El crit d'alarma de la ciència: 10 alertes que defineixen l'emergència climàtica en la COP28

La 28a edició de la COP —el cim de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic— se celebra a Dubai enmig de les acusacions d’ecoblanqueig (‘greenwashing’) per la presidència del Sultan Al-Jaber, director general de la companyia petroliera estatal ADNOC. En les seves primeres jornades, la conferència ens ha deixat la presentació d'un informe que revela les 10 alertes urgents a tenir en compte per a contribuir al full de ruta que marcarà la COP28.

‘10 New Insights in Climate Science’ és el treball de 67 científiques de 24 països diferents, entre les quals es troba l'investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, Marcos Fernández. Cada paraula, cada número, es converteix en una guia per als líders mundials dels 198 països que han ratificat la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic de 1992. "Això és crucial", assenyala Fernández, "especialment en un esdeveniment que ressalta la necessitat de transformacions profundes per a enfrontar la crisi climàtica".

La COP28, en la seva obertura, va presentar aquest informe com un far de coneixement. El seu objectiu? Revelar que el planeta, amb passos de gegant, es dirigeix cap a l'horitzó dibuixat en l'Acord de París. La solució urgent consisteix a reduir la dependència dels combustibles fòssils, abraçar sense reserves les energies renovables i assegurar una transició justa i equitativa per a totes les nacions, prioritzant als més vulnerables. Les deu advertències de l'informe reverberen amb la urgència d'un rellotge en compte enrere que exigeix accions, compromisos i lideratge global.

• El límit és imminent: superar els 1,5 °C és una realitat que es precipita.

La urgència vola sobre nosaltres: el límit dels 1,5 °C s'acosta amb passos de gegant i, amb ell, la possibilitat de canvis irreversibles en el nostre clima. El repte no és només mantenir-nos per sota d'aquesta marca, sinó reduir la magnitud i el temps en què estarem sobrepassant-la. Aquest avís ens enfronta a la realitat de les nostres necessitats: les accions han de ser veritablement radicals, inèdites, per a sortejar aquest desafiament que s’acosta amb urgència.

• Fugir dels combustibles fòssils i accelerar l'ús d'energies renovables.

L'informe assenyala una veritat innegable: la nostra dependència dels combustibles fòssils ens empeny més enllà dels límits establerts per l'Acord de París. La solució radica en un abandó ràpid i ordenat d'aquesta font d'energia, i en accelerar la transició cap a fonts d'energia renovable. Aquesta metamorfosi energètica ha de ser liderada pels països amb majors beneficis, ajudant a les nacions més desfavorides per a garantir una transició equitativa i justa.

• Polítiques contundents per a l'eliminació (natural) del diòxid de carboni.

La capacitat de la naturalesa per a reduir el carboni és un aliat valuós en la lluita contra el canvi climàtic, però no és suficient. L'informe subratlla la necessitat de combinar aquesta capacitat natural amb mètodes efectius per a eliminar el CO₂ de manera permanent. La governança i supervisió rigoroses seran eines imprescindibles per a garantir que aquesta estratègia sigui efectiva a gran escala i recolzada per polítiques sòlides.

• El risc d'apostar per la incertesa dels embornals naturals de carboni.

Apostar en excés pels embornals naturals de carboni comporta riscos significatius: malgrat que van créixer mentre les emissions augmentaven, la incertesa sobre la seva futura contribució és alarmant. La possibilitat que aquests embornals absorbeixin menys carboni del projectat és una realitat que demanda atenció immediata; és essencial prioritzar les solucions basades en la naturalesa per a augmentar aquests embornals de carboni complementaris i compensar emissions difícils d'eliminar.

• Governança unida: el canvi climàtic i la biodiversitat exigeixen una aliança.

En aquestes circumstàncies de crisi, la necessitat d'alinear les convencions internacionals sobre canvi climàtic i biodiversitat es torna imperativa. És essencial una millor coordinació entre totes les parts per a abordar de manera més efectiva les emergències climàtiques i de biodiversitat. El finançament climàtic per la custòdia de la naturalesa i una col·laboració més estreta entre totes les entitats internacionals són accions claus per a avançar en la bona direcció.

• L'impacte dels esdeveniments climàtics combinats és una realitat.

La combinació de múltiples factors o riscos amplifica les conseqüències dels esdeveniments climàtics, per la qual cosa preparar-se per a gestionar-los de manera correcta és principal en la mitigació dels impactes devastadors que poden provocar. Identificar-los i preparar-se adequadament és innegociable si el que es pretén és minimitzar el seu impacte en la població i els recursos naturals. Per a il·lustrar aquest avís, l'informe es refereix als episodis combinats de sequera, onades de calor i tempestes de pols que ha sofert Califòrnia.

• La fosa dels glacials amenaça a comunitats amb escassetat d'aigua.

La ràpida desglaciació en zones com l'Himàlaia i les regions polars representa una amenaça directa per a milions de persones que depenen de l'aigua de desglaç. Aquesta situació no sols posa en dubte la disponibilitat d'aigua a llarg termini, sinó que també exposa de manera dramàtica a les comunitats de muntanya: en aquesta situació existeix risc extrem que es produeixin inundacions sobtades.

• La immobilitat humana enfront de riscos climàtics està en augment.

Les poblacions en risc climàtic enfronten una immobilitat creixent, sense marcs institucionals i administratius que abordin la seva situació. L'augment de la immobilitat humana en àrees exposades a riscos climàtics planteja un repte crucial: els escenaris d'acció institucional no estan preparats, en l'actualitat, per a anticipar ni abordar les necessitats d'aquestes poblacions, la qual cosa fa molt més urgent la necessitat d'una resposta més adaptada a aquesta realitat.

• La justícia com a eina fonamental per a adaptar-se.

L'informe assenyala que fer més operativa la justícia en l'adaptació climàtica és clau per a reduir riscos; integrar-la en la planificació i avaluació de l'adaptació al clima pot enfortir la resistència i minimitzar el risc d'adaptacions ineficaces. La consideració de les seves diferents dimensions en l'adaptació estratègica al clima pot ser clau per a aconseguir una adaptació més efectiva i igualitària.

• Reformar els sistemes alimentaris: solució per a una acció climàtica justa.

Els sistemes alimentaris tenen un rol crucial en l'acció climàtica i han de ser reformats amb justícia i equitat, ja que el seu paper pot ser determinant en la mitigació dels efectes de la crisi. Amb tot, les intervencions han de prioritzar l'equitat i la justícia com a objectius possibles; per aquesta raó, implementar mesures de mitigació de manera inclusiva i en col·laboració amb diversos interessats a múltiples escales és vital per a assolir una acció climàtica justa i real.