El cranc de riu autòcton, l’àguila cuabarrada, la tortuga de rierol i peixos ciprínids són les espècies principals amb les quals treballa el centre de fauna de l’Associació Molí del Fort, una de les seves activitats cabdals, que consisteix a conservar espècies autòctones en perill d’extinció de la zona de les Muntanyes de Prades i el Camp de Tarragona. A més, vetllen pel patrimoni cultural i arquitectònic de la Vall del Brugent, on es troben molins fariners i paperers.

En Ruben, la Nina, l’Eduard i l’Andreu són els quatre fundadors que, des del 2019, treballen per protegir el patrimoni natural i la fauna i flora de l’entorn, per afavorir el desenvolupament rural i intentar revertir la situació d’abandonament dels camps de cultiu, un fet que afecta directament a l’evolució dels ecosistemes. Hem parlat amb l’Eduard Mieza, ambientòleg de Molí del Fort, per descobrir més a fons aquesta entitat ambiental.

Com gestioneu el vostre centre de conservació? Quins projectes hi dueu a terme?

Comptem amb diversos projectes. Per una banda, tenim un espai de cria en captivitat de cranc de riu autòcton protegit. També tenim un colomar on nidifica una parella d’àguiles cuabarrada. I som un centre de recol·lecció d’espècies exòtiques invasores, és a dir, per exemple, si una persona té una tortuga exòtica, abans d’alliberar-la al medi natural -al mar o al riu- ens la pot portar a Molí del Fort i ens encarreguem de les gestions pertinents que marca la llei. En tenim algunes d’exposades al nostre terrari.

Per últim, treballem en un projecte de cria en captivitat de la tortuga de rierol. Tenim previst alliberar-les en aquells punts on el cranc vermell americà estigui present, per fer una mica de control biològic.

Quin és el projecte més destacat que teniu entre mans?

Ara per ara el projecte al que més ens hem dedicat és a millorar l’hàbitat de l’àguila cuabarrada, la parella que habita la Vall del Brugent. És un projecte de ‘Custòdia del Territori’, tenim aproximadament unes dues-centes hectàrees en custòdia i el que fem és recuperar cultius, els gestionem a través d’una agricultura de conservació.

Plantem blat, cereals i plantes lleguminoses, perquè a la terra hi hagi biodiversitat florística i, a part, hem creat unes vedrunes i unes gàbies d’aclimatació per anar introduint conills i perdius, que són les preses de l’àguila cuabarrada. D’aquesta manera, pot caçar-les.

Intenteu ser un punt de suport alimentari.

De fet, l’àguila cuabarrada amb la qual treballem, segons un estudi que es va fer a principis del 2000, la parella que viu a la Vall del Riu Brugent se n’ha d’anar a caçar a Lleida, a la comarca de les Garrigues. Imagina’t tot el trajecte que ha de fer aquesta espècie per alimentar-se. Això només és un exemple. És la manca d’aliment prop del riu.

"Per millorar l'hàbitat de l'àguila cuabarrada, recuperem cultius en agricultura de conservació"

Quina és la situació actual de l’entorn de la vostra zona d’actuació?

Ara mateix, el que més afecta és l’abandonament dels camps de cultiu, ja que provoca una forestació important, i els pins estan guanyant terreny als camps de cultiu, tot queda més atapeït. La gràcia és crear com un mosaic agroforestal on hi hagi tant bosc com agricultura sostenible. Tot això té una afectació directa amb la biodiversitat de la zona.

Tots els boscos de les Muntanyes de Prades són privats, per tant, l’administració no pot actuar-hi. Tot passa per la ‘Custòdia del Territori’, una iniciativa que s’ha fet perquè els propietaris i les entitats puguin arribar a un acord perquè els camps no s’abandonin. És un pacte on s’estableixen unes bases de bones pràctiques al que és la finca en si. Per exemple, no aplicar fitosanitaris, mantenir net el bosc, etc.

A més, vigileu la zona.

Sí, últimament hem detectat que hi ha molts cultius il·legals de cànnabis. Com que les Muntanyes de Prades és un lloc poc habitat, es col·loquen pel mig del bosc, a barrancs o al costat del riu, per tenir l’aigua gratuïta. Ens hem trobat un gran nombre de residus dels campaments que munten, potser s’hi estan un any.

