Crida per recollir al·legacions al projecte de línia de Molta Alta Tensió de Pierola

Actualment, al territori de Catalunya s’hi ha considerat una projecció per dur a terme un macro projecte de creació de set línies de Molta Alta Tensió (MAT), amb l’objectiu de transportar energia renovable des de la seva font de producció, a l’Aragó, fins a les zones de més consum de Catalunya, com és l’àrea metropolitana de Barcelona.

A partir del mes d’agost de 2021, aquest projecte es va posar a disposició pública, i es lidera des del Ministerio de Política Territorial y Función Pública. Durant un període d’un mes, la societat civil organitzada té temps per estudiar l’impacte ambiental del projecte i per presentar-hi al·legacions.

Des del Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans - Ecologistes de Catalunya (GEPEC-EdC), adverteixen que aquest projecte de línies MAT suposa una amenaça pels espais naturals i la biodiversitat, aportant una repercussió i unes conseqüències realment negatives pels ecosistemes.

Com bé explica en Quim Guasch, tècnic de defensa animal del GEPEC-EdC, el territori d’Aragó: “ha estat el caldo de cultiu de tota una onada de macro projectes de centrals eòliques i fotovoltaiques”. Un projecte de set línies que creuaran el territori.

La MAT Pierola és la línia que, actualment, està plantejant-se. El seu traçat va des de Tramaced (Aragó) fins a Masquefa (Barcelona), transportant energia de quaranta-cinc aerogeneradors. Té una llargària de 263 quilòmetres i el seu recorregut travessaria disset espais naturals protegits i quatre connectors ecològics. A més, tindrà una afectació en la biodiversitat de la zona, les espècies protegides i en perill d’extinció.

Traçat de línies MAT sobre el territori. En vermell la que està en tràmit actualment (MAT Pierola). Font: GEPEC-EdC.

Ja es poden presentar formalment les al·legacions

La campanya de recollida d’al·legacions, per totes aquelles persones que rebutgin el projecte i s’oposen al macro plantejament de construcció de la línia MAT Pierola a Catalunya, ja ha donat el seu tret de sortida, organitzada de la mà del GEPEC-EdC. El formulari es pot trobar a la seva pàgina web, i es poden presentar les al·legacions fins al dilluns 27 de desembre.

L’objectiu és facilitar i posar a l’abast de qualsevol persona, sigui del territori o municipis afectats o no, un document d’al·legacions i un document d’instruccions. Segons Quim Guasch, tota ciutadana té el dret de preservar i conservar el medi ambient. Davant de projectes, com el d’aquest cas, que afecten negativament els espais naturals, tothom té la responsabilitat de presentar una al·legació formal en rebuig a aquestes accions.

En aquest cas, des del GEPEC-EdC, han creat un document transversal que només cal omplir amb les dades personals. El segon document adjuntat són les instruccions, unes indicacions per poder presentar l’al·legació a l’administració pública competent, de manera fàcil i senzilla. En aquest cas, s'entrega a la subdelegació del govern, a l’àrea d’Indústria i Energia de cada província de Catalunya.

Un model erroni de transició a energies renovables

"Com a ecologistes, ens veiem amb la necessitat de fer una transició energètica cap a fonts renovables, però volem que aquesta transició es faci de manera harmònica amb el territori". D'aquesta manera ho planteja Quim Guasch. La transició energètica, en projectes com el de les línies MAT, està sent liderada per multinacionals del sector energètic amb l’únic objectiu del benefici econòmic.

“Fins fa quatre dies estaven utilitzant els combustibles fòssils a tot drap i contaminant”, reforça Quim Guasch, que explica que a aquestes grans empreses no els hi interessa cuidar el medi ambient i que, per tant, no haurien de liderar la transició a energies renovables.

Una solució a la implantació de les línies MAT a Catalunya és generar aquesta energia renovable just al costat de les zones on es consumeix més energia. Segons proposa Quim Guasch, a Catalunya hi ha vint-i-nou mil hectàrees de sòl industrial, compostos per grans naus amb teulades d’enormes dimensions i infraestructures òptimes per poder-hi ubicar aquesta producció d’energia renovable.

D’aquesta manera no caldria produir l’energia ni a l’Aragó ni a les àrees més rurals de Catalunya, sinó a les zones més artificials i urbanitzades, que és justament l’àrea on més es consumeix energia. No farien falta grans línies MAT.

Conseqüències negatives pel medi ambient

Quim Guasch posa sobre la taula que hi ha dos tipus d’impactes: directes i indirectes. Pel que fa als impactes directes, són la desforestació i l’artificialització d’aquests territoris i camps agraris per on passaria la línia MAT Pierola: “si passa pel mig d’un bosc, el bosc queda tallat en dos. Modifica el terreny”, explica Quim Guasch. Pel que fa a la fauna i la flora, s’ha demostrat l’impacte a través de l’electrocució: centenars o milers d’animals a l’any es veuen afectats per aquestes instal·lacions.

Els impactes indirectes rauen en els connectors ecològics: la línia MAT Pierola en passaria per quatre, destruint-los. Si hi passa una gran instal·lació de línia elèctrica provoca la fragmentació dels hàbitats, la fauna no pot interactuar amb els espais naturals perquè troba un obstacle al mig. Al llarg del temps comporta l’aïllament de les poblacions de fauna i hàbitats, i acaba provocant greus problemes a nivells de genètica, i, fins i tot, pot comportar l’extinció d’una espècie.