Eduard Serrano: “L’administració pública inverteix milions per controlar espècies exòtiques invasores que malmeten l’agricultura”

Invaqua2 és l’acrònim d’un projecte sobre les invasions aquàtiques, creat per promoure la conservació dels ecosistemes aquàtics continentals, litorals i marins de Catalunya. L’objectiu és mitigar la proliferació de les espècies exòtiques invasores (EEI) en els ecosistemes aquàtics de Catalunya.

La presència d’EEI està creixent exponencialment a Catalunya i són una de les amenaces principals per a la conservació de la biodiversitat i funcions ecològiques dels ecosistemes aquàtics. Les EEI són propagades principalment per l’esser humà i la sensibilització ambiental és la mesura més eficaç i amb menys cost en la lluita contra les EEI.

El projecte vol difondre la problemàtica de les EEI mitjançant tallers i itineraris de natura dirigits a sectors diversos de la societat i a través de campanyes de divulgació en medis de comunicació i a la xarxa, per promoure un canvi social d’actituds i valors envers la conservació del patrimoni natural.

Eduard Serrano, director de projectes de Biosfera, explica el projecte en detall.

Quines entitats col·laboren?

Invaqua2 és un projecte de Biosfera i Edulis, dues entitats d’educació ambiental sense ànim de lucre, amb el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Biosfera i Edulis són entitats amb més de 10 anys d’experiència, durant els quals hem dut a terme activitats d’educació ambiental per a la conservació del patrimoni natural de Catalunya amb centres escolars i públic general i projectes d’investigació científica per contribuir al coneixement del funcionament dels ecosistemes per a la seva gestió.

Com funcionen les EEI?

Les espècies exòtiques, o al·lòctones, són les que han colonitzat un espai natural fora de la seva àrea de distribució natural. Només algunes d’aquestes espècies exòtiques que s'han introduït al nou territori tenen la capacitat de sobreviure, reproduir-se i  proliferar, de manera que provoquen impactes considerables en els ecosistemes naturals, a les espècies autòctones o a les activitats humanes i econòmiques. Són les espècies exòtiques invasores la segona causa d’amenaça i extinció d’espècies a nivell mundial, segons les Nacions Unides.

Com arriben fins a Catalunya?

Moltes EEI han estat introduïdes accidentalment, com animals de companyia, l'aquariofília o l‘ús de plantes en jardineria, que posteriorment s'han alliberat o escapat al medi natural. En el mar Mediterrani, el trànsit marítim és un dels vectors principals de dispersió de les EEI, ja siguin espècies que creixen damunt del casc dels vaixells o a través de les aigües de llast dels vaixells de mercaderies.

Sigui com sigui, l’eradicació de les EEI en els ecosistemes aquàtics, degut a la seva dispersió a través de larves a la columna d’aigua, resulta una tasca molt difícil i només es poden implementar mesures de control de les seves poblacions.

Algun cas concret?

El mosquit tigre va ser introduït l’any 2004 a través del transport de pneumàtics usats amb aigua que contenia els ous del mosquit, originaris del sud-est d’Àsia. Posteriorment, s’ha dispersat ràpidament arreu de la península ibèrica viatjant dins dels cotxes particulars.

Un cas apart és la introducció voluntària d’EEI amb interessos econòmics, com és el cas del silur, que va ser introduït intencionadament per fomentar la pesca esportiva, ja que és un peix trofeu que assoleix grans dimensions (fins a 100 kg i 3 metres de longitud). Aquest acte incívic està causant greus problemes ecològics als rius que envaeix.

Quantes EEI hi ha actualment a Catalunya?

Segons el projecte Exocat, actualment hi ha citades un total de 1.235 espècies exòtiques. D’aquestes, 177 (el 14%) tenen un comportament invasor que provoca impactes considerables en els ecosistemes naturals a d’altres espècies o a les activitats humanes i econòmiques.

Quines són les principals Espècies Exòtiques Invasores (EEI) a Catalunya?

Les EEI dels ecosistemes aquàtics de Catalunya inclouen tots els grups animals, mamífers com el coipú o el visó americà, rèptils com la tortuga de Florida, amfibis com la granota toro, insectes com la vespa asiàtica, el morrut roig de les palmeres i el mosquit tigre, mol·luscs com el cargol poma, crustacis com el cranc blau americà i peixos com el lluç de riu, la gambúsia i el silur.

Quin impacte produeix l’existència d’aquestes espècies als nostres ecosistemes?