I ja no només els residus, que en són una enorme quantitat, si no que cal tenir en compte totes les captacions il·legals d’aigua. Ens hem trobat mànegues, bombes… ja portem uns tres o quatre campaments desmantellats, amb la col·laboració de la policia. Per culpa d’aquest fet, han mort un gran nombre de crancs de riu.

Quines activitats d’educació ambiental dueu a terme?

Ens dediquem, sobretot, al públic familiar i escolar. Fem visites guiades al nostre centre de fauna. També fem rutes naturalistes per l’entorn, per tot el Riu Brugent, i ensenyem la història, la fauna que hi ha… I, a part, el que fem són xerrades d’espècies invasores a centres cívics, ajuntaments, escoles… Últimament, n’estem dirigint sobre la vespa asiàtica, una espècie exòtica invasora.

"Últimament, hem detectat cultius il·legals de cànnabis, que han mort un gran nombre de crancs de riu"

Sempre es parla d’educació ambiental enfocada als infants, però, també caldria fer-ne per adults?

Sí. És més, jo crec que saben més els infants que els pares i mares. Sobretot en el tema del reciclatge és brutal. Els petits ensenyen els adults. Per sort, l’educació ambiental s’ensenya a les escoles amb resultats molt positius.

Tinc trenta-quatre anys i recordo que quan estudiava es començava a tocar el tema. Però clar, els nostres pares de cap manera. No sabria dir-te com pots arribar a aquest públic. Nosaltres, tenint públic familiar, sí que tenim l’oportunitat d’ensenyar a adults. Ens ajudem molt de les xarxes socials, divulgant informació. Però clar, les persones que ens segueixen ja tenen consciència.

Abans ha comentat que esteu treballant en sensibilització sobre la Vespa Asiàtica. Per què és important fer-ho?

La vespa asiàtica és una espècie exòtica invasora que va entrar a Catalunya cap al 2004, de França, i en deu anys ha ocupat tota la part de Barcelona i Girona, i ara està començant a expandir-se per Tarragona. Aquesta vespa és carnívora i fa unes tres vegades les vespes d’aquí. Són llestes, i ataquen les abelles i els apicultors. Si deterioren la fauna pol·linitzadora, que ja viu un clima que no les afavoreix, els camps es poden quedar sense pol·linitzar.

Fem xerrades, sobretot, perquè se sàpiga reconèixer, no només per conèixer els perills que té cap a les persones, sinó per identificar on n’hi ha, saber on està i si avança per zones. Ja ens hem trobat nius a diferents indrets, per exemple, a una residència d’ancians o pagesos que se n’han trobat desbrossant.

Què feu per combatre-la?

El més important i el menys agressiu és el trampeig de reines. Aquesta és l’encarregada de construir el niu primari, on cria unes quantes vespes obreres. Un cop conformat, la reina crea el niu secundari, el més important, d’on sortiran dues-centes vespes reines més.

Per tant, el que fem és capturar la reina quan aquesta construeix el niu primari. Es col·loquen unes trampes en uns punts determinats. Són unes trampes selectives, on entren els insectes grans. Una abella pot entrar en aquella trampa i en pot sortir, una vespa asiàtica, no. És una manera de no malmetre la nostra fauna. Per altra banda, el que fem és retirar nius, els matem. Apliquem una mica de biocida o directament els esclafem, depèn. Cada niu és un món.

"Crec que els infants saben més d'educació ambiental que els adults"

Quins són els reptes de futur de Molí del Fort?

De cada projecte tenim fites. Per exemple, per la banda del projecte de l’àguila cuabarrada, el que volem intentar és sembrar de blat, o de qualsevol espècie, els camps per elaborar un pa de forn d’economia circular i ecològic. Volem crear un producte que, a més de ser ecològic, estigui ajudant a una espècie protegida.

Del tema de la vespa asiàtica i les espècies invasores, sabem que l’erradicació és molt complicada, per no dir impossible. Procurem que s’expandeixi amb la mínima rapidesa possible. I després, volem que el centre de fauna creixi i, tard o d’hora, ens agradaria ser un centre de recuperació de fauna on es puguin portar àguiles malferides, per exemple.