Barcelona va tancar el 2021 amb uns nivells de contaminació dins dels límits legals, però molt allunyats dels nous llindars de referència establerts per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Aquesta és la principal conclusió que s’extreu de l’Anuari de la contaminació a Barcelona 2021 que ha elaborat el portal contaminació.barcelona, impulsat per la Fundació ENT.

Els efectes de la pandèmia de la covid-19 –això és, la caiguda del tràfic i l’alentiment de l’activitat econòmica– encara es noten en les dades que mesuren la pol·lució a la capital catalana. Així s’entén que els nivells de contaminació per diòxid de nitrogen (NO2) i per partícules en suspensió (PM10 i PM2,5) a totes les estacions de mesura de la ciutat es mantenen per sota dels límits legals per segon any consecutiu. Ara bé, durant l’any que hem deixat enrere la tendència general no ha estat positiva i la contaminació ha tornat a repuntar.

L’estudi indica que el 2021 els nivells de contaminació de NO2 i PM10 a les estacions de trànsit urbà han augmentat un 2,4% i un 4% respectivament amb relació a l’any anterior, mentre que a les estacions de fons urbà han decrescut un 6,3% pel que fa al diòxid de nitrogen i s’han incrementat un 11% per a les PM10. “La tendència general és de creixement respecte als nivells del 2020, sense arribar als valors prepandèmics”, exposa el document.

Encara més preocupants són les dades de la segona part del 2021, que consoliden aquesta tendència a l’alça dels nivells de pol·lució a la ciutat. A tall d’exemple, l’anuari fa palès els indicadors de NO2 de l’estació de l’Eixample, que en els últims tres mesos –coincidint amb la gradual recuperació d’una certa normalitat de l’activitat– tornen a superar els nivells màxims anuals permesos per la llei. Això, alerten els autors de l’estudi, suposa “un risc significatiu d’incompliment legislatiu l’any 2022”.

Uns nivells de contaminació molt allunyats de les recomanacions de l’OMS

Amb tot, cada cop hi ha evidències més contundents de l’impacte negatiu que té la contaminació en la salut de les persones. En aquest sentit, l’últim informe de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) assegurava que, si la pol·lució es mantingués en els nivells del 2020, s’evitarien unes 600 morts l’any a la capital catalana.

En aquest context, el setembre passat l’OMS va reduir considerablement els límits de contaminació que es consideren perillosos per a la salut. Pel que fa al NO2, l’organisme ha abaixat el llindar de referència de 40 micrograms per metre cúbic a 10. En el cas de les partícules en suspensió PM10, el límit ha canviat de 20 a 15 micrograms per metre cúbic; i en el de les partícules PM2,5, de 10 a 5.

Uns nous valors guia que Barcelona està molt lluny de complir i supera amb escreix. De fet, els arriba a triplicar a les estacions de les zones amb més trànsit de la ciutat, avisa l’estudi impulsat per la Fundació ENT: “Els valors mitjans mesurats a les estacions de trànsit han estat un 344% els nivells de referència pel NO2, un 300% els nivells per les PM2,5 i un 158% els nivells pel PM10”.

Tot i que els nous llindars establerts per l’OMS no s’inclouen dins del marc legal, en els pròxims mesos la Comissió Europea ha de presentar la seva proposta de nous nivells màxims de contaminació atmosfèrica. S’espera que vagin més en la línia dels valors de referència aconsellats per l’OMS i que comportin canvis en la legislació a mig termini.

Amb tot, adequar la qualitat de l’aire a aquests nous valors de referència recomanats per l’OMS rebaixaria notablement l’impacte de la contaminació en la salut dels barcelonins. Com a mostra, un recent estudi de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) indica que, si es complissin aquestes recomanacions, la ciutat evitaria més de 1.500 morts anuals.

Crisi de confiança en el transport públic i inacció de les administracions

Una de les causes que l’Anuari de la contaminació a Barcelona 2021 atribueix a l’alça de la contaminació és la resistència a tornar a fer servir el transport públic que s’ha evidenciat en temps de pandèmia i; com a conseqüència, el desviament de part de la mobilitat cap a l’ús de transport privat motoritzat. De fet, a finals d’any el seu ús continuava un 20% per sota dels valors previs a la pandèmia, mentre que el transport privat presenta nivells similars al 2019. “La covid ha provocat una crisi de confiança en el transport públic”, sentencia el document.

Finalment, l’informe del portal contaminació.barcelona censura la inacció de les administracions a l’hora de fer front a una problemàtica que condiciona la vida dels barcelonins i barcelonines i perjudica el seu estat de salut. Així, l’anuari fa palès que el 2021 es va tancar sense Plans d’Acció contra la contaminació atmosfèrica ni per part de l’Ajuntament ni de la Generalitat, quan tots dos van finalitzar el 2020.

A banda, també reclama un millor monitoratge i una acció més decidida en l’àmbit del soroll a la ciutat, una qüestió que també té la seva influència en la salut i el benestar de les persones. “No hi ha un Pla d’Actuació en vigor en l’àmbit del soroll per part de l’Ajuntament de Barcelona (finalitzat el 2020) i no ens consta que s’hagi reunit la Taula de soroll i salut des de l’any 2018”, lamenten.