careta o babaua (Caretta caretta) és l’espècie més comuna d’aquesta família al Mediterrani. Al llarg dels últims anys, el nombre d’exemplars ha crescut exponencialment a les zones més occidentals del continent, com són França, Itàlia i Espanya, on s’han pogut identificar vora tres-cents nius. Normalment, l’àrea que acollia la majoria de les poblacions nidificants estables era la conca oriental europea. A escala catalana, aquest estiu s’ha assolit el màxim històric de nius, amb un total de set, repartits majoritàriament per la Costa Daurada i la zona de Begur.

Aquesta espècie està catalogada com a ‘vulnerable’ dins de les categories de fauna salvatge autòctona amenaçada que determina la Generalitat de Catalunya. Aquesta etiqueta significa que no es compta amb el nombre d’individus de tortuga careta necessaris com perquè la població es consideri estable, però tampoc té un perill greu d’extinció. Simplement, és necessària una gestió que elimini els agents que amenacen la tortuga careta per evitar-ne la desaparició.

La vigilància i protecció dels nius de tortugues, tasca principal de les voluntàries

L’època de nidificació de les tortugues té una durada de quatre mesos aproximadament, sempre de juny a octubre. Per tant, és en l’època d’estiu quan es poden trobar més nius. "En el moment en què es detecta un niu de tortuga careta, passen dos mesos, el temps estàndard d’incubació, fins que les cries ja poden començar a sortir", explica Paula Puy, tècnica de voluntariat de la Xarxa per la Conservació de la Natura (XCN).

És en aquest moment d’abandonament del niu quan cal estar alerta per facilitar que les cries puguin arribar al mar en bones condicions per permetre la continuïtat del seu cicle vital. Aquesta gestió és molt important, ja que la nidificació de l’espècie està amenaçada pel canvi climàtic i l’activitat humana. Emmarcada en aquesta situació, la XCN impulsa una borsa de voluntariat per custodiar els nius de tortuga careta del litoral català.

"És important protegir-la perquè, des del 2014, la nidificació està augmentant a les nostres costes. Cal mencionar que aquest procés és intermitent i depèn de diversos factors. Però el que està clar és que el canvi climàtic està afectant i està promovent que vinguin més cap a les nostres costes, perquè les temperatures de la sorra i de l’aigua creixen", desglossa Puy.

Des de l’entitat fan una crida a la ciutadania amb l’objectiu d’ampliar l’equip de voluntàries i preparar-lo per a la vigilància dels nius. Per participar, només cal inscriure’s a la borsa a través d’un formulari. L’únic requisit és ser major de setze anys.

Nou descobriment d’un niu al Delta de l’Ebre

Fa nou anys que les diferents entitats de preservació de la biodiversitat i les professionals de la ciència van iniciar la identificació de nius. El parc natural del Delta de l’Ebre és l’espai que n’acull més, un total de quatre, i és on s’ha localitzat el més recent. Els restants es troben a la platja de Coma-ruga, pertanyent al municipi del Vendrell, a Malgrat de Mar, i a la platja de Sa Riera, situada a Begur.

"Mai fins a la data s’havien trobat nius de tortuga tan amunt, a la Costa Brava. Els que tenim al delta, encara que s’hagin trobat a diferents platges, s’han situat al mateix lloc per temes de seguretat i per controlar-ne la viabilitat", explica Paula Puy.

A més, també és fonamental fixar-se en les tortugues adultes. Només una de cada mil sobreviu fins a l’edat adulta, una proporció minúscula. "Si es detecten aquestes tortugues a les platges, és essencial avisar. Cal protegir-les de la mateixa manera que es fa amb les petites", detalla Puy.

El protocol d’actuació quan es localitza un niu

Les primeres persones que actuen són les agents rurals, les tècniques del Centre Tecnològic BETA de la Universitat de Vic i el personal veterinari de la Fundació per la Conservació i la Recuperació d’Animals (CRAM). És comú que una part dels ous de tortuga es traslladin a una incubadora per assegurar-ne la viabilitat. Un cop s’ha dut a terme aquest procés, la XCN es posa en contacte amb l’ajuntament de la població on s’ha detectat el niu i amb les entitats locals per engegar el procediment de la coordinació del voluntariat.

"Depenent del niu, hi ha unes necessitats o unes altres. Per exemple, el que es troba a Sa Riera, a Begur, està a prop de la socorrista i, per tant, durant les hores que aquesta treballa ja queda vigilat. El que és important és que hi hagi voluntàries quan s'apropa al moment de l'eclosió dels nius, un moment d’alta vulnerabilitat", diu la tècnica de voluntariat de la XCN. És per aquest motiu que, a principis d’agost, s’activen les tasques de Malgrat de Mar, del Delta de l’Ebre i de Sa Riera.

"A Coma-ruga, com que és una platja molt concorreguda, aquest protocol de voluntàries es va activar des del minut zero i ja està participant moltíssima gent. Ara mateix, sobretot, estem buscant persones pel Delta de l'Ebre, perquè serà dels primers nius que desclourà", expressa Paula Puy. A més, una altra tasca valuosa de l’equip és sensibilitzar la ciutadania sobre la importància de la conservació d’aquesta espècie.

El més habitual és que l’eclosió del niu es produeixi durant la nit, la mateixa franja horària en la qual la tortuga surt de l’aigua per pondre els ous. Les voluntàries han d’estar atentes per guiar les cries de tortuga a l’aigua, perquè poden confondre els llums blancs dels fanals del passeig marítim per la lluna i desorientar-se.

La manera de detectar un niu de tortuga careta

El rastre que deixa una tortuga adulta que ha sortit del mar per a pondre els ous és semblant al d’un tractor. Qualsevol persona que detecti aquest patró a la sorra de la platja és important que no intenti trobar el niu, sinó que mantingui la distància i contacti el 112 o utilitzi l’aplicació de mòbil ‘Caretta a la vista’ per donar l’avís.

"Sobretot, no s’ha de fer res sense consultar els experts. Es pot donar el cas que hi hagi nius que no tinguem controlats perquè hagin passat desapercebuts, així que sempre s’ha d’actuar seguint les ordres del personal científic", conclou Paula Puy.

Les entitats locals que col·laboren en aquesta tasca són l’Associació de Voluntaris del Parc Natural del Delta de l’Ebre, el Grup Ecologista del Vendrell i el Baix Penedés (GEVEN) i Som Mar, de Begur.