Les EEI degraden greument l’estat de conservació dels ecosistemes aquàtics que envaeixen. Peixos invasors com ara el silur depreden els peixos i amfibis autòctons fins al punt de causar la seva extinció. A més, les EEI també provoquen efectes directes sobre l'ésser humà, tant en termes econòmics com sanitaris. L’administració pública inverteix anualment milions d’euros en la gestió de les EEI que malmeten l’agricultura, com ara el cargol poma i els cultius d'arròs del Delta de l'Ebre; o per netejar les canalitzacions d’aigua que obtura el musclo zebrat.

En l’àmbit sanitari, cal destacar la proliferació del mosquit tigre, un mosquit que a més de picar durant el dia, és capaç de transmetre malalties tropicals que abans no existien a Catalunya, com ara el dengue, el zika i el chikungunya. De fet, a Catalunya ja s’han donat alguns casos de persones que s’han infectat per aquestes malalties tropicals sense haver viatjat a cap país on la malaltia és endèmica, de manera que un mosquit tigre primer pica una persona infectada que s’ha contagiat a l’estranger i quan torna a picar és capaç de contagiar la malaltia.

Com es pot evitar la seva proliferació?

La prevenció de la introducció de les EEI en un nou indret és l’acció més important per reduir el seu impacte en els ecosistemes naturals i en l’economia i salut humanes. I es que un cop introduïdes són molt difícils d’eradicar. Si els ciutadans les coneixem serem capaços de detectar-les i avisar als organismes competents, de manera que si una EEI està molt localitzada o amb presència recent, els gestors podran aplicar tècniques efectives de control.

En canvi, en el cas de les EEI que presenten una distribució més amplia, els gestors procuren controlar les seves poblacions i evitar que colonitzin nous espais, eradicant-les únicament en ambients naturals valuosos.

Quines són les accions en petita escala que una persona pot dur a terme per reduir l’impacte de les EEI?

Podem contribuir a evitar la proliferació d’EEI en la nostra vida quotidiana no tenint mai espècies exòtiques a casa ni tenir plantes invasores al jardí. Tampoc comprar mascotes exòtiques ni alliberar-les al medi natural i no transportar restes de plantes o animals en l’equipatge de l’avió, ja que podríem introduir noves EEI al país de destí.

Quins tipus de tallers organitzeu amb Invaqua2?

El projecte pretén realitzar 200 tallers sobre les EEI en els ecosistemes aquàtics de Catalunya amb una participació estimada d’entre 4.000 i 5.000 persones. Els tallers es realitzen a l’aula dels centres escolars i en sales d’actes d’entitats com ara les biblioteques municipals. A més, es faran 40 Itineraris de natura exòtica en espais naturals protegits de les províncies de Tarragona, Barcelona i Girona.

Durant l’itinerari, es realitza una visita guiada a l’espai natural i s’expliquen els seus valors naturals i les problemàtiques relacionades amb les EEI a partir de casos pràctics d’estudi, alhora que es retiren EEI amb paranys i les deixalles de l’ecosistema aquàtic. 

Quins itineraris dureu a terme?

Durant els mesos de maig i juny durem a terme itineraris de natura exòtica oberts al públic general, famílies i infants, en els espais naturals del delta del riu Llobregat, els estanys de Sils, la riera de Ribes i la desembocadura del riu Foix. Per apuntar-se, cal enviar un correu electrònic a edulis@edulis.cat.

Quines pràctiques de voluntariat ambiental es poden realitzar per mitigar els efectes de les EEI?

Animem a la ciutadania a que contactin amb les entitats de caire ambiental del seu entorn proper, de manera que puguin participar en les activitats de millora de l’estat de conservació dels ecosistemes naturals locals. La conservació del patrimoni natural és cosa de tots i la gestió que duem a terme el teixit associatiu local és rellevant.

Com veieu el futur de les EEI en els ecosistemes aquàtics catalans?

La lluita contra les EEI consta de diferents passos. Primer de tot, cal evitar que envaeixin un nou territori. Si entren, poden ser eradicades, sobretot si la detecció és precoç. Si l’eradicació falla, amb una gestió activa de l’ecosistema les seves poblacions es poden controlar i mantenir a nivells baixos acceptables. Hem de ser conscients que els impediments que redueixen l’eficàcia en la gestió de les EEI no són científics ni tecnològics, sinó polítics, econòmics i sociològics.

La primera llei estatal per lluitar contra la proliferació de les EEI es va aprovar l’any 2013 i obligava a sacrificar els peixos invasors com el silur i el lluç de riu quan eren pescats, en base als criteris científics de restauració dels ecosistemes fluvials envaïts. Però la llei ha estat recentment modificada i ara es poden retornar al riu sense cometre cap infracció. Aquesta modificació posa la defensa dels interessos econòmics d’un grup concret per damunt l’interès comú de conservar el nostre patrimoni natural i representa un gran pas enrere.